viernes, 28 de febrero de 2020

COREMA DEL CORONAVIRUS I LES SEVES TEMPTACIONS


DIUMENGE PRIMER: NO SIGUEM TÒXICS PER NINGÚ



Aquesta amenaça de pandèmia ens pot ajudar molt a celebrar una bona Quaresma. Ens descol·loca i ens treu de la nostra zona de confort. “Jo no som Déu! I què és el que està passant? Pareix la fi del món!”

És com si Jesús de Natzaret es tornàs reencarnar i començàs a predicar-nos: “Convertiu-vos, ha arribat l’hora, ja feis tard. El regne del Coronavirus ja és a prop!”

Això és bo o dolent? Basta viure amb aquesta impressió per a salvar-nos? De cap de les maneres! Seria una vergonya que tot quedàs amb la nostra preocupació per no intoxicar-nos perquè hi ha pandèmies molt més grans que no ens preocupen: Els milions de gent que passa fam, de nins o dones abusades, de refugiats... Però ara el coronavirus passa a primer lloc perquè ens toca d’aprop.    

Aquest diumenge de Corema ens convida a reflexionar sobre les temptacions, les excuses i travetes del nostre moment.

1ª: La temptació de convertir les pedres en pa.

Pensam que hauríem de respondre a la fam del món pel camí dels miracles de la tècnica, de la ciència, de la programació... El Mobile s’ha suspès, com podem inventar de pressa uns equivalents que assegurin el nostre negoci? Què hem de fer per no suspendre els Jocs Olímpics de Tòquio? Com defensam els nostres estadis perquè el baló no s’aturi? Com asseguram les fronteres i ens aïllam?

La temptació és d’aïllar-nos, de tancar-nos dins el nostre buncker perquè jo no en sigui afectat. Els altres... que s’arreglin! I si ho pensam bé, això és poc humà i menys cristià.

2ª. La temptació de posar Déu al nostre profit

Temptació molt subtil i delicada perquè només l’experimenten les persones de finesa espiritual i religiosa. Com que som fills i filles de Déu..., confiaré en l’àngel de la guarda, en el poder de l’oració, en l’escapulari del Carme. Déu pot fer miracles i  ens protegirà de la pesta. I resulta que no consideram que hi ha molta gent bona que sofreix al món, que inclús pareix que sofreixen més els innocents que els corruptes. I com és això? La temptació de dubtar de Déu a les hores dolentes, quan ens quedam sense feina, fracassa el meu matrimoni o ens atrapa un càncer. O el que és pitjor (perquè dubtar no és pecat), el que feim sovint és viure indiferents perquè això de la religió no aprofita, no paga la pena. I si Déu no ens aprofita, en lloc de servir nosaltres a Déu, deim que no ens aprofita ni la seva Mare ni tota la cort celestial.

3ª: La temptació de rendir-nos al poder

Temptació de no tenir conviccions ni mantenir la paraula, de canviar segons ens convengui, tot el que faci falta. Això sí que és una pandèmia, no trobam vacunes contra la corrupció ni contra el desig de poder, de manar, de manipular.

Aquesta crisi del Coronavirus –que ens té trastornats, alarmats, descol·locats, insegurs- pot esser per a nosaltres una magnífica oportunitat de canvi i de millora. Si lluitam contra les temptacions, aquesta pot esser una hora de salvació.

Conclusió: No siguem tòxics per ningú. No peguem als altres les nostres grips i malalties. I més que això, aprofitem aquest moment d’alarma per a convertir-nos, perquè és Temps de Corema i volem una societat millor.