Maria Gener es directora general de la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes balears, pero es, antes que nada, una enamorada de San Honorato, cuna de nuestra Congregación. En el mismo lugar donde el P. Joaquim Rosselló escuchaba la voz que le decía: “Ámame, que yo mucho te he amado y te amo” (Carta 19), María busca, cuando puede, una experiencia espiritual de calidad. Aquí nos cuenta cómo vivió el 17 de agosto, aniversario de la Fundación, y lo que escuchó en el fondo de su alma: El Fuego del amor de Dios profetizado por el Fundador, la llamada a renovar la alianza de bodas del profeta Oseas.
El Señor no nos ama por lo que hagamos, no pasa factura a la esposa adúltera, sino que prueba a conquistarla con el viejo arte del enamoramiento. Su única ocupación es amarnos siempre. Nos invita a seguirlo con un amor incondicional como el suyo, a no tener otro oficio que el de amar. No debió ser por casualidad que en este aniversario de la fundación de los MSSCC leíamos el evangelio del joven que se acercó a Jesús. Su propuesta de dejarlo todo, seguro que se dirigía a cada uno, mientras nos obsequiaba con el don de la comunidad a nuestro alrededor. Vale la pena vivir de este modo, especialmente para los que nos rodean, todo queda iluminado por el Amor.. (Jaume Reynés)
“Segueix-me a fons, sense límits”
Això em deia Jesús feia alguns dies i em mostrava situacions en les que havia estat infidel, l’havia abandonat a Ell que sempre és fidel.
El Señor no nos ama por lo que hagamos, no pasa factura a la esposa adúltera, sino que prueba a conquistarla con el viejo arte del enamoramiento. Su única ocupación es amarnos siempre. Nos invita a seguirlo con un amor incondicional como el suyo, a no tener otro oficio que el de amar. No debió ser por casualidad que en este aniversario de la fundación de los MSSCC leíamos el evangelio del joven que se acercó a Jesús. Su propuesta de dejarlo todo, seguro que se dirigía a cada uno, mientras nos obsequiaba con el don de la comunidad a nuestro alrededor. Vale la pena vivir de este modo, especialmente para los que nos rodean, todo queda iluminado por el Amor.. (Jaume Reynés)
“Segueix-me a fons, sense límits”
Això em deia Jesús feia alguns dies i em mostrava situacions en les que havia estat infidel, l’havia abandonat a Ell que sempre és fidel.
“Segueix-me a fons, sense límits. Mira quan algú discrepa de tu, especialment algú molt proper, tu vols guanyar. Mira quantes vegades deixes aflorar el teu ego, quantes vegades no ho deixes tot, vols fer prevaler els teus plans, quantes vegades no estimes com jo estim, com jo t’estim. No és això el que jo vull de tu, no és aquest el pla de Déu per a tu. I tu ja saps que aquest voler-ho tot de tu és un do, és el Regal.”
I és que quan Jesús ens diu: “deixa-ho tot i vine amb mi”, ens diu també “Jo el Senyor em don completament a tu, t’estim amb un amor gratuït, un amor especial i únic per a tu, etern, per sempre. Jo el Senyor et faig el més gran regal que pots rebre, et don a tu el tresor de la Vida. Jo em don com a espòs per a tu per sempre. Accepta’m.”
Sí, quan Jesús ens demana de deixar-ho tot i anar amb Ell, el que fa és donar-se, és estimar-nos sense mesura, desitja il·limitadament que l’acceptem com a espòs fidel per a tota l’eternitat. I per això ens diu que buidem el nostre cor de tot el que no sigui Ell, perquè puguem gaudir plenament del que ens ofereix, d’Ell mateix.
No hi ha cap dubte, aquest és el foc de l’amor de Déu, el Foc del que parla el P. Joaquim.
Et prendré com a esposa per sempre,
et prendré com a esposa
i pagaré per tu bondat i justícia,
amor i misericòrdia.
Et prendré com a esposa
pagant un preu de fidelitat.
Així coneixeràs qui és el Senyor. Os 2, 21 i 22
Llegint tot el capítol 2 d’Osees, podem entrellucar qui és Déu i a què ens convida. Com la paràbola del fill pròdig: El Senyor continua estimant i tenint cura de l’esposa infidel
Ella no entén
que era jo qui li donava
el blat, el vi i l'oli,
qui l'enriquia amb plata i or,
que després servien
per a adorar Baal.
El Senyor sempre és amb nosaltres, el seu amor és incondicional. No ens estima pel que feim, és més, ens continua estimant quan nosaltres no ho fem, encara que li donem obertament l’esquena, malgrat totes les nostres infidelitats. Ell sempre és amor i misericòrdia, paga un preu de fidelitat. Com el Pare del fill pròdig. No ha deixat mai d’estimar el fill que demanà l’herència per endavant i abandonà la casa del pare. El mateix pare té la iniciativa d’estar esperant-lo, de tirar-se-li al coll. El cor del pare és lliure, buit de tot el que no sigui amor, misericòrdia. El Senyor és l’Espòs fidel que no només no passa factura a l’esposa infidel, sinó que en té cura, és ple d’amor i misericòrdia per a ella i la duu al desert per tornar-la a seduir, perquè vol que ella sigui feliç. El Pare no vetlla pels seus interessos, no li retreu al fill tot el que li va donar i ell ha malbaratat.
Així és el Senyor: fidel, humil, es fa no-res per nosaltres, fins a donar la vida a la creu. Com que està ocupat en només estimar, en només donar-se, sempre és a disposició dels altres, sempre és per als altres, per curar ferides, per alliberar, rompre jous, retornar dignitats, per acollir fins i tot aquell que l’ha abandonat. Ell és Pa per ser menjat per a tothom, encara que l’hagin maltractat. I això és al que ens convida quan ens diu vine i segueix-me, a estimar els enemics, a qui ens vulgui prendre el vestit donar-li també el mantell ( Mt 5, 40). A perdre la vida, agafar la creu i seguir-lo. En definitiva a estimar com ell, incondicionalment, donant-ho tot, buidant-nos del tot sense voler posseir res, ni voler guanyar, ni tenir la raó, ni estar distrets en les nostres coses, ni tenir altre interès que no sigui l’altre, el germà, Ell. Com Ell a no tenir altre ocupació que la d’estimar. Ell ho ha fet primer amb nosaltres, ho continua fent i és per tota l’eternitat.
Així provam de viure els qui hem rebut aquesta invitació. Segur que no era per casualitat que dia 17, aniversari de la fundació de la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, l’evangeli del dia era la del jove a qui Jesús proposa deixar-ho tot per seguir-lo. Jesús ens dirigia a cada un de nou aquest proposició i creava comunitat, perquè la presència de cada un dels altres, dels que ens havíem reunit pe celebrar el Senyor, era important pels demés. La mirada amorosa dirigida als altres confirmava la de cada un, multiplicava l’amor que rebíem, el que rebem i la disposició dels nostres cors a tornar donar el sí, a no tenir-los ocupats en res més que el Senyor.
Com val la pena viure d’aquesta manera. No només per a un mateix, que és evident que sí, sinó sobretot pels altres. Quan amb Jesús vivim per estimar, els que més ho noten són els que tenim a prop. I és tan meravellós com llavors Jesús ens fa descobrir com tots són éssers preciosos, únics,creats per amor. I com és d’una extraordinària bellesa l’aventura a la que Déu ens embarca. Tot queda il·luminat per una llum nova, la de l’Amor. Una gran pau i serenitat amara totes les relacions i comences a veure cares noves, perquè quan ens sentim estimats incondicionalment, ens transformam. És un regal immens. I ho són totes les persones que Déu em (ens) posa al costat perquè en elles l’estimi (l’estimem).
Gràcies, gràcies, gràcies (Maria Gener).
St. Honorat 17 d’agost- Binissalem 20 d’agost de 2009.
No hi ha cap dubte, aquest és el foc de l’amor de Déu, el Foc del que parla el P. Joaquim.
Et prendré com a esposa per sempre,
et prendré com a esposa
i pagaré per tu bondat i justícia,
amor i misericòrdia.
Et prendré com a esposa
pagant un preu de fidelitat.
Així coneixeràs qui és el Senyor. Os 2, 21 i 22
Llegint tot el capítol 2 d’Osees, podem entrellucar qui és Déu i a què ens convida. Com la paràbola del fill pròdig: El Senyor continua estimant i tenint cura de l’esposa infidel
Ella no entén
que era jo qui li donava
el blat, el vi i l'oli,
qui l'enriquia amb plata i or,
que després servien
per a adorar Baal.
El Senyor sempre és amb nosaltres, el seu amor és incondicional. No ens estima pel que feim, és més, ens continua estimant quan nosaltres no ho fem, encara que li donem obertament l’esquena, malgrat totes les nostres infidelitats. Ell sempre és amor i misericòrdia, paga un preu de fidelitat. Com el Pare del fill pròdig. No ha deixat mai d’estimar el fill que demanà l’herència per endavant i abandonà la casa del pare. El mateix pare té la iniciativa d’estar esperant-lo, de tirar-se-li al coll. El cor del pare és lliure, buit de tot el que no sigui amor, misericòrdia. El Senyor és l’Espòs fidel que no només no passa factura a l’esposa infidel, sinó que en té cura, és ple d’amor i misericòrdia per a ella i la duu al desert per tornar-la a seduir, perquè vol que ella sigui feliç. El Pare no vetlla pels seus interessos, no li retreu al fill tot el que li va donar i ell ha malbaratat.
Així és el Senyor: fidel, humil, es fa no-res per nosaltres, fins a donar la vida a la creu. Com que està ocupat en només estimar, en només donar-se, sempre és a disposició dels altres, sempre és per als altres, per curar ferides, per alliberar, rompre jous, retornar dignitats, per acollir fins i tot aquell que l’ha abandonat. Ell és Pa per ser menjat per a tothom, encara que l’hagin maltractat. I això és al que ens convida quan ens diu vine i segueix-me, a estimar els enemics, a qui ens vulgui prendre el vestit donar-li també el mantell ( Mt 5, 40). A perdre la vida, agafar la creu i seguir-lo. En definitiva a estimar com ell, incondicionalment, donant-ho tot, buidant-nos del tot sense voler posseir res, ni voler guanyar, ni tenir la raó, ni estar distrets en les nostres coses, ni tenir altre interès que no sigui l’altre, el germà, Ell. Com Ell a no tenir altre ocupació que la d’estimar. Ell ho ha fet primer amb nosaltres, ho continua fent i és per tota l’eternitat.
Així provam de viure els qui hem rebut aquesta invitació. Segur que no era per casualitat que dia 17, aniversari de la fundació de la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, l’evangeli del dia era la del jove a qui Jesús proposa deixar-ho tot per seguir-lo. Jesús ens dirigia a cada un de nou aquest proposició i creava comunitat, perquè la presència de cada un dels altres, dels que ens havíem reunit pe celebrar el Senyor, era important pels demés. La mirada amorosa dirigida als altres confirmava la de cada un, multiplicava l’amor que rebíem, el que rebem i la disposició dels nostres cors a tornar donar el sí, a no tenir-los ocupats en res més que el Senyor.
Com val la pena viure d’aquesta manera. No només per a un mateix, que és evident que sí, sinó sobretot pels altres. Quan amb Jesús vivim per estimar, els que més ho noten són els que tenim a prop. I és tan meravellós com llavors Jesús ens fa descobrir com tots són éssers preciosos, únics,creats per amor. I com és d’una extraordinària bellesa l’aventura a la que Déu ens embarca. Tot queda il·luminat per una llum nova, la de l’Amor. Una gran pau i serenitat amara totes les relacions i comences a veure cares noves, perquè quan ens sentim estimats incondicionalment, ens transformam. És un regal immens. I ho són totes les persones que Déu em (ens) posa al costat perquè en elles l’estimi (l’estimem).
Gràcies, gràcies, gràcies (Maria Gener).
St. Honorat 17 d’agost- Binissalem 20 d’agost de 2009.
No hay comentarios:
Publicar un comentario