miércoles, 22 de septiembre de 2010

El Fuego de Dios: El P. Joaquim, Prior de Lluc 1891-1901 (2)

(Con este post vamos a hacer algunos cambios. De ahora en adelante todo lo referido al Santuari de Lluc (en catalán, generalmente) lo encontrarán en otro blog: http://lluclallardelamare.blogspot.com). Espero que nos visiten. Gracias)

V Aires nous es respiren a Lluc

Arribats a Lluc el P. Joaquim i els seus companys, l'ambient que hi troben és ben distint del d'un Santuari. Poc s'avenia amb un lloc de fe, de pregària, de recolliment i de quietud. Si bé és ver que la majoria dels visitants feia un ràpid encontre amb la Santa Figura. Però tot seguit s'embarcaven a respirar aires de bulla, frivolitat, balls i altres diversions impròpies d'aquesta Santa Casa. Un testimoni que aleshores vivia en aquest Santuari en fa aquesta descripció: “L'ambient del Santuari respirava relaxació. No era casa devota, sinó lloc de diversió. Pels corredors i cel.les s'armaven tertúlies on es ballava al so de guitarres i altres instruments”.

Davant aquesta atmosfera dissipada i viciosa no és estrany que el P. Joaquim es retgiràs.

Des del dia de la seva entrada el P. Joaquim convertí Lluc en casa de tots. L'activitat del P. Rosselló i dels seus missioners aconseguiren cada dia més bona fama i estimació de part dels empleats i veïnats. L'esperit d'hospitalitat demostrat pel P. Joaquim fou la clau que obrí els cors dels lluquers i dels pelegrins. Aquest nou tarannà transformà notablement el Santuari: L'origen d'aquest canvi estava en la santedat i bondat del nou Prior. El Marquès de Vivot atribueix a la seva paciència pastoral que aconseguí convertir els visitants en pelegrins.

Un altre testimoni diu que l'ordre i el bon servei establerts pel P. Joaquim i els seus són un encant.

Les celebracions de l'any litúrgic recobraren riquesa i harmonia. Sabem que el P. Fundador celebrava amb molta pietat i en les principals solemnitats l'emoció era tan visible que els participants se'n temien.

La predicació del P. Rosselló era pausada, molt agradable, de to missional i que no cansava.

La celebració del sagrament de la penitència, tan característica dels santuaris, produïa fruits de pau i, fins i tot, despertava vocacions de vida religiosa.

En el Santuari el P. Joaquim trobà un ambient molt propici per fomentar la seva devoció a la Mare de Déu. Introduí l'exercici vespertí dels dissabtes en honor de la Verge Maria en què es cantava l'hime en llatí Ave Maris Stella i amb la seva agradable veu llegia des de la trona un punt de meditació i un exemple triat del Llibre de la Invencio i Miracles de la prodigiosa Figura de Ntra. Sra. de Lluc. El Santuari recobrà el seu sentit religiós. L'Hostatgeria canvià l'atmosfera de gresca en altra de serietat conforme amb el lloc venerand que trepitjaven. En aquesta empresa transformadora li donà molt bona ajuda el jove germà coadjutor Bartomeu Susama. I a més una part els serveis foren assumits pels Germans Coadjutors i el personal contractat fou més seleccionat.

VI. L'Escolania de Blauets i el P. Rosselló


L'Escolania que trobà el P. Joaquim estava formada per 12 al.lots i una de les atencions en què el nou Prior posà més interés fou la seva educació.

Els Blauets campaven per la seva sense formació espiritual ni intel.lectual. El canvi positiu s'hi notà molt prest. Al jove i enèrgic estudiant de teologia, Julià Mut, confià la disciplina del grupet de Blauets i la seva formació musical al músic P. Gabriel Miralles. L'any 1893 ja tenien un pla d'estudis aprovat pel Bisbe i el final de cada curs eren examinats en el Seminari diocesà.

Amb el Blauets el P. Rosselló era afable i carinyós, els acompanyava en els passejos setmanals i els ensenyava el catecisme.

Després de berenar s'entretenia una estona amb ells i resava el Petit Ofici de la Mare de Déu els dissabtes amb ells.

En aquell ambient de pietat floriren algunes vocacions sacerdotals i religioses com és ara Mn. Llorenç Riber pel clergat diocesà, i els PP. Miquel Cerdà i Sebastià Mudoy per la Congregació de Missioners dels SS. Cors.

La idea que tenia el Prior d'aquella dotzena de nins quedà simbolitzada en un dels quadres que adornen les parets laterals del cambril. L'artista Salvador Torres, sense un pla definit per expressar les músiques celestials que escoltaren el monjo i el pastor de la “Trobada”, pintà 11 àngels músics; però el P. Joaquim féu afegir-n'hi un altre perquè representassin els 12 blauets.

VII. L'obra preferida del P. Joaquim: el Cambril

Quan el P. Joaquim fou prior de Lluc engrandir i embellir el Cambril fou la seva obra preferida, el seu somni d'or. El primitiu cambril tenia un espai molt petit: només el que era el presbiteri abans de la darrera reforma.

Amb la direcció de Bartomeu Ferrà es començaren unes obres que no es clogueren fins l'any 1900. Ferrà era intel.ligent i de molt bon gust artístic. L'obra es començà obrint la paret posterior del petit cambril i poder construir un esvelt arc que donaria entrada a una estança de 4 metres d'amplària destinada al lloc de pregària dels fidels. I en la més llunyana es construí un petit cor o tribuna.

Amb pedra de Porreres s'enllestí l'arc sostengut per quatre columnes amb capitells de pedra de Santanyí. Les columnes foren donació del Sr. Montserrat Blanes, fetes d'estalactites de les coves d'Artà i fonamentades damunt bassaments de marbre blanc.

L'enteixinat d'estil mudèjar, que encara dura, fou enllestit pels germans Borràs, de Palma, i costà 421 pesstes i 77 cèntims. Tot el recinte de l'altar quedà tancat per una barrera de balústies, il.luminat per 7 llànties símbòliques: 3 de plata i 4 de bronze daurat.

Les pintures que encara perduren i adornen les parets laterals de la nau són del pintor Salvador Torres i cada una costà 250 pessetes. La resta fou sòbriament decorat pel pintor Gaspar Vallès.

La vigília de Pasqua de 1900, el P. Joaquim tengué la satisfacció de veure'l inaugurat i beneït. Faltà el finestral “Stella Maris” que s'obrí en la paret frontal del coret i que seria inaugurat l'any següent per les mateixes dates.

Ferrà cada mes feia visita d'inspecció de les obres per la qual cobrava com honoraris 10 pessetes.

La voluntat del P. Fundador era que, quan arribàs el moment de la seva agonia, el duguessin a aquest lloc que amb tant de goig i passió havia enllestit per poder expirar sota la mirada amorosa de la Mare de Déu mentre els Blauets cantassin la Salve Regina.

VIII. El P. Joaquim al moment de l'Expoliació

Una de les grans proves que més feren sofrir el P. Rosselló durant la seva vida fou la confiscació per l'Estat dels béns de la Mare de Déu de Lluc l'estiu de 1897, essent prior del Santuari.

Fort en el compliment del seu deure, com ben claramentr es veié, no cercà excuses i encara estava coix a causa d'una greu nafra a una cama, recolzat amb un gallato i acompanyat d'un pare de la Comunitat, es féu present davant el notari que li exigia que fés entrega dels béns del Santuari al representant del Govern. Ell s'hi negà en rodó, protestant enèrgicament contra aquella iniquitat. I estava ben resolt a anar a la presó abans de fer la més lleugera condescendència al que ell en consciència judicava un robatori. A la segona reclamanció del notari contestà que com simple delegat de l'Autoritat eclesiàstica superior no podia donar possessió del que administrava, sense un anterior manament del Prelat. Per coneixement dels pelegrins que aquells dies pujaven a Lluc, fixa a la porta de l'església un manifest firmat per ell.

Molt es parlà i molt s'escrigué sobre la qüestió de Lluc. Les calúmnies eren tan grosses que no mereiexien ser contestades. Però la fama del Bisbe i el bon nom de la Congregació l'encoratjaren a escriure i publicar un escrit de defensa a la premsa.

Feia deu anys que el P. Joaquim era prior del Santuari de Lluc que s'havia transformat espiritualment i s'havia enriquit amb engrandiments, reformes i embelliment.

El P. Rosselló amb els seus missioners posaren els fonaments del seu gran floriment, fent d'ell un centre d'espiritualitat i de pelegrinatge visitat per milers de pelegrins.

IX. Renúncia al Priorat

Les fortes i desagradables impressions rebudes amb la confiscació dels béns de la Mare de Déu i la indicació facultativa d'evitar fortes impressions per evitar un nou atac de diabetis, l'obligaren a renunciar al càrrec de Prior.

Però el P. Joaquim Rosselló sempre figurarà en les planes del la història de Lluc com a benemèrit Prior del Santuari i a través del seu monument en el perfumat jardí de les Magnòlies continuarà present i veurà passar generacions i més generacions de pelegrins.

Bartomeu Pericàs, msscc

lunes, 20 de septiembre de 2010

Diario Misionero del P. Joan Arbona (13)


Aprovecho unas horas del domingo a la tarde para comunicarme. Ya había escrito una introducción pero ahora no la encuentro.
A los misioneros también nos gusta recibir noticias y cartas de los amigos y hermanos, pero tenemos que buscar el tiempo para corresponder.
Han pasado meses desde la última comunicación. Voy a limitarme a compartir 2 noticias últimas.

Beato Ceferino
El Domingo 29 de Agosto estuvimos en Chimpay, lugar de nacimiento de nuestro querido Ceferino.Pueblo convertido en Santuario y lugar de peregrinación.
Salimos temprano de Valcheta con la camioneta con el P. Edouard y 3 voluntarios de Caritas.
Recorrimos los 200 km. y bastantes con piso de tierra. Un lindo día con muchos peregrinos venidos de muchas partes de Argentina. Unos en Bus, otros haciendo Kms. a pie, otros montados en sus caballos. Cerca de las 9,30, junto con otros sacerdotes, empezamos a atender a los peregrinos. Confesiones. Bendiciones personales y a familias enteras. Escuchar sufrimientos, dolores personales, animar y dar esperanza en nombre de Ceferino. Jóvenes parejas que se acercan a recibir una bendición, un consejo. Otros que te explican que vienen a dar gracias por favores o gracias recibidas...
Eran las dos de la tarde y aún no había comido. Una voluntaria me dejó en un platito 3 empanadas, 2 trozos de pizza y un vaso de gaseosa. Pude descansar unos 10 minutos. Mis piernas se resentían de estar horas de pie y mi garganta también se iba secando. Pero con un gozo de encontrarte con buena gente del norte y del sur en esta actitud de peregrinos que necesitan encontrarse con una persona y manifestarle su realidad. En nombre de Dios y mediante Ceferino un "montón", diríamos aquí, de bendiciones, abrazos, besos... A las 16,30 me retiré porque ya no daba para escuchar más.
Con el P. Edouard nos dirigimos al lugar donde estaban los de Caritas. A los peregrinos se les sugiere como ofrenda presentar ropa, calzado y/o alimentos no perecederos. Aquellos voluntarios habían recibido y clasificado lo mucho que se les había entregado y después compartido con las Parroquias más necesitadas. Total, que regresamos con la camioneta cargada para poder compartir con las familias necesitadas de Valcheta.
La realidad de nuestra "religiosidad popular" encuentra en nuestros Santuarios unos lugares y fechas especiales. El ministerio de la escucha se hace necesario. Muchos peregrinos no tienen facilidad de encontrarse con un sacerdote en sus comunidades. Te manifiestan su agradecimieno sensiblemente a las palabras o atenciones recibidas. Y uno tienes que agradecerles todo lo confiado.
Tenía deseos de pisar la tierra de Ceferino Namuncurá, joven mapuche fallecido a los 19 años. Esta fue mi primera oportunidad y tengo que afirmar la devoción del Pueblo sigue manifestándose. Más de 20.000 personas pasaron por Chimpay.
Novena de Santa María en Río Colorado, 5 al 12 de setiembre de 2010.
El P. Ivan Bezic llegó a Argentina con su familia cuando tenía 4 años desde Croacia. Con sus más de 75 años sigue animando la Comunidad y el Colegio parroquial. Nos había pedido a la Comunidad si uno de nosotros podía ir a animar la Novena. Antes, por correo electrónico, nos pusimos de acuerdo sobre temas y organización.
El sábado 4 el P Pedro me acompaña a San Atonio Oeste para después tomar el Bus hasta Río Colorado.
Los temas fueron los de la Misión continental, Tomados del Tríptico que el Papa entregó a nuestros Obispos en Aparecida en Mayo 2007. Jesús Resucitado nos envía. Bodas de Caná. Llamado a los Primeros Discípulos. Multiplicación de los Panes y los Peces. Los Discípulos de Emaús. Venida del Espíritu Santo. Ser Discípulos HOY y Maria modelo de discipulado.
Todas las tardes teníamos la Misa con el tema a las 20 horas. Todos los días unas 125 personas se han hecho presentes. Cada día un grupo diferente se ha responsabilizado de la animación de la Eucaristía: Grupos de Catequesis de Comunión y Confirmación; Comunidad Educativa del Colegio Parroquial; Peregrinos de Salta; Caritas y Pastoral de la Salud; Jóvenes de Vida Cristiana; Grupo juvenil FRAGUA.
Además de la reflexión en la Eucaristía tuve dos encuentros el lunes por la mañana con estudiantes del último año de secundaria.
El martes una reunión con la Catequesis familiar y encuentro con Profesores. El miércoles con matrimonios. El jueves con Caritas y pastoral de la salud y el viernes y sábado con jóvenes de 15 a 20 años y otra, con los de 20 en adelante.El sábado a la mañana encuentro con niños de catequesis.
Además, visitas al Hogar de Ancianos el Domingo. El miércoles y el jueves visitas a los enfermos en sus casas por las mañanas. Y el viernes vistamos los 4 Geriátricos que hay en la Parroquia.
El día 8 celebramos Misa con unos 400 alumnos del colegio.
Terminamos la Novena el domingo 12 con Procesión y Misa Parroquial a las 11 horas y después "asado" con los colaboradores. Las Misas de los sábados y Domingos han participado de 300 a 400 personas.
Como resumen de la Novena diría que me he encontrado muy acogido por la gente. Inquietudes de los grupos parroquiales: Catequesis, Caritas, Pastoral de la salud. Grupos de matrimonios y juveniles. La alegría de los enfermos y ancianos con la visita del Misionero. Los voluntarios que me han acompañado.Actividades de los jóvenes. El primer Domingo también visitaron el Hogar de ancianos. Me explicaron que lo hacer con cierta frecuencia.
Desde la primera Eucaristia noté la presencia de bastantes hombres y la presencia de la abuelita o mamás con sus hijos o nietos.
Creo que la Novena ha sido como una Misión de animación y de hacerme presente en las casa de los "traspasados" por el dolor, enfermos y ancianos. Además, pasé toda la semana con gripe, una Doctora me dijo: "Tendría que decirle que hable poco, pero si ha venido para la Novena..." La Virgen y la buena gente que rezó me sostuvieron. Un día estaba con una voz tan apagada que sólo los micrófonos hicieron lo que yo no podía...
Y termino con un fraternal abrazo misionero.
P. Joan, msscc

sábado, 18 de septiembre de 2010

Carta a mis amigos jóvenes: Esperamos que seáis santos


Mañana es domingo, día del Señor, y creo que sería bueno que leyerais las palabras que acaba de dirigir el papa a los más de 4.000 estudiantes de escuelas católicas inglesas, galesas y escocesas. Ja sé que muchos pasan del papa, pero lo que importa es si os interesa lo que dice, ¿no? Y presenta un ideal para los jóvenes de hoy que a mí me parece capaz de entusiasmar porque pide que no nos conformemos con ser de segunda fila. Me gustaría que tuvierais la paciencia de leerlo y la valentía de compartir vuestra opinión. Ah!, y también va para nosotros, los educadores y educadoras. Los que acabamos de empezar el curso en las Escuelas P. Joaquim Rosselló y a todos los demás:

* * * " Queridos jóvenes: Hay algo que deseo enormemente deciros. Espero que, entre quienes me escucháis hoy, esté alguno de los futuros santos del siglo XXI. Lo que Dios desea más de cada uno de vosotros es que seáis santos. Él os ama mucho más de lo jamás podríais imaginar y quiere lo mejor para vosotros. Y, sin duda, lo mejor para vosotros es que crezcáis en santidad. Quizás alguno de vosotros nunca antes pensó esto. Quizás, alguno opina que la santidad no es para él. Dejad que me explique. Cuando somos jóvenes, solemos pensar en personas a las que respetamos, admiramos y como las que nos gustaría ser. Puede que sea alguien que encontramos en nuestra vida diaria y a quien tenemos una gran estima. O puede que sea alguien famoso. Vivimos en una cultura de la fama, y a menudo se alienta a los jóvenes a modelarse según las figuras del mundo del deporte o del entretenimiento. Os pregunto: ¿Cuáles son las cualidades que veis en otros y que más os gustarían para vosotros? ¿Qué tipo de persona os gustaría ser de verdad? Cuando os invito a ser santos, os pido que no os conforméis con ser de segunda fila. Os pido que no persigáis una meta limitada y que ignoréis las demás. Tener dinero posibilita ser generoso y hacer el bien en el mundo, pero, por sí mismo, no es suficiente para haceros felices. Estar altamente cualificado en determinada actividad o profesión es bueno, pero esto no os llenará de satisfacción a menos que aspiremos a algo más grande aún. Llegar a la fama, no nos hace felices. La felicidad es algo que todos quieren, pero una de las mayores tragedias de este mundo es que muchísima gente jamás la encuentra, porque la busca en los lugares equivocados. La clave para esto es muy sencilla: la verdadera felicidad se encuentra en Dios. Necesitamos tener el valor de poner nuestras esperanzas más profundas solamente en Dios, no en el dinero, la carrera, el éxito mundano o en nuestras relaciones personales, sino en Dios. Sólo él puede satisfacer las necesidades más profundas de nuestro corazón. Dios no solamente nos ama con una profundidad e intensidad que difícilmente podremos llegar a comprender, sino que, además, nos invita a responder a su amor. Todos sabéis lo que sucede cuando encontráis a alguien interesante y atractivo, y queréis ser amigo suyo. Siempre esperáis resultar interesantes y atractivos, y que deseen ser vuestros amigos. Dios quiere vuestra amistad. Y cuando comenzáis a ser amigos de Dios, todo en la vida empieza a cambiar. A medida que lo vais conociendo mejor, percibís el deseo de reflejar algo de su infinita bondad en vuestra propia vida. Os atrae la práctica de las virtudes. Comenzáis a ver la avaricia y el egoísmo y tantos otros pecados como lo que realmente son, tendencias destructivas y peligrosas que causan profundo sufrimiento y un gran daño, y deseáis evitar caer en esas trampas. Empezáis a sentir compasión por la gente con dificultades y ansiáis hacer algo por ayudarles. Queréis prestar ayuda a los pobres y hambrientos, consolar a los tristes, deseáis ser amables y generosos. Cuando todo esto comience a sucederos, estáis en camino hacia la santidad... Una buena escuela educa integralmente a la persona en su totalidad. Y una buena escuela católica, además de este aspecto, debería ayudar a todos sus alumnos a ser santos".

viernes, 17 de septiembre de 2010

El Fuego de Dios: El P. Joaquim, Prior de Lluc 1891-1901 (1)

(En aquestes festes de La Diada hem volgut dedicar un dia a recordar el Priorat del P. Fundador, ara que hem celebrat el centenari del seu traspàs. El P. Bartomeu Pericàs, que és conservador de la nostra memòria històrica, estudià el tema i el presentà amb molt de gust. Ell no va conéixer al P. Joaquim, però sí als qui el conegueren i fóren els seus deixebles. Publicam la conferència que impartí dia 7 de setembre)

I. Recordant centenaris

El 28 de juny de 1933 era jo un jovenet de 17 anys, morador de l'antic monestir de santa Maria de La Real, estudiant de la Congregació de Missioners dels SS. Cors. Aquell any s'esqueia el primer centenari del naixement del P. Joaquim Rosselló, fundador de la nostra família de missioners.

Els estudiants d'aquell Seminari volgueren fer-li un modest homenatge, dedicant-li un acte literari-musical en el qual cada un aportà la seva contribució: qui compongué una posesia que després declamà, qui compongué una peça musical que després es cantà o es tocà al piano i d'altres que foren parlaments de caràcter històric o d'exaltació de les seves virtuts.

Tot aquest material fou ajuntat i i s'enquadernà bellament formant un llibre. Poc pensava jo poder celebrar el centenari de la seva mort i, precisament el proppassat 2009, he pogut participar de les celebracions d'aquesta data que tengué com actes principals i més importants: un cicle de conferències a Sant Honorat els dies 27 al 31 de juliol i una concelebració eucarística a l'església dels SS. Cors, lloc del seu sepulcre, presidida pel Bisbe de Mallorca el dia 20 de desembre amb la participació musical de l'Escolania de Blauets de Lluc. I, encara que amb un poc de retard, durant aquests dies de festa de La Diada també hem volgut fer-ne memòria en aquest Santuari del qual per una desena d'anys fou benemèrit prior.

Quan el 1891 li proposaren que es fés càrrec de eLluc, el P. Joaquim considerà aquest lloc com “un desventurado Santuario”; però al cap de 6 anys de Priorat, quan pareix que la Congregació havia de deixar el Santuari perquè els Carmelites Calçats defensaven el seu dret per una promesa feta abans pel bisbe Cervera, escrigué: “después de tantos trabajos y desvelos por el mejoramiento de este bendito Colegio-Santuario...” El seu amor a Lluc havia crescut enmig de molts sofriments, però també havia aconseguit que es pogués escriure: “Lluc és avui el cor de Mallorca”.

II. De Sant Honorat a Lluc

El P. Joaquim acabava de fundar a l'ermita de Sant Honorat en el puig de Randa el 17 d'agost de 1890 la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors. Tenia com a finalitat duu una vida contemplativa alternada amb vida apostòlica, mitjançant el ministeri de la predicació i recorrent els pobles de Mallorca.

Durant el primer any la Congregació dugué una vida humil i amafaga sense deixar de fer algunes sortides per tasques ministerials de predicació. Però, de sobte, la veu de Déu, per boca del bisbe Cervera, féu canviar de ruta a la novella institució.

El Bisbe de Mallorca es trobava de visita pastoral a la parròquia de Campos. I el dia 22 d'abril de 1891 arribava a Sant Honorat un missatger del Bisbe diocesà amb una carta en la qual convocava el P. Joaquim perquè s'entrevistàs amb Mn. Enrique Reig, vicari General de la Diòcesi, per tractar d'un assumpte important de molt d'interès per tota la Diòcesi.

En l'entrevista Mn. Reig li parlà del pla que tenia el Sr. Bisbe de posar en el Santuari de Lluc una comunitat religiosa i, convocada una junta de persones competents per demanar de parer sobre aquest assumpte, trobaven que, tenint en compte les circumstàncies i manera d'actuar d'aquella institució, no veien altra possibilitat de triar altra comunitat que la de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors.

La sorpresa que s'endugueren fou molt gran. A pesar de tot els tres resolgueren deixar fer Déu. El mateix dia escrigueren una carta al Bisbe, que es trobava a Manacor, en què li manifestaven que, encara que era molta la repugnància que sentien de complir aquell manament, estaven disposats a obeir les seves ordres perquè el reconeixien com a Superior. Sols Déu sap el sacrifici tan gran que fou pel P. Joaquim aquell trasllat. Però, quan descobrí que era voluntat de Déu, tengué la convicció de viure l'obediència com mai en la seva vida.

El Dr. Cervera, quan llegí la carta de resposta, es sentí molt content i espontàniament exclamà: “¡Ya tenemos al P. Rosselló en Lluc!”.

III El P. Rosselló a Lluc (Ya hay frailes en Lluc)

Els camins que condueixen fins a Lluc són centenaris. Aquell dimecres de maig de 1891, vigília de l'Ascensió, el P. Joaquim pujava concirós el vell camí de ferradura, brufant-lo amb aquesta resignada i coratjosa jaculatòria: “¡Al sacrificio, al sacrificio!”. Bé és veritat que a l'entrada de Caimari l'esperaven, a ell i als seus acompanyants, uns parells de mules, conduïdes pels amos de Menut i Binifaldó.

Però els singulars pelegrins preferiren fer la pujada a peu resant el rosari i deixant per les bèsties el seu modest bagatge. En arribar a la possessió des Guix, els sortiren a l'encontre D. Damià Mas, vicari d'Escorca, amb els nins blauets i els donaren la benvinguda amb la cançó Ama els penyals la Verge sobirana. Tots junts arribaren a la plaça de la Santa Casa on esperava la gent de la feligresia i acabaren la caminada saludant la Mare de Déu amb la salve cantada per l'Escolania.

Encara que el P. Rosselló tenia el cor engrunat per la preocupació de la difícil missió que li esperava, però pel seu gran amor a la Moreneta se sentia més alleugerit i animat.

Recordava els dies de la seva joventut quan, durant les vacances passades a Escorca havia anat a visitar-la, i també quan en gran dia de la Coronació pontifícia a la plaça de Caimari amb paraula vibrant encoratjava els estols de pelegrins que amb banderes i penons emprenien amb frisança la pujada cap a Lluc.

Quan hagueren descarregat l'equipatge, obrí una bosseta de color verd i en tregué mitja peceta de plata i l'entregà al missatge dient-li: “És tot el que em queda”. El dia següent, festa de l'Ascensió, els nous custodis es presentaven al poble. El P. Joaquim predicà l'homilia, oferint la seva persona i la dels seus companys al servei dels feligresos i dels pelegrins.

¡Ya hay frailes en Lluc! Així encapçalava el periòdic republicà Las Baleares la notificació d'aquest fet tan important per la història del Santuari. I Mn. Reig el 20 de juny presentava una al.legació del Bisbe que deia: ”Plaguiera al cielo se perpetuara allí esta Congregación pués el Prelado tiene certeza que ni contra la corporación ni contra sus individuos ha de osar poner su lengua la impiedad procaz, según el buen nombre que desde tiempo tiene adquiridor”.

IV El P. Rosselló comença la tasca

Feia uns tres mesos que el P. Joaquim havia pres possessió del Priorat de Lluc i en la festa de La Diada de l'any 1891 a Lluc es féu gran festa.

Era la inauguració de la nova carretera. Des d'aquell moment serà més la gent que pujarà a Lluc. El camí que des de Caimari es feia a peu o a esquena de bístia es podrà fer més còmodament amb carro o carruatge.

La primera conseqüència d'aquella gran millora és que amb l'arribada de més pelegrins mancaren llocs per donar-los hostatge com deixà escrit el P. Joaquim: ”Víme obligado a emprender obras de reparación y ensanche, pués con la nueva carretera que el primer año de mi Priorato quedó abierta al público aumentóse visiblemente la afluencia de peregrinos...”.

El 1892 té els primers contactes amb el mestre d'obres, D. Bartomeu Ferrà, amb la direcció del qual durà a terme la tasca constructura. Amb ell tengué un ininterromput contacte com ho demostren les 26 cartes dirigides a Ferrà en les quals sempre és present l'assumpte de les obres.

En aquesta plana de la seva autobiografia deixa marcada l'ampla abraçada del seu projecte reformador: “Emprendemos la reparación del viejo edificio del Colegio, además nos resolvimos a emprender el ensanche que consideramos ser necesidad por concurrir al Santuario desde la apertura de la nueva carretera mayor número de peregrinos. Emprendimos la construcción de una cocina y un comedor más capaces; además una fonda para los más acomodados. Además tuviéronse que hacer reparaciones indispensables en la iglesia y las capillas. Tuvo que embaldosarse todo el pavimento. Se renovó la sacristía, construyéndose en ella armarios de madera para custodiar alhajas propias del culto que iban esparcidas; finalmente llevóse a cabo el ensanche y ornamento del camarín”.

Però les adverses circumstàncies de llavors, quan l'amenaça de la confiscació dels béns de Lluc es veia cada dia més propera, pensar en plans de reformes sols era propi de persones molt agosarades. I una d'aquestes era el P. Joaquim.

A l'entretant arriba de Roma el rescripte que autoritza la venda de les posades de Muro i de Pollença i es compta així amb un fons econòmic per poder començar (l'obra).

Després el bisbe Cervera aporta la respectable quantitat de 4.000 pessetes a les quals més tard n'afegeix 1.000 més. A més els membres de la Comunitat, Pares i Germans, durant molt de temps renuncien a les mensualitats que tenien dret a cobrar pels càrrecs o ofici que cada un tenia.

De la tala ordinària dels alzinars també es tragueren altres recursos.

El 9 de setembre de 1892 el Prior comunica a Ferrà que té ganes de començar les obres i en la felicitació pasqual de 1893 li diu: “Manos a la obra D. Bartolomé a ver si pronto lo vemos todo acabado”. Efectivament les obres de reparació i eixamplament de l'edifici duen una bona envestida gràcies a l'interés que tots hi posaren. Sota la direcció de Ferrà es feia feina en tres pavellons diferents: un de tres pisos per hostatgeria dels pelegrins, un altre cos d'edifici de 32 m de llarg i 7,70 d'ample i el tercer pavelló de 32 metres de llargada i 15 d'amplada per cuina, menjador i fonda.

Per les festes de Pasqua de 1895 es pogueren inaugurar la cuina i el menjador. Com a cosa curiosa, el clausó de l'arc que s'obre entre aquestes dues instal.lacions i la fonda duu gravada la data 1894, cosa que podia ser una esguerrada del gravador o la frissor del constructor que pensava acabar més prest aquella feina.

A més del que acabam d'esmentar, el canonge Rotger ens diu en la seva Historia del Santuario y Colegio de Nuestra Señora de Lluc que s'enrajolà de nou tot el trespol dels corredors que comprenia una extensió de 370 metres quadrats i s'arreglaren les habitacions de la Comunitat.

A l'església també es feren obres de consideració. Generosament el M. I. Canonge de La Seu de Mallorca, D. Lluís Barberín, pagà una nova pavimentació del presbiteri. I també s'enrajolà la sagristia.

Totos els mallorquins que venien a Lluc quedaven admirats i satisfets de tan profunda transformació. (continuarà)

Fotos de l'Arxiu: Plaça del lledoner, Plaça que després es dirà del Bisbe Campins (abans de fer el campanar), Ca s'Amitger

sábado, 11 de septiembre de 2010

Festes de la Mare de Déu de Lluc (2)

  • Les pregàries

Els alemanys escriuen sovint: “Bitte erfülle meine Wünsche” J246-247

Quins desitjos trobam més repetits?

Per la família: Agraïment per l’amor que s’ha trobat/retrobat/enyorat (molt sovint); “Nuestra mayor ilusión es el poder casarnos a finales del año que viene aquí en tu altar” J385; celebrant “la luna de miel” J248

El desig de descendència, preocupació per l’embaràs, festa del naixement: “Fai si che arrivi un bimbo alla mia sorella ed il mio cognato. E a me aiutami ad incontrare il mio amore e l’uomo con cui condivideró la vita” J259; “Per a que puguem tornar, i si pot ser la pròxima vegada en comptes de dos, en siguem tres com a mínim” A492; “Ein gesundes Kind” J404 i A251 i A296; “Que sa nina vengui bé, gràcies per s’homo que tenc J258”; afegesc aquí un correu enviat al Prior: “Soc nascut a Mallorca, però ara el meu lloc de residència és a Menorca. Soc des de fa molts d'anys un gran devot de la Mare de Déu de Lluc, i si hi ha una cosa que mai se m'oblida quan venc a Mallorca a veure la família, és la visita a la meva estimada vergeta . Fa tres anys que em vaig casar... Fa cosa de mig any ella es va quedar embarassada però va tenir un avort natural. Després d’un mes i poc de teràpia mútua i amb molta força de voluntat vam decidir tornar-ho a provar i ara mateix està embarassada de tres mesos i mig, el problema està que ens han dit que el nin o nina te síndrome de down, és una cosa que te fa passar molta pena . Per això volia demanar-li si li podia posar una vela a la Verge en nom meu”.

“Gràcies perquè l’embaràs ha anat beníssim, que el part vagi molt bé” J371; “Por el niño que viene de camino” A218 i A225; “Por una hija de la vida, faltan dos meses para que nazca” A268; “Padre y abuelo suben desde Selva corriendo como ofrenda por el nacimiento del niño” A234; “Avui et presentam a sa nostra filla, a la qual com agraïment cap a tu li hem posat Maria de Lluc” J437

Moltes pregàries pels fills, pels seus estudis i exàmens, per la seva fe en crisi, pels viatges familiars. De vegades parlen ells mateixos amb veu prima: “Estimada Mare de Déu, gràcies per fer la comunió aquí. Serà un dels dies més especials en la meva vida” J266; “Gràcies perquè heu acceptat la nostra filla de blaueta” A496; “Ya soy mayor, no sé si podré venir muchas veces a verte, pero siempre te llevaré en mi corazón” A369; “Te pido que mi hijo sea feliz y que le ayudes a ser el hombre que yo quise ser, persona de bien y consecuente con los demás” A312; Que l’I. i l’O. es centrin ja d’una vegada” A247; “Madrecita santísima de Lluc, te quiero encomendar este viaje que voy a hacer con el permiso vuestro, que todo me salga muy bien con tu ayuda, madrecita santísima de Lluc” J288; “Que todo nos vaya bien a mi familia y a mis perros” A353; “Que la Virgen nos conceda a todos ser fieles al Señor, su hijo, y que a las nuevas generaciones las mantenga en el camino de la verdad” J257

Per la Salut (el bé més preuat), especialment en la imminència d’operacions i accidents:Vierge des Baleares, protegez notre petite Lea, gueri la bien vite” J247; “Por ayudarme a combatir esta maldita enfermedad del càncer” A320 i A222; “Gràcies per haver sortit del món de les drogues” A245; “desde la comunidad terapéutica de Ses Sitjoles, que todos los que está allí encuentren el camino del cambio libre de adicciones” A255

Demanant Feina (la crisi, com era d’esperar, hi és molt present): “Para que esta mala racha termine” J439; “Ayúdanos a ser fuertes para salir de este bache” J439; “Einen Arbeitplatz” A241; “Que no ens falti el treball” A252; “No és just que visquem aquesta vida. Ah, i si a mumare la despedeixen, idò que trobi una feina millor” J399

Les fórmules estereotipades sovintegen. Què és el que demana més la gent i fins a quin punt són fórmules evangelitzades o egoistes? En faig un petit recompte: “Salut i felicitat” A266; “Treball, salut i diners per disfrutar amb amor” A278 i A263; “Lo más preciado: Salud, trabajo y amor” A322 i A333; “Salud, dinero y amor” A306 i A334; “Pau, salut i felicitat per a tothom” A323; “Salud, amor y paz para mi familia” A328; “Paz, trabajo y amor en mi matrimonio” A328; “Salud, trabajo y como último dinero” A337; “Salud, trabajo y volver a estar pronto con mi familia” (un immigrant) A263; “Salut, amor i esperança” A322; “El ascenso tan deseado” A271; “Vida eterna y felicidad” A265; “Au, idò! Casa, salud, feina-doblers i parella! Quasi res, i si nó, al manco bon humor i esperança fins que arribi, si convé (clar)” J399; “Vos deman llum, seny i salud” J243;

N’hi ha de molts joves, impressionants per la seva ingenuïtat aburgesada: “Porque siga siendo un buen cristiano y porque de mayor pueda tener un buen trabajo como tenista entre los top10 o ir a USA. Mucho dinero para dar a los pobres y ser feliz y ir al cielo. Amén” A260; “Un buen trabajo de mayor y que los pobres tengan dinero y que construyan un barco y que vengan a España y que sean felices y que todos crean en Dios” A261

Pels Esports: “Pido ser el n. 1” A235; “Que el pròxim any els benjamins de S’Alqueria Blanca no quedem els darrers” J283; “Que gane la Roja” J371: “Perquè l’At. Balears es pugui mantenir i pujar a segona i el Mallorca baixi” A470

Algú pot preguntar: ¿Totes les intencions són tan interessades, fruit d’una religió popular que no s’hauria de fomentar? Potser són les més freqüents, però en trobam moltes més, de tota mena, que arriben fins al compromís i a la generositat més despullada. Unes i altres es contrasten i corregeixen, es complementen i purifiquen, formant la simfonia coral d’un poble pelegrí que sofreix, prega i celebra al Santuari de la Mare i Deixebla del Bon Jesús:

De caire social i reivindicatiu: “Que no hi hagi més guerres i que tots els homes puguin esser feliços” J246; “Sólo le pido a Dios que la guerra no me sea indiferente” (Afganistà) A432; “Mare de Déu de Lluc, ajudau-nos en la tasca d’aconseguir una societat que s’amari d’una autèntica solidaritat evangèlica, a fi d’eliminar situacions de pobresa i de marginació social. Que puguem assolir una societat més justa, solidària i amb un escrupulós respecte als drets humans” A373; “No comprendo porqué la Iglesia tiene tanta riqueza y no ayuda a tanto niño que muere de hambre” A455; “Menos predicar la pobreza y repartir la riqueza” A489

De to cultural: No falten mai els qui aprecien Lluc com un referent de la nostra malmesa cultura mallorquina i catalana: “Tratando de encontrar las raíces autóctonas de una provincia con apenas identidad” A412; “Guardau i protegiu la llengua catalana i els seus parlants” A256; “Protegiu a tots els països catalans” A416; Algú es queixa: “No entiendo porqué el Ave María está en árabe” A491 (com d’altres lamenten que no estigui en francès), però devora trobam qui agraeix la presència del Doctor Il·luminat i el seu missatge: “Por el ecumenismo, para que todos te conozcan, gracias por Ramon Llull” A296

Una dona de 30 anys, que ha sofert molt, fa una proclama que pot semblar d’un individualisme insolidari: “Quiérete tú por encima de todas las cosas, primero tú y después todo lo demás. Simplemente vive, desea vivir y perdona” A365

Respectam el seu dolor i casdascú prengui la seva recepta i s'expressi lliurament: “Gracias al Dios de la Vida por la Vida que nos envuelve y sostiene, porque todo es don y gratuidad, con-suelo en todos y en todo. Que seamos don, con-suelo, acogida, perdón ante todos los que nos rodean para que Dios esté” A439; “El regalo más grande es el confiar en ti y no dudar de que siempre estás a mi lado” A331; “Gracias por lo que tenemos, no necesitamos más, sólo pido salud” A395; “Gràcies per tot el que ens dones, gràcies per la felicitat que tenim, no necessitam res més. Una sola cosa: Continua estimant-nos” A351

Lluc, a l’ombra del misteri: La Cambra de nostra mare acostuma estar a mitja llum perquè afavoreixi l’entrada a la penombra de la intimitat, de les confidències i de la pregària. La música dels blauets també és un camí per pujar al transcendent i enamorar l'Esposa dels Càntics. Algú ha provat de fer-ne un poema:

“Algo me dicen tus ojos / esta noche, / tal vez más dulce / tu mirada sea,/ no entiendo el porqué / tú me miras de esta forma y manera./ ¿Qué he hecho yo, madre,/ para que tú me mires / de esta forma y manera?” J287

Molts demanen perdó: “Soy una niña de Alcudia que he venido a decir a Dios sobre lo que he hecho mal, perdón, gracias por entenderme” J313; “Y aquí dejas entrar a cualquiera (me refiero a mí)” J269; “Gracias por tener misericordia de estos seres que vivimos en la ignorancia sin saber quién somos ni a dónde vamos” A216

Molts expressen el seu amor: “Te queremos, María”. La seva consagració baptismal que floreix en vocacions de tots els colors: “Verge Maria, agombola a tanta gent que et visita i en tu posa la seva confiança” A307; “En les teves mans deixam els nostres camins” A321 “Ste. Vierge Marie, je te confie tous tes enfants qui cherchent leur vocation. Aide les a écouter la voie du Seigneur. Sois leur réconfort dans les moments du doute. Montre nous le chemin vers ton fils Jesus Christ” J256; “Madre, pongo en tus manos nuestra vocación y misión” J282

Se sent algú que llança un crit com qui té por d’anegar-se: “Dios, no desaparezcas de mi vida. Por siempre seré tu hijo, ¡no desaparezcas!” A473

Tornem al començament. Aquest és un lloc sagrat, i ho demostren els escrits amb lletra menuda de gairebé 3.000 persones de procedència molt variada, que desfilaren durant els mesos de juny i agost. Una mostra prou significativa. Hi reberen una energia reconfortant, hi perceberen el que no es veu però és real, imaginaren que la felicitat és possible (malgrat sigui una utopia i es duguin cicatrius al còs males d'esborrar). Molts de vells i nous mallorquins “encara” creim que Lluc és la Casa pairal de la nostra família, on podem retrobar-hi la nostra mare (velleta per les centúries, feixuga de molts d’infants, convertida en pedra de tant esperar) que ens abraça i beneeix. Bons festes de La Diada a tothom!

viernes, 10 de septiembre de 2010

Festes de la Mare de Déu de Lluc (1)

Preparant què diré enguany als qui pugen a peu des de la Part Forana, la nit de l'onze de setembre, repàs els llibres del Cambril de la Mare de Déu. En trii dos d'aquest estiu calent, els de Juny (J: 223 pàg) i Agost (A: 497 pàg) 2010.

Quants són que hi han deixat els seus escrits?

És mal de contar perquè sovint diverses persones firmen una mateixa petició. La procedència també és difícil d’esbrinar, però alhora reconfortant, per la seva universalitat i riquesa. Resumesc xifres aproximades segons els idiomes emprats:

Castellà, 997 (amb presència dels devots llatinoamericans d’Argentina, Xile, Equador, Colòmbia, Paraguai, etc., identificables per la dolcesa de la seva parla: “mamita”, “la salucita”; “Échanos una manita, por favor!” A481; “Que me concedas la dicha de ir a mi país en poco tiempo y volver nuevamente a tus aposentos” J281)

Llengües eslaves, 535 (Nous estols de gent que arriba de l’Est, de les estepes de Rússia, Polònia, Eslovènia, etc. que impressionen pel seu diàleg -sense traducció- amb la Verge Negra)

Alemany, 498

Català, 298 (tot i que molts de mallorquins s’expressen en castellà, Déu n’hi do com ha augmentat la presència de la nostra llengua!)

Anglès, 126

Italià, 124 (“La Madonna mi é apparsa in sogno e la son venuta a trovare” J308)

Francès, 55

Portuguès, 43

Llengües Nòrdiques, 41

Àrab, 5

Basc, 1

Llatí, 1

  • El lloc (el lucus)

“Inesperada belleza y paz encontradas en Mallorca” J295

“Ideal por la ubicación, grandioso por su construcción, y “en él todo ello” por la armonía y serenidad que desprende” J406

“An oasis of coolness and calm” J46

“Beautiful church with a beautiful atmosphere so superior to “modern” churches” J261; “Esta es la idea de iglesia bonita que siempre he tenido en la vida” A371

“A la Virgen que fue encontrada en la montaña por un pastor, traída de vuelta a la capilla del pueblo y desaparecida y encontrada en el mismo lugar por tres veces. Pues la mitad de la belleza está en el paisaje y la otra mitad en los ojos del que lo mira” A244

“Visitamos este monasterio y recordamos nuestras vidas como pastoras y como monjas” A324

N’hi ha que senten al clatell l’alè de les passades generacions que pujaren abans: “Fa 25 anys hi va ser el pare” J326; “Como buen mallorquín he venido” A432; “Gracias por estar aquí, en el lugar que más quiero en el mundo” A218

És el lloc que s’ha defensat contra el ciment i l’especulació: “Ho hem aconseguit i no és per menys la nostra alegria, orgull i satisfacció de pertànyer a aquest poble sant: Escorca, i a aquesta meravellosa terra que és Mallorca. Visca la Mare de Déu! Visca l’Església catòlica! Visca Lluc i els missioners dels Sagrats Cors! Lluc és sagrat i el seu entorn, excepcional” J284

És un lloc que està més enllà de les creences personals que no tothom comparteix: “La energía de este mágico lugar siempre me acompañará” A339; “Lluc es para mí ese lugar donde puedo percibir con mucha intensidad aquello que no puedo ver, pero sé que es real” A339; “Aquí firma el muchacho que no le ve sentido a esto” A430; “Si qualcú m’escolta...” A322; “Que (al manco) tots els ocells de Lluc ho escoltin” J273

És un “Viaje a la dimensión de la luz” A324; “De Sóller a Lluc, buscando la luz o el cielo” A403

Confés que m’ha sorprès la freqüència i el sentiment en què s’invoca davant Nostra Dona, la memòria del difunts estimats, que han deixat “un cajón vacío en mi corazón” A311 (continuarà)

lunes, 6 de septiembre de 2010

Pregó de La Diada 2010


Hem començat les festes de Lluc amb el pregó del músic i escriptor Carles Garrido. En publicam alguns fragments escollits, precedits de la presentació que li feu el P. A. Vallespir: Nasqué a Barcelona l’any 1950 però ha viscut la major part de la seva vida a les illes on arribà l’any 1976. Era el temps del post-somni hippie, època d’una tornada a la naturalesa i al paisatge. Les illes oferien una alternativa a la vida crispada de la gran ciutat. Tanmateix i per desgràcia, una cosa que està a punt de desaparéixer. Ha treballat al Diario de Mallorca del que fou subdirector. Dirigí també la primera època del dominical Brisas d’on sorgí la gran enciclopèdia de Mallorca. També seguia publicant al Baleares. Dirigí algunes sèries de TVE a Balears com, per exemple: “Mallorca mágica, Menorca mágica, o Palma antiga”. Entre les seves obres cal destacar “El caminante de Empúries” (1999) i “Te lo contaré en un viaje”, un pare que acompanya la malaltia de la seva filla.


Carlos Garrido començà dient: “no podia haver triat un personatge més atípic i heterodox que jo”, “un rockero que es guanya la vida escrivint”.

"En Toni Vallespir i un servidor vam coincidir a un moment en que gent molt diversa, i de vegades en aparença contradictòria, es va aplegar per defensar una causa: la integritat de l'entorn del monestir de la Real. Alguna cosa important estava passant a Mallorca quan missioners i "rockeros" feien front comú per combatre una forma de governar que després s'ha revelat tal com era: incompetent i corrupta.

Estem a Lluc, l'altaveu emocional de Mallorca. I no hi ha un lloc més adient per reclamar una recuperació de valors. Valors ètics, valors de respecte, valors d'afecte, valors de sinceritat, valors d'humilitat, valors sobretot d'humanitat.

No hem de desitjar que tornin els temps de les comissions, els "pelotasos", les fortunes ostentoses, la prepotència i les coses mal fetes. Perquè tot això va ser possible a costa de gent desprotegida. Famílies des-estructurades, joves sense futur, comunitats en exclusió social, immigrants lliurats a condicions de vegades infrahumanes. I a costa també de la destrucció de part del nostre patrimoni natural i de l'equilibri paisatgístic.

Heus aquí la filosofia d'aquests temps, la seva gran equivocació. "Cada paradís té el seu preu". No és ver. Amic meu, el paradís no es pot comprar. S'ha de guanyar. Per això és paradís. Els valors que te duen cap a la integritat i l'harmonia, allò que podríem dir metafòricament "el paradís", no estan a la venda. S'han de guanyar.


Aquesta nova època que ara comença està marcada per diverses necessitats:

- S'haurà de tornar a la força cap a criteris de major equitat social, sinó els conflictes seran inevitables.

- Els polítics haurien de abandonar d'una vegada per totes el seu guinyol de desqualificacions i baralles estèrils. La gent els demana eficàcia, serietat, responsabilitat.

- Els mitjans de comunicació - sobretot els públics- han de deixar de prioritzar convulsivament només l'index d'audiència. Han de fer la labor pedagògica i educativa que moralment els pertoca. I fomentar sobretot la intel·ligència, el criteri, l'anàlisi.

- Hem de conservar la naturalesa i el patrimoni històric. El nostre món té la greu responsabilitat de no malmetre l'herència dels seus avantpassats. Hem de ser capaços de donar a les generacions que han de venir un medi ambient en condicions, un conjunt de fets culturals que expliquin la nostra història i el nostre caràcter.


El teatre de la naturalesa ens repeteix constantment un missatge. Ningú no és imprescindible, els bens materials passen i es perden. Només sobreviu l'amor. Un sentiment tan senzill com l'afecte familiar o social. Com l'esforç per les coses ben fetes. Com el servei als altres entès com un deure i no a la manera d'un privilegi. Amor no forçosament metafísic, sinó considerat com la recerca d'allò que ens omple d'un sentiment de plenitud i eternitat.

Cada posta de sol és una pàgina de llibre. I ens diu que la veritat està al cor, no a la butxaca.

A Mallorca tenim el privilegi de gaudir d'uns paisatges plens de significació i simbolisme. Lluc, els seus boscos, les muntanyes, el santuari, els camins, els racons amb aigua i vegetació, els records històrics. Són tresors que ens parlen d'aquesta vida profunda que roman al fons de totes les coses. Lluc és un paisatge espiritual.

I dic espiritual amb el sentit més universal, emocional, extensiu, multicultural i més enllà de les diferents visions religioses. Espiritual com allò que et mou per dins, que dona sentit a la teva vida, que et fa lluitar i viure amb plenitud. Un sentit espiritual que pot ser compartit, fins i tot, per missioners i "rockeros".

Espiritual vol dir una cosa. No hi ha valor sense esforç, sense participació, sense consciència. Sense amor.

El paradís no es pot comprar, senyors especuladors. El paradís s'ha de guanyar”.