El Càntic dels Càntics és un llibre que resumeix tota la Història de
Salvació i eminentment pasqual, perquè només troba la seva plenitud si el
llegim des de la resurrecció del Crist, Espòs de l’Església.
«El Cantar de los
cantares es el resumen de toda la santa Escritura, de toda la obra de la
creación, el resumen del misterio de los patriarcas, el resumen del destierro
de Egipto, de la liberación de Israel y del cántico que se cantó cuando el paso
del mar Rojo, el resumen del Decálogo y de la aparición en el monte Sinaí, así
como de todos los acontecimientos que ocurrieron en Israel durante su estancia en
el desierto hasta la construcción del templo; el resumen del misterio del
Nombre sagrado y supremo, el resumen de la dispersión de Israel entre los
pueblos y de su liberación, el resumen finalmente de la resurrección de los
muertos y de los sucesos que tendrán lugar hasta el día llamado «sábado del
Señor». Este cántico encierra todo lo que existe y lo que existirá; todos los
sucesos que ocurran en el séptimo milenio, que es el Sabbat del Señor, están
resumidos en el Cantar de los cantares” (cita del Zohar, que recoge una
tradición ya presente en el Rabbí Aquiba, del I siglo de la era cristiana)[1].
Fou una de les fonts inspiradores del Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull, juntament amb la lírica
trovadoresca, la poesia italiana franciscana i la mística sufita.
“El Llibre d'Amic e Amat no és una obra amatòria ni eròtica; no és el
Càntic dels càntics. No s'adreça en cap moment a cap senyora ni encara menys a
cap senyor; s'adreça a Déu, i el que pretén és transmetre al lector una guia,
unes pautes, per acostar-se a Déu. Hem de pensar que Ramon Llull no escrivia
per evocar emocions personals, sinó per ensenyar” (Antony Bonner). Però no hi ha dubte que el llibre de Llull
ens evoca el llibre bíblic, té un esperit semblant (Klaiber).
Aprofitant l’Any Llull, proposam una pregària inspirada en la comparació
entre el Càntic i el Llibre d'Amic e Amat: L’amor entre Salomó i la Sulamita correspon a l’amor de
l’Amic (l’home) per l’Amat (Déu). Seguirem l’esquema de l’article de Brigit
Seelemann, “Presencia del Cantar de los Cantares en el Llibre d’Amic e Amat”[2].
Citarem servint-nos de la bona feina de dos escriptors mallorquins: Mossèn Baltasar
Coll Tomàs per la traducció del Càntic dels Càntics (Ct)[3] i
Joan Gelabert per la actualització del Llibre d’Amic i Amat (AA)[4].
1.
La recerca
AA 39: “Es llevà de matí l’Amic i anava cercant el seu Amat; i trobà gent
que anava pel camí i demanà si havien vist el seu Amat. Li respongueren dient
en quin moment el seu Amic s’absentà dels seus ulls mentals. Respongué l’Amic,
i digué. “D’ençà que vaig veure el meu Amat enels meus pensaments, jamai no
s’absentà dels meus ulls corporals car tots les coses visibles em representen
el meu Amat”.
Ct 3,1”En el meu llit, al vespre / jo hi cercava l’amor de la meva ànima. /
El cerc, no l’he trobat. / M’aixecaré i faré un tomb per la vila; / pels
carrers i les places, / hi cercaré l’amor de la meva ànima. / El cerc, no el
trob enlloc. / M’he topat amb els guardes / que fan la ronda per la vila: / -
No hauríeu vist l’amor de la meva ànima? / Tot just els defugia, / he retrobat
l’amor de la meva ànima”.
“Los textos son parecidos hasta en las preguntas acerca de la estancia del
amado: A una hora fija: por la mañana (o por la noche) el amante se levanta a
fin de buscar al amado por el camino (o por la ciudad) y encuentra gente (o guardas),
a quienes pregunta si han visto a su amado. Lulio prefiere situar la busca en la
«mañana» en vez de en la «noche». La mañana de Lulio simboliza repetidas veces
la llegada de la luz del Amado, que disipa las sombras que están entre el Amigo
y el Amado; es la llegada del mismo Amado. En el Cantar de los Cantares
el carácter de la noche es más realista y directo. Con valor simbólico
aparecerá después en San Juan de la Cruz. La Sulamita busca a Salomón por las
calles y plazas de una ciudad, mientras que el camino por donde el Amigo busca
al Amado no puede ser considerado como un lugar geográfico determinado. Es el
camino a través del cual el hombre fiel busca a Dios. La Sulamita se dirige a
los guardas de la ciudad real. No se cita la respuesta. Por el texto siguiente
podrá concluirse que es negativa.
La gente simboliza en Lulio, en este
versículo, un desdoblamiento de su yo, que posibilita el diálogo. Otras veces el
papel de la gente es simbolizar el mundo ajeno a los dos amantes. En este
segundo sentido, solamente, es posible encontrar analogías en el Cantar, que,
por lo demás, no son decisivas.
En cuanto la Sulamita hubo pasado los guardas, encontró «al que su alma
estima». En ambas obras los amantes no reciben ayuda de nadie (sentido místico
de la unión inmediata); y en el fondo saben mejor que ningún otro cómo
encontrarse”.
El Càntic rebutja els qui destorben els amants.
Ct 2, 7 “Donzelles de Jerusalem, / per les gatzeles i les cérvoles / del
camp, jo os conjur: / - No desvetleu l’amor ni el desperteu / fins que ell
vulgui”. (= 3, 5; 8, 4).
Ct 2, 15 « Caçau-nos les raboses, / les raboses, petites, / que les vinyes
destrossen / i estan, totes, florides!”.
Ramon Llull recomana fugir de les distraccions (representades per la gent
que li pregunten) per tal d’alliberar-se del món (purgatio):
AA 357. «Anava 1'Amic pensarós en el seu Amat, / i trobà en el camí gran
companyia de gent / que li demanaren noves; / i l’Amic, perquè trobava plaer en
el seu Amat, / no respongué a això que li demanaven, / i digué que no volia
respondre a llur paraules / a fin de no allunyar-se del seu Amat”.
Altres vegades li demanen on és l’Amat:
AA 24. «Demanaren a 1'amic on era el seu Amat. / Respongué: — “Heus-lo en
una casa més noble que totes les altres / nobleses creades; / i heus-lo en els
meus amors / i en els meus llanguiments / i en els meus plors».
Al Càntic, la Sulamita dona una resposta més concreta: “L’estimat és amb mi
Ct 6, 1-3 «On se n’anà el teu estimat, / oh la més bella de les dones? /
Cap on partí el teu estimat / i amb tu el cercaríem? / L’estimat meu davallà al
jardí, / a l’erola dels bàlsams, / per pasturar, als jardins, la seva guarda, /
per replegar-hi lliris. / Jo som per l’estimat, / l’estimat és per mi. / Ell
pastura entre lliris».
--- PER A PREGAR: La nostra ànima cerca Déu com la cérvola, com l’amic i
l’amada cerquen el seu Amat?
No hay comentarios:
Publicar un comentario