viernes, 1 de abril de 2016

PREGÀRIA PASQUAL A LA LLUM DEL CÀNTIC I DE L’AMIC I L’AMAT (III)


5. La proximitat i l’encontre dels amants
“Al acercarse al amado, el amante se emociona y turba. El recuerdo del Amado emociona al Amigo”.
AA 58. «Anava l'Amic desitjant el seu Amat, / i s’encontrà amb dos amics/ que amb amor i amb plors se saludaren, / i s'abraçaren i es besaren. / L’Amic es desmaià: tan fortament / li recordaren els dos amics el seu Amat».

AA 117. «Es trobaren l'Amic i l'Amat, / i  foren testimonis / de llur encontre / salutacions i abraçades, / besades i llàgrimes i  plors. / I demanà l'Amat a l'Amic / en quin estat es trobava: / en presència del seu Amat / l’Amic estava en estat de perplexitat».

AA 43. «L'Amic tocava a la porta / de seu Amat / amb cops d'amor i esperança. / Escoltava l’Amat els cops / del seu Amic, / amb humilitat, pietat, / paciència i caritat. / La divinitat i la humanitat / obriren les portes, / i entrà l'Amic a veure el seu Amat».

Ct 5, 2 ««Jo dorm, i el meu cor vetla... / Fresseig. És l’estimat qui toca! / “Obrim,  germana meva”. 5, 4 «Però el meu estimat passà la mà / per la fenella de la porta. / I per ell les entranyes s'estremeixen. 5,5 M'aixec a obrir al meu estimat...». 5,6 “Me’n vaig a obrir al meu estimat. / Ell, però, ja no hi era”

“Puede comprenderse este párrafo como un sueño desde «Jo dorm», con lo que el desarrollo de la acción quedaría más claro. La Sulamita (del Cantar de los Cantares) se despierta y no ve a Salomón que antes estaba en sus sueños. Es posible también una interpretación de carácter simbólico. La Sulamita espera a su amado. El amado llega, se manifiesta y da señales de su presencia (voz, llamada, mano). Ella sale a su encuentro abriendo, pero él ha desaparecido. La unión no se realiza. El versículo luliano concluye con el encuentro del Amigo y el Amado. Los golpes a la puerta son golpes de amor y esperanza. Son fuerzas mentales que por tanto se hallan en el interior del Amigo”.

“En el interior también está el lugar de acogida del Amado. La situación es semejante en ambas obras, si bien en detalle difieren. En otros versículos el lugar interior está señalado con las palabras «albergue, jardín»… El «jardín» en la obra luliana como sitio de encuentro de los amantes no es imagen de la persona, sino de la disposición interior del Amigo para recibir al Amado”.

AA 230. «Vingué l’Amat a l’hostal del seu Amic / a albergar-s’hi, / i el seu Amic li féu un llit de pensaments, /i els sospirs i  els plors el servien. / I l’Amat pagà la seva estada deixant-li / els seus records”.
AA 163. «L’amor i el desamor s'encontraren / en un verger on parlaven secretament / l'Amic i l’Amat...» (cf. 26).

“La Sulamita invita a su amigo a saborear las frutas que ha reservado para él”.
 Ct 4, 12 «Ets un jardí tancat, / germana meva, esposa. / Ets un jardí tancat, / una font sense emprius”.  16 «...— Entri el meu estimat al seu jardí / i assaboreixi els fruits deliciosos”.

--- PER A PREGAR: Estam sempre a punt per a donar a tothom que ho demani raó de la nostra esperança?

6. Glorificació de l ‘estimat
“En ambas obras se trata repetidas veces de la veneración al amado. El Amigo «canta» (cf. 184) y describe las cualidades superiores del Amado”.
AA 37. «Demanaren a l’Amic / si canviaria per un altre el seu Amat. / Respongué: “I quin altre és milor / i més noble que el bé sobirà? És etern, / infinit en grandesa, poder, saviesa, / amor i perfecció?”

En el Càntic demanen a la Sulamita:
Ct 5, 9-12 « Què té el teu estimat que altres no tenen, / oh la més bella de les dones? / Què té el teu estimat que altres no tenen,  que així ens conjures?
- El meu estima és blanc i vemell; / destaca entre milers. / El seu cap és or pur; / els seus rínxols, violes de palmera, / com el corb, negres. / Els seus ulls són coloms / al costat de les síquies, / que es banyen amb llet / i hi reposen devora ...» etc.

“El Amigo nombra las cualidades divinas de su Amado. Entre ellas se cuenta la hermosura y la magnificencia, que no se refieren al aspecto externo, sino a su ser divino y sus acciones. En los versículos lulianos no hay digresiones semejantes. Todo está más estrictamente referido al contenido y la intención del texto. Por eso el elogio sobre el Amado no sólo se basa en la alegría para quien alaba, sino también quiere —como muchos otros versículos— incitar a la evocación del ser querido.

En el Cantar la alabanza da lugar a imágenes ricas. La naturaleza aparece en su abundancia. En el texto luliano el mundo visible representa  al Amado. Por ejemplo simboliza al Amado el pájaro que hace recordar al Amigo su Amado cantando”.
AA 27. «Cantava l’ocell en el verger de l’Amat. / Vingué l’Amic, que digué a l’ocell: / “Si no ens entenem pel llenguatge, / entenguem-nos per l’amor, / car en el teu cant es representa / als meus ulls el meu Amat».

“Leyendo la obra de Lulio, la forma exterior resuena como un eco del Cantar, alimentada por elementos amorosos provenzales. La terminología es más delicada, más intelectual. La forma de la paradoja abunda y el simbolismo es más rico e intenso. Lulio ha espiritualizado el amor divinizándolo”.

--- PER A PREGAR: Canviaríem per un altre el nostre Déu? Rubricaríem aquelles paraules de 1 Pere 1,8 “No l’heu vist però l’estimau”?

Jaume Reynés Matas, MSSCC

No hay comentarios:

Publicar un comentario