martes, 20 de octubre de 2009

Lluc, racó de pau i esperança


Tot aquest any de Lluc, moltes de vegades, els meus ulls han topat amb el cartell anunciador de les celebracions dels 125 anys de la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu. És com un tros de cel blau, tot brufat d'estrelles, i que té per capçalera el missatge d'aquest any jubilar: A Lluc, hi reneix l'esperança.
He volgut saber de prop com la llarga teringa de pelegrins, que durant aquests mesos ha venguda a Lluc a fer visita a la Moreneta, ha experimentat d'una manera viva aquesta hermosa afirmació.
Començ confirmant el que, en més d'una ocasió, he dit predicant de Lluc: Que en les planes de l'Antic Testament Déu i el temple de Jerusalem estan íntimament lligats de forma que a vegades són com una mateixa cosa. Igualment la Mare de Déu de Lluc i el seu Santuari, que els nostres avantpassats anomenaren la Santa Casa de Lluc, queden tan estretament agermanats amb una estretor indeslligable. De manera que el que es deia de Lluc es refereix a la Mare de Déu i el que es deia de la Mare de Déu es refereix al seu temple i al seu Santuari.
A Lluc, hi reneix l'esperança perquè la Verge de Lluc i el seu Santuari tenen una força d'atracció per molts de pelegrins que els visiten. Uns, arribats aquí, tenen la satisfacció d'un desig acomplert i se'n van amb ganes de tornar i d'altres experimenten variades sensacions d'admiració, pau i benestar.
Tot seguit pos una filera de testimonis copiats respectuosament del Llibre del Cambril, que confirmen l'afirmació que acab de fer:
o Después de tres años venimos aquí otra vez.
o Espero que la paz que me llevo de aquí me acompañe siempre.
o Bendigo este día por permitirme estar aquí.
o Dolcissima, chiedo e invoco te di darci tanta speranza, tanto coraggio...
o Bell Santuari! És la primera vegada que el visit i tenc ganes de tornar moltes vegades.
o Un lloc preciós des d'on desitjam un món on tot s'estimi.
o Venimos de diversos lugares de España para quedarnos asombrados de la belleza de este sitio.
o No hay un lugar tan especial como éste.
o Ha valgut la pena venir de Palma per veure això.
o Gracias por venir un año más y estar aquí.
o Cada vegada que vénc, m'emocion.
o Gracias, Señora, por ser para mí una esperanza al llegar aquí.
o Nos ha gustado mucho, volveremos el año que viene.
o Hemos venido desde Santo Domingo a visitarte. Nos vamos con mucho entusisasmo y devoción.
o Un posto di pace.
o Es un lugar extraordinario que me ayuda cada vez que vengo aquí.
o Es un lugar precioso que te invita a meditar y a volver
o Este monasterio inspira paz. Me gusta venir cada vez que puedo.
o Aquí encuentro la paz del espíritu.
o Venido de Valencia. Esto es para quedarse y meditar, pues es un remanso de paz.
o Siento tu presencia junto a mí.
o Hem vingut a venerar-te perquè t'estimam.
o Que nunca se acabe la felicidad que nos has dado.
o Virgen “Moreneta”, hermoso lugar para el amor a Vos y a Jesús.
o Un lugar precioso donde la tranquilidad acompaña. Desde Tenerife he venido y volveré.
Si pels testimonis que acabam d'adduir se demostra que, molts de pelegrins arribats a Lluc hi han trobatl'esperança, voldria tancar la desfilada amb una petita mostra d'altres que hi vengueren segurs de trobar bona acollida i ara retornen agraïts dels favors rebuts:
o Virgen de Lluc, bendita seas por siempre. Quiero agradecerte por el immenso milagro que acabas de realizar a mi familia y a mí. Te suplico que me ayudes a seguir adelante.
o Mare de Déu, Verge de Lluc. Dos anys després torn ésser aquí. Gràcies per acomplir-se allò que vos vaig demanar.
o Ho vaig prometre i he pogut venir. El que vaig demanar s'ha complert.
o En 2008 te hice unas peticiones. Te doy las gracias por habérmelo concedido. Y por eso vuelvo para decírtelas personalmente.
o Gracias por haberme escuchado y concedido lo que con humildad te pedí.
Bartomeu Pericás, msscc
video

2 comentarios:

  1. Na Maria Martorell Pericàs escriu des de la porteria del Santuari de Lluc:

    “Fa anys que faig feina darrera el taulell de la Informació, fer reserves, llogar cel.les, atendre al telèfon i als visitants, etc. He vist moltes persones amb ciris, rams de flors, encomanant misses... Pens que per qualque cosa deu esser, pareix una manera de venir al Santuari amb esperança, cadascú amb els seus motius íntims i personals.
    Jo a Lluc, m’hi sent com a ca nostra, encara que vull dir que he passat moments de feblesa i no sé si n’he sortit del tot. Començaré parlant de mon paret. La il•lusió de la seva vida era tenir una finca gran, i quan li oferiren Ca s’Amitger era l’home més feliç del món. Als pocs dies morí davall un tractor, el meu germanet tenia devers 11 anys i el trobà en es Bosc gran. La meva fe sofrí un trauma i jo culpabilitzava tot lo relacionat amb Lluc i la Mare de Déu de Lluc. Llavors m’oferiren feina a Ses Mides i no vaig acceptar, fins que mu mareta m’ajudà a superar-lo. Als primers dies ho vaig passar malament i me costà tornar a apropar-me a la Mare de Déu. Jo som més d’anar a veure-la una estona i fer-li una bona xerradeta, més que d’anar a missa. M’agradava anar-hi al migdia, quan hi ha poca gent, i un dia sent que mos vàrem perdonar. Jo li demanava sobretot salut per mumare a la que estimava amb deliri. La treia de viatge, a passeig, l’acompanyava a la caseta, quan reia me donava vida... I ja hi tornam a ser! El metge me diu que té un càncer terminal. Hi ha qualcú que juga amb mi?... Però en el moment en què ella se’n anava i jo li estrenyia sa mà, entra en Joan a l’hospital i a la meva vida, aquell que seria el meu home. Tenim les nostres coses, com tots els matrimonis, però mos estimam molt i tenim un nin que és la nostra vida. Es meu home me deia: Són coses que escapen a Déu! Jo no tenc una imatge d’un Déu castigador, però em sentia com abandonada... El meu homo ha estat un regal de Déu per a mi, té una gran capacitat d’amor i de consol, m’ha ajudat a sortir del pou. Torna renéixer en mi sa fe i sa esperança. Tota sa família està orgullosa de què jo faci feina a Lluc. Quan arrib tard, em diuen: “Sa portaveu de Lluc que no ha arribada?” Poc a poc, un altra vegada i com un llum que s’encén..., no podem dir que torna a néixer s'esperança?”

    ResponderEliminar
  2. Joan Pons Pol, de Campanet, ja duu 29 anys a Lluc: 6 com a mestre i preceptor de l’escolania, 10 com a director del col•legi. Escriu:

    “L’experiència de la meva estada a Lluc és positiva. Ha estat per jo, des del meu lloc, una segona família a la que hi he dedicat temps i n’estic satisfet. M’ha estat motiu d’esperança perquè veig que l’escolania atén a nins i a nines que tenen necessitats, fet que tal volta la societat no coneix ni valora. Crec que a molts se’ls ha fet un gran bé i a mi em satisfà ajudar a créixer als demés. Alguns dels blauets, i ara també hem de parlar de blauetes, que han sortit poden ser motiu d’esperança per a la nostra terra i la nostra església. Hi ha de tot.
    Pel meu poble de Campanet, què significa Lluc? Abans crec que significava més. Al dia d'avui la gent no es mou com abans, sobretot els joves i la gent ja més adulta es va fent més major i no es pot moure com abans. Per a les persones majors i de mitja edat els va bé anar a Lluc de tant en tant. Mentre que els nins, si no anam alerta, es pot donar el cas que inclús desconeguin Lluc...
    A mi personalment, la Mare de Déu de Lluc m'aporta una força que resulta difícil d’explicar. Són coses que un sent i no hi ha paraules per a expressar-lo. Em fa pensar moltes vegades coses senzilles que passen, a la vida. L'esperança que m’aporta és el de poder dir que –malgrat tot- jo som encara aquí després de tants d’anys”.

    ResponderEliminar