sábado, 4 de abril de 2015

ANAU A GALILEA (Mc 16,1-8)


Acabam de llegir l’evangeli de Mc, que és el més antic, el que està més a prop dels fets. Escrit uns 30 anys després, en els anys 60.

Mc presenta el testimoni de tres valentes dones: Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé. Valentes perquè són seguidores i servidores de Jesús, s’aixequen el diumenge, molt dematí, quan els homes encara estan amagats dins la fosca. I són 3 perquè, encara que el testimoni de les dones no es tengui molt en compte, fan falta tres per donar testimoni.

Però el seu projecte és de volada curta: “Van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús”. Jesús ha mort, elles ho han vist, i ara volen fer el darrer homenatge al Crucificat. No saben qui els farà rodolar la pedra del sepulcre, però res farà enrere la seva determinació ni apagarà el seu amor. Llavors Marc ens diu que les tres dones troben una situació que s’els escapa de les mans: La pedra havia estat apartada, i els espera un jove vestit de blanc, que els diu: “No vos espanteu. Vosaltres cercau Jesús de Natzaret, el crucificat; no és aquí. Anau a dir als seus deixebles i a Pere: Ell va davant vosaltres a Galilea; allà el veureu”.

Facem una primera reflexió: Tan de bo nosaltres fóssim com les tres maries! Repetesc que són unes valentes dones, ben arromangades, seguidores i servidores de Jesús, però que temen allò que no poden controlar: “Varen fugir plenes d’esglai i tremoloses, i no digueren res a ningú perquè tenien por”.- Jesús s’ha fiat d’elles, els confia la missió més important perquè pugui continuar la Causa de Jesús. Tenguem en compte que l’evangelista Marc no comptava cap aparició, només l’encàrrec a les dones: Anau a Galilea, allà el trobareu! Les dones fallaren, al manco en el primer moment. Els primers cristians no se’n fiaren del testimoni de les dones i afegiren una pàgina d’aparicions que donàs més autoritat al fet de la resurrecció. San Marc ens adverteix que no fa falta cercar aparicions ni revelacions extraordinaris: Lo important és que tornem a Galilea, allà trobarem Jesús.


I ara ve la segona reflexió: Què vol dir tornar a Galilea i com veurem a Crist Ressuscitat? “Jesús ha ressuscita és com dir que ja ha arribat tot allò que ell descrivia com a Regne”. “El Regne ha començat en la persona de Jesús”. “La irrupció del Món Nou al bell mig del Món vell, no es pot contar en paraules”. A Galilea Jesús passà gairebé tota la seva infància, la joventut, la maduresa, la vida oculta de Jesús, el fill de madò Maria, el fusteret de Natzaret. L’evangelista Mc no ha contat cap aparició perquè tot el seu evangeli està ple de petjades de Jesús: Quan curava, beneïa, feia el bé, multiplicava el pa, treia dimonis, perdonava, ajudava a aixecar el cap. Jesús ens envia a tornar a la nostra vida quotidiana, a la teva vida, la teva feina, els teus amics... Si sabem mirar amb ulls de deixeble, nosaltres trobarem el perfum de Jesús. Com aquella dona que rompé l’alabastre i tota la casa quedà perfumada. Si sabem viure el testament de Jesús, la gent dirà: Mirau com s’estimen. Si sabem perdonar, donarem testimoni de què tots tenim l’Esperit de Jesús. Escoltem les paraules del jove, el jove és Jesús: “No tengueu por, sinó fe i coratge. Tornau a ca vostra, i el veureu Viu i Present”. 

Bona pasqua!