miércoles, 30 de noviembre de 2016

Església oberta a la Bellesa



L’any que vé es compliran 110 anys que el bisbe Jacinto Mª Cervera confià l’església de Sant Gaietà als Missioners de P. Joaquim Rosselló (1897). El nostre fundador ho jutjà providencial per a exercir a Ciutat un plus de feina i creativitat. Inspirats en els Sagrats Cors, “clarísimos soles radiantes siempre de esplendor y hermosura,  focos de grandeza y de amor”[1].
Molt ha canviat, des d’aleshores, la fesomia del centre antic entre el passeig del Born i el barri mariner del Puig de Sant Pere. Aquelles senyores acompanyades de les seves criades, els catòlics benefactors, els artistes reconeguts en literatura, pintura i música, els escolanets del Germà Miquel Vidal, els militars d’uniforme, els soldats que omplien els bancs de la sagristia, la catequesi del Jonquet, els fidels de les Quaranta Hores, de les Confraries, del rosari radiat, dels col·laboradors de la Procura de Missions... ja conformen una estampa en blan i negre. Però si hi ha una iniciativa que sintonitza l’antiga església del Sagrats Cors amb el món d’avui, potser sia la seva obertura a servir Déu i la societat per la “via pulcritudinis”, el camí de la bellesa. La elegància i senzillesa de la seva arquitectura, sense elements superflus. La bona acústica pels concerts corals i instrumentals. La seva ubicació privilegiada, la fan apte per aquest diàleg de fe i cultura, que és una nova forma d’evangelització[2].
Al seu recer la Fundació Amics del Patrimoni, per les caldes d’estiu, munta cada any una recreació del Llit de la Mare de Déu feta per un artista contemporani.
Record la del matrimoni d’artistes Ben Jakober i Yannich Vu (2014), quan presentaren un llit de copinyes (“vieiras”) de Galícia, que ens referia a la gran copinya de la volta del presbiteri. El llit tenia una articulació que posava les copinyes en moviments i la projecció de la figura de la Mare de Déu morta sobre el llit d’aigua. Ella hi era i no hi era. Trobàvem la petja d’un cos sobre l’arena de la platja, la policromia dels colors i la música del viatge projectat en dues mampares. El Viatge celestial de la Mare de Déu pel blau sideral dels aires i pel blau abismal dels oceans. El Viatge de la Mare Església, que ens convida a seguir el nostre pelegrinatge.
O l’Abductio de l’artista cubà, resident a Mallorca, Jorge Mayet, (2015). Expressada en l’arte povera de senzills elements natural, els arbres suspesos per fils invisibles amb les arrels esventrades, o els bohíos guajiros de la pàtria cubana abandonada a la força, com a pasteres que suren en mig de l’oceà, enfrontant els embats de les adversitats.
És cert que molts d’aquests artistes no seran creients, però ja deien els antics mexicans que no hi ha camí més directe entre l’home i la transcendència que l’art de la poesia, la pintura i la música.
Amb la intenció d’integrar l’art i la societat, la Fundació aquestes mostres amb una iniciativa anomenada Esplendor de la Mediterrànea, que vol guardonar la feina de algunes dones mallorquines distingides per la seva constància i creativitat.
El periodista jesuïta Norberto Alcover ja havia tocat el tema  de les dones dormides a la nostra situació eclesial i social. “En lugar de "mujeres dormidas" deberíamos hablar de "mujeres anhelantes" de su última aventura vital: la plenitud... Porque lo importante y lo que celebramos no es tanto "la dormición" cuanto "la calidad de vida" de una mujer que mereció tal prerrogativa, más allá de discusiones teológicas”[3].
El mantenidor d’enguany Jordi Llabrés i Sans reivindicà en un bell parlament (2016) que en parlar dels Llits de la Mare de Déu morta”, parlem també de llits de la Mare de Déu de la vida.  “Per totes les dones, les esposes, les amants, les mares, les religioses, les filles, les amigues, les majors, les nines, les joves, les de mils colors i les de mil aromes... el cant d’aquesta festa és també per totes elles”.
Ens alegra que la nostra església del Sagrats Cors estigui oberta a aquest ministeri de la Bellesa.
Jaume Reynés Matas, MSSCC



[1] Piadosos Exercicis pel mes de Junt, dia 1.
[2] La darrera, per exemple, de Concha Jerez dedicada a Ramon Lluc, “el viatge del saber” fou visitada per 521 persones.
[3] “Mujeres dormidas y anhelantes” Diario Mallorca 14.08.2014.