L’any que vé es compliran 110 anys que el bisbe
Jacinto Mª Cervera confià l’església de Sant Gaietà als Missioners de P. Joaquim
Rosselló (1897). El nostre fundador ho jutjà providencial per a exercir a Ciutat
un plus de feina i creativitat. Inspirats en els Sagrats Cors, “clarísimos
soles radiantes siempre de esplendor y hermosura, focos de grandeza y de amor”[1].
Molt ha canviat, des d’aleshores, la fesomia del
centre antic entre el passeig del Born i el barri mariner del Puig de Sant Pere.
Aquelles senyores acompanyades de les seves criades, els catòlics benefactors,
els artistes reconeguts en literatura, pintura i música, els escolanets del
Germà Miquel Vidal, els militars d’uniforme, els soldats que omplien els bancs
de la sagristia, la catequesi del Jonquet, els fidels de les Quaranta Hores, de
les Confraries, del rosari radiat, dels col·laboradors de la Procura de Missions...
ja conformen una estampa en blan i negre. Però si hi ha una iniciativa que sintonitza
l’antiga església del Sagrats Cors amb el món d’avui, potser sia la seva
obertura a servir Déu i la societat per la “via pulcritudinis”, el camí de la
bellesa. La elegància i senzillesa de la seva arquitectura, sense elements
superflus. La bona acústica pels concerts corals i instrumentals. La seva
ubicació privilegiada, la fan apte per aquest diàleg de fe i cultura, que és una
nova forma d’evangelització[2].
Al seu recer la Fundació Amics del Patrimoni, per les
caldes d’estiu, munta cada any una recreació del Llit de la Mare de Déu feta
per un artista contemporani.
Record la del matrimoni d’artistes Ben Jakober i
Yannich Vu (2014), quan presentaren un llit de copinyes (“vieiras”) de Galícia,
que ens referia a la gran copinya de la volta del presbiteri. El llit tenia una
articulació que posava les copinyes en moviments i la projecció de la figura de
la Mare de Déu morta sobre el llit d’aigua. Ella hi era i no hi era. Trobàvem la
petja d’un cos sobre l’arena de la platja, la policromia dels colors i la
música del viatge projectat en dues mampares. El Viatge celestial de la Mare de
Déu pel blau sideral dels aires i pel blau abismal dels oceans. El Viatge de la
Mare Església, que ens convida a seguir el nostre pelegrinatge.
O l’Abductio
de l’artista cubà, resident a Mallorca, Jorge Mayet, (2015). Expressada en l’arte povera de senzills elements
natural, els arbres suspesos per fils invisibles amb les arrels esventrades, o
els bohíos guajiros de la pàtria
cubana abandonada a la força, com a pasteres que suren en mig de l’oceà, enfrontant
els embats de les adversitats.
És cert que molts d’aquests artistes no seran creients,
però ja deien els antics mexicans que no hi ha camí més directe entre l’home i
la transcendència que l’art de la poesia, la pintura i la música.
Amb la intenció d’integrar l’art i la societat, la
Fundació aquestes mostres amb una iniciativa anomenada Esplendor de la Mediterrànea, que vol guardonar la feina de algunes
dones mallorquines distingides per la seva constància i creativitat.
El periodista jesuïta Norberto Alcover ja havia tocat
el tema de les dones dormides a la nostra situació eclesial i social. “En lugar de
"mujeres dormidas" deberíamos hablar de "mujeres
anhelantes" de su última aventura vital: la plenitud... Porque lo
importante y lo que celebramos no es tanto "la dormición" cuanto
"la calidad de vida" de una mujer que mereció tal prerrogativa, más
allá de discusiones teológicas”[3].
El mantenidor d’enguany Jordi Llabrés i Sans reivindicà
en un bell parlament (2016) que en parlar dels Llits de la Mare de Déu morta”, parlem també de llits de la Mare de Déu de la vida. “Per totes les
dones, les esposes, les amants, les mares, les religioses, les filles, les
amigues, les majors, les nines, les joves, les de mils colors i les de mil
aromes... el cant d’aquesta festa és també per totes elles”.
Ens alegra que la nostra església del
Sagrats Cors estigui oberta a aquest ministeri de la Bellesa.
Jaume Reynés Matas, MSSCC
[2] La darrera, per exemple, de Concha Jerez dedicada a
Ramon Lluc, “el viatge del saber” fou visitada per 521 persones.
[3] “Mujeres dormidas y anhelantes” Diario Mallorca
14.08.2014.
