Festa de la Mare de Déu de Lluc (Palma 26.10.2013)

Als evangelis d’aquests diumenges sant Lluc ens vol ensenyar que “cal pregar sempre sense defallir”. La vertadera religió s’ha de viure al temple i a ca nostra. 

“Dos homes pujaren al temple a pregar”. Quan la fe es viu de manera individual i deslligada dels altres, podem caure en el fariseisme de pensar que ja som justs i tenir els altres per no res. Llavors ens construïm un déu fals, que té consideracions pel prestigi o per les pràctiques religioses. El Temple ja no és Casa d’ Oració i es pot convertir en un mercat (per comprar els favors de Déu i de la Mare de Déu amb les bones obres o amb les ofrenes que facem), amb una cova de lladres (si duim les mans tacades per la corrupció d’aquest món).

Quan la fe es viu comunitàriament, amb els demés, i es fa eclesial i social, llavors ens sentim pobres pecadors. Ens sentim beneïts per un Déu que escolta la pregària dels oprimits, dels orfes i les vídues (cfr. Sir 35,16-17). Ens tornam a casa perdonats, la nostra casa és un temple… La nostra vida profana, fora del temple, és a dir: les relacions de família i de la feina, les penes i les curolles, tota la nostra vida de cada dia, diu sant Pau que és oferta com una libació vessada sobre l’altar, com una missa celebrada per cadascú de nosaltres, homes i dones que som membres d’un poble sacerdotal. Com una lluita en un noble combat, com una cursa fins a la meta de Déu. Un dia sentirem que “ja m’ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port”. Aleshores tota la vida es fa oració i descobrim, que Déu ens ha salvat de la gola del lleó, en protegeix de tots els qui ens volen perjudicar, i ens guardarà per al seu Regne celestial (cfr.1Tm 4,6-18).

Avui, que celebram en aquesta antiga església la festa de la Moreneta, hem cantat el càntic de Maria que sant Lluc ens presenta com a model de la vertadera pregària. L’al·lota verge que sabia escoltar la veu de Déu al seu poble de Natzaret: “No tenguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Déu compta amb tu”. Maria que no necessita pujar al temple per pregar, se’n va de pressa a la muntanya, a servir la seva cosina embarassada. “Feliç tu que has cregut”. Elisabet la felicita per la seva fe. I Maria prega: “La meva ànima magnifica el Senyor perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”.  Ella se sent escollida, estimada, justificada, benaventurada. “El Totpoderós obra en mi meravelles”. En ella i en tots els qui creuen i especialment “umpl de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res” i beneeix el seu Poble.

Com el cobrador d’imposts de l’evangeli d’avui,  Maria “es va quedar uns tres mesos i després se’n tornà a ca seva”… La casa de Natzaret es convertí en temple de la Sagrada Família. L’estable de Betlem en un altar. Quan portin Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, els profetes el reconeixeran i li diran: Aquest Infant és el Pare de la humanitat, la Llum que il·lumina les tenebres, el Salvador que esperam.

Nosaltres també podem reconèixer el Santuari de la Mare de Déu de Lluc a prop de ca nostra, enmig de la ciutat. Demanem  a la Mare de Déu que ens acompanyi sempre i que ens ensenyi a reconèixer el seu Fill present a la nostra vida, que és la millor manera de pregar.

Fotos: Capella de l'església dels Sagrats Cors i veneració del poble.