tag:blogger.com,1999:blog-2189721986193914154.post3748774116005409782..comments2023-09-29T17:51:10.395+02:00Comments on LAS HERIDAS DEL CORAZÓN: Lluc, racó de pau i esperançaJaume Reynés Matas, msscchttp://www.blogger.com/profile/03063856366684197847noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-2189721986193914154.post-39183748637222590212009-10-26T19:37:52.458+01:002009-10-26T19:37:52.458+01:00Joan Pons Pol, de Campanet, ja duu 29 anys a Lluc:...Joan Pons Pol, de Campanet, ja duu 29 anys a Lluc: 6 com a mestre i preceptor de l’escolania, 10 com a director del col•legi. Escriu:<br /><br />“L’experiència de la meva estada a Lluc és positiva. Ha estat per jo, des del meu lloc, una segona família a la que hi he dedicat temps i n’estic satisfet. M’ha estat motiu d’esperança perquè veig que l’escolania atén a nins i a nines que tenen necessitats, fet que tal volta la societat no coneix ni valora. Crec que a molts se’ls ha fet un gran bé i a mi em satisfà ajudar a créixer als demés. Alguns dels blauets, i ara també hem de parlar de blauetes, que han sortit poden ser motiu d’esperança per a la nostra terra i la nostra església. Hi ha de tot.<br />Pel meu poble de Campanet, què significa Lluc? Abans crec que significava més. Al dia d'avui la gent no es mou com abans, sobretot els joves i la gent ja més adulta es va fent més major i no es pot moure com abans. Per a les persones majors i de mitja edat els va bé anar a Lluc de tant en tant. Mentre que els nins, si no anam alerta, es pot donar el cas que inclús desconeguin Lluc...<br />A mi personalment, la Mare de Déu de Lluc m'aporta una força que resulta difícil d’explicar. Són coses que un sent i no hi ha paraules per a expressar-lo. Em fa pensar moltes vegades coses senzilles que passen, a la vida. L'esperança que m’aporta és el de poder dir que –malgrat tot- jo som encara aquí després de tants d’anys”.Jaume Reynés Matas, msscchttps://www.blogger.com/profile/03063856366684197847noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2189721986193914154.post-67378565129500806822009-10-20T16:30:23.743+02:002009-10-20T16:30:23.743+02:00Na Maria Martorell Pericàs escriu des de la porter...Na Maria Martorell Pericàs escriu des de la porteria del Santuari de Lluc:<br /><br />“Fa anys que faig feina darrera el taulell de la Informació, fer reserves, llogar cel.les, atendre al telèfon i als visitants, etc. He vist moltes persones amb ciris, rams de flors, encomanant misses... Pens que per qualque cosa deu esser, pareix una manera de venir al Santuari amb esperança, cadascú amb els seus motius íntims i personals. <br />Jo a Lluc, m’hi sent com a ca nostra, encara que vull dir que he passat moments de feblesa i no sé si n’he sortit del tot. Començaré parlant de mon paret. La il•lusió de la seva vida era tenir una finca gran, i quan li oferiren Ca s’Amitger era l’home més feliç del món. Als pocs dies morí davall un tractor, el meu germanet tenia devers 11 anys i el trobà en es Bosc gran. La meva fe sofrí un trauma i jo culpabilitzava tot lo relacionat amb Lluc i la Mare de Déu de Lluc. Llavors m’oferiren feina a Ses Mides i no vaig acceptar, fins que mu mareta m’ajudà a superar-lo. Als primers dies ho vaig passar malament i me costà tornar a apropar-me a la Mare de Déu. Jo som més d’anar a veure-la una estona i fer-li una bona xerradeta, més que d’anar a missa. M’agradava anar-hi al migdia, quan hi ha poca gent, i un dia sent que mos vàrem perdonar. Jo li demanava sobretot salut per mumare a la que estimava amb deliri. La treia de viatge, a passeig, l’acompanyava a la caseta, quan reia me donava vida... I ja hi tornam a ser! El metge me diu que té un càncer terminal. Hi ha qualcú que juga amb mi?... Però en el moment en què ella se’n anava i jo li estrenyia sa mà, entra en Joan a l’hospital i a la meva vida, aquell que seria el meu home. Tenim les nostres coses, com tots els matrimonis, però mos estimam molt i tenim un nin que és la nostra vida. Es meu home me deia: Són coses que escapen a Déu! Jo no tenc una imatge d’un Déu castigador, però em sentia com abandonada... El meu homo ha estat un regal de Déu per a mi, té una gran capacitat d’amor i de consol, m’ha ajudat a sortir del pou. Torna renéixer en mi sa fe i sa esperança. Tota sa família està orgullosa de què jo faci feina a Lluc. Quan arrib tard, em diuen: “Sa portaveu de Lluc que no ha arribada?” Poc a poc, un altra vegada i com un llum que s’encén..., no podem dir que torna a néixer s'esperança?”Jaume Reynés Matas, msscchttps://www.blogger.com/profile/03063856366684197847noreply@blogger.com