PREGÀRIA PASQUAL A LA LLUM DEL CÀNTIC I DE L’AMIC I L’AMAT (II)

1   2.   Desig i malaltia

Al Càntic,  «enferma» significa que está necesitada de amor, que sufre por la ausencia de su amado”.

Ct 5, 8 «Donzelles de Jerusalem, / jo vos conjur: Si trobau l´estimat, / sabreu què li heu de dir? Digau-li / que malalteig d’amor”.

Ct 2, 5 «Reviscolau-me amb panses, / enfresqueïu-me amb pomes, / que malelteig d’amor”.

A l’obra de Llull, el sofriment és remei que cura la malaltia de l’amor. “Varios versículos expresan que el Amigo se encuentra enfermo, añora a su Amado y que el Amado le cura, con sus dones, su presencia o el recuerdo. La desgracia que sufre el Amigo por amor está descrita como sufrimiento corporal: hambre, sed, calor, frío y sobre todo enfermedad. El amor produce los pensamientos que le martirizan (treballs, ànsies, llanguiments) y que por otro lado le hacen recordar las virtudes del Amado. El amor es curado y crece con los pensamientos y recuerdos. El anhelo y sufrimientos en el Amigo son a la vez, paradójicamente, la mayor felicidad”.

AA 23. «L’amic estava malalt  / i en tenia cura 1'Amat: / de mèrit el peixia / i amb amor 1'abeurava / i paciència el colgava, / d'humilitat el vestia / i amb veritat el medicava».

AA 339. «L’amic tingué fam, set, calor i fred, / pobresa, nuesa, malaltia i tribulació; / i s’hauria mort si no hagués tingut / record del seu Amat, / Ell, que el guarí amb esperança, / memòria, i amb la renuncia d'aquest món, / i amb el menyspreu  al blasme de la gent».

AA 208. «L’amor es posà malalt / quan l’Amic oblidà el seu Amat; / i l’Amic emmalaltí, / car, per multitud de records, / el seu Amat li dóna treballs, / ànsies i llanguiments” (cf. 245).

--- PER A PREGAR: Quines són les nostres  malalties? És la distracció i mediocritat, o és la passió per Déu i la humanitat?

2    3.  Incomprensió i menyspreu de la gent

“Las gentes no comprenden su pasión. Le menosprecian y maltratan. A menudo llaman «foll» (loco) al Amigo”.

AA 12. « Amic foll, ¿perquè destrueixes / la teva persona i despens els teus diners, / i deixes els delits d'aquest món, / i fas que et menyspreï tota la gent?” / Respongué: “Per honrar els honraments / del meu Amat, Ell, que és / per més homes desamat i deshonrat, / que honrat i estimat».

“En este versículo puede verse la actitud del Amigo: Por su amor soporta el desprecio. El desprecio así como la enfermedad es una de las etapas necesarias en el camino a Dios. Es una prueba para el fiel. Pertenece a la valoración cristiana del sufrimiento. La Sulamita por su parte conoce el ser despreciada y maltratada.  Pero la Sulamita no conoce la actitud ascética de quien utiliza el dolor como medio de purificación y perfección”.

Ct 5, 7 «M'han encontrat els guardes / que fan la ronda per la vila: / m’apallissen, em féren, / m’arranquen el mantell / els guardians de la murada”.  

--- PER A PREGAR: Com reaccionam davant les incomprensions i menyspreus de la gent? El nostre amor arriba a tenir un punt d’apassionament?

3    4.  El “despertar” de l’amant

“¿Hay relación entre los conceptos lulianos «despertarse, estar despierto, dormir» y «morir» y «despertar, velar» y «dormir» del Cantar?

Para designar que el Amigo olvida a su Amado, Lulio usa las expresiones «dormir» y «morir». Con el «despertar» se reanuda el amor; el Amigo piensa y se acuerda de su Amado y el amor vive en él y media entre ambos”.

AA 240. «Es dormí l'Amic i morí l’amor, / car no tingué de què viure. / Es despertà l'Amic i reviscolà l’amor en els pensaments que l'Amic / trameté al seu Amat».

AA 276. «L'Amat i l’amor vingueren / a veure l'Amic que dormia. / L'Amat cridà el seu Amic / i l’amor el despertà. / I l’Amic obeí l’amor / i respongué al seu Amat».

Al Càntic, hi ha passatges relacionants amb el simbolisme lul·lià:

Ct 5, 2 «Jo dorm, i el meu cor vetla... / Fresseig. És l’estimat qui toca! / “ Obrim,  germana meva, amiga meva, / que duc el cap humit de rou / i els rínxols de serena.”  5, 5 «M’aixec a obrir al meu estimat...».

PER A PREGAR: Dormim amb un ull vigilant? Obrirem als qui ens toquin la porta aquesta nit?

Il·lustracions de Marc Chagall

PREGÀRIA PASQUAL A LA LLUM DEL CÀNTIC I DE L’AMIC I L’AMAT (I)

El Càntic dels Càntics és un llibre que resumeix tota la Història de Salvació i eminentment pasqual, perquè només troba la seva plenitud si el llegim des de la resurrecció del Crist, Espòs de l’Església.

«El Cantar de los cantares es el resumen de toda la santa Escritura, de toda la obra de la creación, el resumen del misterio de los patriarcas, el resumen del destierro de Egipto, de la liberación de Israel y del cántico que se cantó cuando el paso del mar Rojo, el resumen del Decálogo y de la aparición en el monte Sinaí, así como de todos los acontecimientos que ocurrieron en Israel durante su estancia en el desierto hasta la construcción del templo; el resumen del misterio del Nombre sagrado y supremo, el resumen de la dispersión de Israel entre los pueblos y de su liberación, el resumen finalmente de la resurrección de los muertos y de los sucesos que tendrán lugar hasta el día llamado «sábado del Señor». Este cántico encierra todo lo que existe y lo que existirá; todos los sucesos que ocurran en el séptimo milenio, que es el Sabbat del Señor, están resumidos en el Cantar de los cantares” (cita del Zohar, que recoge una tradición ya presente en el Rabbí Aquiba, del I siglo de la era cristiana)[1].

Fou una de les fonts inspiradores del Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull,  juntament amb la lírica trovadoresca, la poesia italiana franciscana i la mística sufita.

“El Llibre d'Amic e Amat no és una obra amatòria ni eròtica; no és el Càntic dels càntics. No s'adreça en cap moment a cap senyora ni encara menys a cap senyor; s'adreça a Déu, i el que pretén és transmetre al lector una guia, unes pautes, per acostar-se a Déu. Hem de pensar que Ramon Llull no escrivia per evocar emocions personals, sinó per ensenyar” (Antony Bonner).  Però no hi ha dubte que el llibre de Llull ens evoca el llibre bíblic, té un esperit semblant  (Klaiber).  

Aprofitant l’Any Llull, proposam una pregària inspirada en la comparació entre el Càntic i el Llibre d'Amic e Amat: L’amor entre Salomó i la Sulamita correspon a l’amor de l’Amic (l’home) per l’Amat (Déu). Seguirem l’esquema de l’article de Brigit Seelemann, “Presencia del Cantar de los Cantares en el Llibre d’Amic e Amat”[2]. Citarem servint-nos de la bona feina de dos escriptors mallorquins: Mossèn Baltasar Coll Tomàs per la traducció del Càntic dels Càntics (Ct)[3] i Joan Gelabert per la actualització del Llibre d’Amic i Amat (AA)[4].

      1.   La recerca

AA 39: “Es llevà de matí l’Amic i anava cercant el seu Amat; i trobà gent que anava pel camí i demanà si havien vist el seu Amat. Li respongueren dient en quin moment el seu Amic s’absentà dels seus ulls mentals. Respongué l’Amic, i digué. “D’ençà que vaig veure el meu Amat enels meus pensaments, jamai no s’absentà dels meus ulls corporals car tots les coses visibles em representen el meu Amat”.

Ct 3,1”En el meu llit, al vespre / jo hi cercava l’amor de la meva ànima. / El cerc, no l’he trobat. / M’aixecaré i faré un tomb per la vila; / pels carrers i les places, / hi cercaré l’amor de la meva ànima. / El cerc, no el trob enlloc. / M’he topat amb els guardes / que fan la ronda per la vila: / - No hauríeu vist l’amor de la meva ànima? / Tot just els defugia, / he retrobat l’amor de la meva ànima”.

“Los textos son parecidos hasta en las preguntas acerca de la estancia del amado: A una hora fija: por la mañana (o por la noche) el amante se levanta a fin de buscar al amado por el camino (o por la ciudad) y encuentra gente (o guardas), a quienes pregunta si han visto a su amado. Lulio prefiere situar la busca en la «mañana» en vez de en la «noche». La mañana de Lulio simboliza repetidas veces la llegada de la luz del Amado, que disipa las sombras que están entre el Amigo y el Amado; es la llegada del mismo Amado. En el Cantar de los Cantares el carácter de la noche es más realista y directo. Con valor simbólico aparecerá después en San Juan de la Cruz. La Sulamita busca a Salomón por las calles y plazas de una ciudad, mientras que el camino por donde el Amigo busca al Amado no puede ser considerado como un lugar geográfico determinado. Es el camino a través del cual el hombre fiel busca a Dios. La Sulamita se dirige a los guardas de la ciudad real. No se cita la respuesta. Por el texto siguiente podrá concluirse que es negativa.

La gente simboliza  en Lulio, en este versículo, un desdoblamiento de su yo, que posibilita el diálogo. Otras veces el papel de la gente es simbolizar el mundo ajeno a los dos amantes. En este segundo sentido, solamente, es posible encontrar analogías en el Cantar, que, por lo demás, no son decisivas.

En cuanto la Sulamita hubo pasado los guardas, encontró «al que su alma estima». En ambas obras los amantes no reciben ayuda de nadie (sentido místico de la unión inmediata); y en el fondo saben mejor que ningún otro cómo encontrarse”.

El Càntic rebutja els qui destorben els amants.

Ct 2, 7 “Donzelles de Jerusalem, / per les gatzeles i les cérvoles / del camp, jo os conjur: / - No desvetleu l’amor ni el desperteu / fins que ell vulgui”.  (= 3, 5; 8, 4).

Ct 2, 15 « Caçau-nos les raboses, / les raboses, petites, / que les vinyes destrossen / i estan, totes, florides!”.

Ramon Llull recomana fugir de les distraccions (representades per la gent que li pregunten) per tal d’alliberar-se del món (purgatio):

AA 357. «Anava 1'Amic pensarós en el seu Amat, / i trobà en el camí gran companyia de gent / que li demanaren noves; / i l’Amic, perquè trobava plaer en el seu Amat, / no respongué a això que li demanaven, / i digué que no volia respondre a llur paraules / a fin de no allunyar-se del seu Amat”.

Altres vegades li demanen on és l’Amat:

AA 24. «Demanaren a 1'amic on era el seu Amat. / Respongué: — “Heus-lo en una casa més noble que totes les altres / nobleses creades; / i heus-lo en els meus amors / i en els meus llanguiments / i en els meus plors».

Al Càntic, la Sulamita dona una resposta més concreta: “L’estimat és amb mi

Ct 6, 1-3 «On se n’anà el teu estimat, / oh la més bella de les dones? / Cap on partí el teu estimat / i amb tu el cercaríem? / L’estimat meu davallà al jardí, / a l’erola dels bàlsams, / per pasturar, als jardins, la seva guarda, / per replegar-hi lliris. / Jo som per l’estimat, / l’estimat és per mi. / Ell pastura entre lliris».

--- PER A PREGAR: La nostra ànima cerca Déu com la cérvola, com l’amic i l’amada cerquen el seu Amat?

---

[1]

Citat per P. Manuel Pascual, que ho recull d'Anna Marie Pelletier, El Cantar de los cantares, Cuadernos bíblicos, n. 85, Verbo Divino, en la p. 40.

[2] Estudios Lulianos 6(1962)284-297

[3] Lleonard Muntaner Ed. PM, 2014.

[4] El Gall Editor. Pollença 2004.