1 2.
Desig i malaltia
Al
Càntic, «enferma» significa que está
necesitada de amor, que sufre por la ausencia de su amado”.
Ct 5, 8 «Donzelles
de Jerusalem, / jo vos conjur: Si trobau l´estimat, / sabreu què li heu de dir?
Digau-li / que malalteig d’amor”.
Ct 2, 5 «Reviscolau-me
amb panses, / enfresqueïu-me amb pomes, / que malelteig d’amor”.
A l’obra de
Llull, el sofriment és remei que cura la malaltia de l’amor. “Varios versículos
expresan que el Amigo se encuentra enfermo, añora a su Amado y que el Amado le
cura, con sus dones, su presencia o el recuerdo. La desgracia que sufre el
Amigo por amor está descrita como sufrimiento corporal: hambre, sed, calor, frío
y sobre todo enfermedad. El amor produce los pensamientos que le martirizan (treballs, ànsies,
llanguiments) y que por otro lado le hacen recordar las
virtudes del Amado. El amor es curado y crece con los pensamientos y recuerdos.
El anhelo y sufrimientos en el Amigo
son a la vez, paradójicamente, la mayor felicidad”.
AA 23. «L’amic
estava malalt / i en tenia cura 1'Amat: /
de mèrit el peixia / i amb amor 1'abeurava / i paciència el colgava, / d'humilitat
el vestia / i amb veritat el medicava».
AA 339.
«L’amic tingué fam, set, calor i fred, / pobresa, nuesa, malaltia i tribulació;
/ i s’hauria mort si no hagués tingut / record del seu Amat, / Ell, que el guarí
amb esperança, / memòria, i amb la renuncia d'aquest món, / i amb el menyspreu al blasme de la gent».
AA 208. «L’amor
es posà malalt / quan l’Amic oblidà el seu Amat; / i l’Amic emmalaltí, / car,
per multitud de records, / el seu Amat li dóna treballs, / ànsies i llanguiments”
(cf. 245).
--- PER A
PREGAR: Quines són les nostres malalties?
És la distracció i mediocritat, o és la passió per Déu i la humanitat?
2 3. Incomprensió i menyspreu de la gent
“Las gentes no comprenden su pasión. Le menosprecian y
maltratan. A menudo llaman «foll» (loco) al Amigo”.
AA 12. « Amic foll, ¿perquè destrueixes / la teva persona
i despens els teus diners, / i deixes els delits d'aquest món, / i fas que
et menyspreï tota la gent?” / Respongué: “Per honrar els honraments / del meu
Amat, Ell, que és / per més homes desamat i deshonrat, / que honrat i estimat».
“En este versículo puede verse la actitud del Amigo: Por
su amor soporta el desprecio. El desprecio así como la enfermedad es una de las
etapas necesarias en el camino a Dios. Es una prueba para el fiel. Pertenece a
la valoración cristiana del sufrimiento. La Sulamita por su parte conoce el ser
despreciada y maltratada. Pero la
Sulamita no conoce la actitud ascética de quien utiliza el dolor como medio de
purificación y perfección”.
Ct 5, 7 «M'han encontrat els guardes / que fan la ronda
per la vila: / m’apallissen, em féren, / m’arranquen el mantell / els guardians
de la murada”.
--- PER A PREGAR: Com reaccionam davant les
incomprensions i menyspreus de la gent? El nostre amor arriba a tenir un punt d’apassionament?
3 4. El “despertar” de l’amant
“¿Hay relación entre los conceptos lulianos «despertarse,
estar despierto, dormir» y «morir» y «despertar, velar» y «dormir» del
Cantar?
Para designar que el Amigo olvida a su Amado, Lulio usa
las expresiones «dormir» y «morir». Con el «despertar» se reanuda el
amor; el Amigo piensa y se acuerda de su Amado y el amor vive en él y media
entre ambos”.
AA 240. «Es dormí l'Amic i morí l’amor, / car no tingué
de què viure. / Es despertà l'Amic i reviscolà l’amor en els pensaments que l'Amic
/ trameté al seu Amat».
AA 276. «L'Amat i l’amor vingueren / a veure l'Amic que
dormia. / L'Amat cridà el seu Amic / i l’amor el despertà. / I l’Amic obeí
l’amor / i respongué al seu Amat».
Al Càntic, hi ha passatges relacionants amb el simbolisme
lul·lià:
Ct 5, 2 «Jo dorm, i el meu cor vetla... / Fresseig. És
l’estimat qui toca! / “ Obrim, germana meva,
amiga meva, / que duc el cap humit de rou / i els rínxols de serena.” 5, 5 «M’aixec a obrir al meu estimat...».
PER A PREGAR: Dormim amb un ull vigilant? Obrirem
als qui ens toquin la porta aquesta nit?
Il·lustracions de Marc Chagall
No hay comentarios:
Publicar un comentario