Acabam
de llegir l’evangeli de Mc, que és el més antic, el que està més a prop dels
fets. Escrit uns 30 anys després, en els anys 60.
Mc
presenta el testimoni de tres valentes dones: Maria Magdalena, Maria, mare de
Jaume, i Salomé. Valentes perquè són seguidores i servidores de Jesús, s’aixequen
el diumenge, molt dematí, quan els homes encara estan amagats dins la fosca. I
són 3 perquè, encara que el testimoni de les dones no es tengui molt en compte,
fan falta tres per donar testimoni.
Però
el seu projecte és de volada curta: “Van comprar olis aromàtics per anar a
ungir el cos de Jesús”. Jesús ha mort, elles ho han vist, i ara volen fer el
darrer homenatge al Crucificat. No saben qui els farà rodolar la pedra del
sepulcre, però res farà enrere la seva determinació ni apagarà el seu amor. Llavors
Marc ens diu que les tres dones troben una situació que s’els escapa de les
mans: La pedra havia estat apartada, i els espera un jove vestit de blanc, que
els diu: “No vos espanteu. Vosaltres cercau Jesús de Natzaret, el crucificat;
no és aquí. Anau a dir als seus deixebles i a Pere: Ell va davant vosaltres a
Galilea; allà el veureu”.
Facem
una primera reflexió: Tan de bo nosaltres fóssim com les tres maries! Repetesc
que són unes valentes dones, ben arromangades, seguidores i servidores de
Jesús, però que temen allò que no poden controlar: “Varen fugir plenes d’esglai
i tremoloses, i no digueren res a ningú perquè tenien por”.- Jesús s’ha fiat d’elles,
els confia la missió més important perquè pugui continuar la Causa de Jesús. Tenguem
en compte que l’evangelista Marc no comptava cap aparició, només l’encàrrec a
les dones: Anau a Galilea, allà el trobareu! Les dones fallaren, al manco en el
primer moment. Els primers cristians no se’n fiaren del testimoni de les dones
i afegiren una pàgina d’aparicions que donàs més autoritat al fet de la
resurrecció. San Marc ens adverteix que no fa falta cercar aparicions ni
revelacions extraordinaris: Lo important és que tornem a Galilea, allà trobarem
Jesús.
I ara
ve la segona reflexió: Què vol dir tornar a Galilea i com veurem a Crist
Ressuscitat? “Jesús ha ressuscita és com dir que ja ha arribat tot allò que ell
descrivia com a Regne”. “El Regne ha començat en la persona de Jesús”. “La
irrupció del Món Nou al bell mig del Món vell, no es pot contar en paraules”. A
Galilea Jesús passà gairebé tota la seva infància, la joventut, la maduresa, la
vida oculta de Jesús, el fill de madò Maria, el fusteret de Natzaret. L’evangelista
Mc no ha contat cap aparició perquè tot el seu evangeli està ple de petjades de
Jesús: Quan curava, beneïa, feia el bé, multiplicava el pa, treia dimonis,
perdonava, ajudava a aixecar el cap. Jesús ens envia a tornar a la nostra vida
quotidiana, a la teva vida, la teva feina, els teus amics... Si sabem mirar amb
ulls de deixeble, nosaltres trobarem el perfum de Jesús. Com aquella dona que
rompé l’alabastre i tota la casa quedà perfumada. Si sabem viure el testament
de Jesús, la gent dirà: Mirau com s’estimen. Si sabem perdonar, donarem
testimoni de què tots tenim l’Esperit de Jesús. Escoltem les paraules del jove,
el jove és Jesús: “No tengueu por, sinó fe i coratge. Tornau a ca vostra, i el
veureu Viu i Present”.
Bona pasqua!
