V Aires nous es respiren a Lluc
Arribats a Lluc el P. Joaquim i els seus companys, l'ambient que hi troben és ben distint del d'un Santuari. Poc s'avenia amb un lloc de fe, de pregària, de recolliment i de quietud. Si bé és ver que la majoria dels visitants feia un ràpid encontre amb la Santa Figura. Però tot seguit s'embarcaven a respirar aires de bulla, frivolitat, balls i altres diversions impròpies d'aquesta Santa Casa. Un testimoni que aleshores vivia en aquest Santuari en fa aquesta descripció: “L'ambient del Santuari respirava relaxació. No era casa devota, sinó lloc de diversió. Pels corredors i cel.les s'armaven tertúlies on es ballava al so de guitarres i altres instruments”.
Davant aquesta atmosfera dissipada i viciosa no és estrany que el P. Joaquim es retgiràs.
Des del dia de la seva entrada el P. Joaquim convertí Lluc en casa de tots. L'activitat del P. Rosselló i dels seus missioners aconseguiren cada dia més bona fama i estimació de part dels empleats i veïnats. L'esperit d'hospitalitat demostrat pel P. Joaquim fou la clau que obrí els cors dels lluquers i dels pelegrins. Aquest nou tarannà transformà notablement el Santuari: L'origen d'aquest canvi estava en la santedat i bondat del nou Prior. El Marquès de Vivot atribueix a la seva paciència pastoral que aconseguí convertir els visitants en pelegrins.
Un altre testimoni diu que l'ordre i el bon servei establerts pel P. Joaquim i els seus són un encant.
Les celebracions de l'any litúrgic recobraren riquesa i harmonia. Sabem que el P. Fundador celebrava amb molta pietat i en les principals solemnitats l'emoció era tan visible que els participants se'n temien.
La predicació del P. Rosselló era pausada, molt agradable, de to missional i que no cansava.
La celebració del sagrament de la penitència, tan característica dels santuaris, produïa fruits de pau i, fins i tot, despertava vocacions de vida religiosa.
En el Santuari el P. Joaquim trobà un ambient molt propici per fomentar la seva devoció a la Mare de Déu. Introduí l'exercici vespertí dels dissabtes en honor de la Verge Maria en què es cantava l'hime en llatí Ave Maris Stella i amb la seva agradable veu llegia des de la trona un punt de meditació i un exemple triat del Llibre de la Invencio i Miracles de la prodigiosa Figura de Ntra. Sra. de Lluc. El Santuari recobrà el seu sentit religiós. L'Hostatgeria canvià l'atmosfera de gresca en altra de serietat conforme amb el lloc venerand que trepitjaven. En aquesta empresa transformadora li donà molt bona ajuda el jove germà coadjutor Bartomeu Susama. I a més una part els serveis foren assumits pels Germans Coadjutors i el personal contractat fou més seleccionat.
VI. L'Escolania de Blauets i el P. Rosselló
L'Escolania que trobà el P. Joaquim estava formada per 12 al.lots i una de les atencions en què el nou Prior posà més interés fou la seva educació.
Els Blauets campaven per la seva sense formació espiritual ni intel.lectual. El canvi positiu s'hi notà molt prest. Al jove i enèrgic estudiant de teologia, Julià Mut, confià la disciplina del grupet de Blauets i la seva formació musical al músic P. Gabriel Miralles. L'any 1893 ja tenien un pla d'estudis aprovat pel Bisbe i el final de cada curs eren examinats en el Seminari diocesà.
Amb el Blauets el P. Rosselló era afable i carinyós, els acompanyava en els passejos setmanals i els ensenyava el catecisme.
Després de berenar s'entretenia una estona amb ells i resava el Petit Ofici de la Mare de Déu els dissabtes amb ells.
En aquell ambient de pietat floriren algunes vocacions sacerdotals i religioses com és ara Mn. Llorenç Riber pel clergat diocesà, i els PP. Miquel Cerdà i Sebastià Mudoy per la Congregació de Missioners dels SS. Cors.
La idea que tenia el Prior d'aquella dotzena de nins quedà simbolitzada en un dels quadres que adornen les parets laterals del cambril. L'artista Salvador Torres, sense un pla definit per expressar les músiques celestials que escoltaren el monjo i el pastor de la “Trobada”, pintà 11 àngels músics; però el P. Joaquim féu afegir-n'hi un altre perquè representassin els 12 blauets.
VII. L'obra preferida del P. Joaquim: el Cambril
Quan el P. Joaquim fou prior de Lluc engrandir i embellir el Cambril fou la seva obra preferida, el seu somni d'or. El primitiu cambril tenia un espai molt petit: només el que era el presbiteri abans de la darrera reforma.
Amb la direcció de Bartomeu Ferrà es començaren unes obres que no es clogueren fins l'any 1900. Ferrà era intel.ligent i de molt bon gust artístic. L'obra es començà obrint la paret posterior del petit cambril i poder construir un esvelt arc que donaria entrada a una estança de 4 metres d'amplària destinada al lloc de pregària dels fidels. I en la més llunyana es construí un petit cor o tribuna.
Amb pedra de Porreres s'enllestí l'arc sostengut per quatre columnes amb capitells de pedra de Santanyí. Les columnes foren donació del Sr. Montserrat Blanes, fetes d'estalactites de les coves d'Artà i fonamentades damunt bassaments de marbre blanc.
L'enteixinat d'estil mudèjar, que encara dura, fou enllestit pels germans Borràs, de Palma, i costà 421 pesstes i 77 cèntims. Tot el recinte de l'altar quedà tancat per una barrera de balústies, il.luminat per 7 llànties símbòliques: 3 de plata i 4 de bronze daurat.
Les pintures que encara perduren i adornen les parets laterals de la nau són del pintor Salvador Torres i cada una costà 250 pessetes. La resta fou sòbriament decorat pel pintor Gaspar Vallès.
La vigília de Pasqua de 1900, el P. Joaquim tengué la satisfacció de veure'l inaugurat i beneït. Faltà el finestral “Stella Maris” que s'obrí en la paret frontal del coret i que seria inaugurat l'any següent per les mateixes dates.
Ferrà cada mes feia visita d'inspecció de les obres per la qual cobrava com honoraris 10 pessetes.
La voluntat del P. Fundador era que, quan arribàs el moment de la seva agonia, el duguessin a aquest lloc que amb tant de goig i passió havia enllestit per poder expirar sota la mirada amorosa de la Mare de Déu mentre els Blauets cantassin la Salve Regina.
VIII. El P. Joaquim al moment de l'Expoliació
Una de les grans proves que més feren sofrir el P. Rosselló durant la seva vida fou la confiscació per l'Estat dels béns de la Mare de Déu de Lluc l'estiu de 1897, essent prior del Santuari.
Fort en el compliment del seu deure, com ben claramentr es veié, no cercà excuses i encara estava coix a causa d'una greu nafra a una cama, recolzat amb un gallato i acompanyat d'un pare de la Comunitat, es féu present davant el notari que li exigia que fés entrega dels béns del Santuari al representant del Govern. Ell s'hi negà en rodó, protestant enèrgicament contra aquella iniquitat. I estava ben resolt a anar a la presó abans de fer la més lleugera condescendència al que ell en consciència judicava un robatori. A la segona reclamanció del notari contestà que com simple delegat de l'Autoritat eclesiàstica superior no podia donar possessió del que administrava, sense un anterior manament del Prelat. Per coneixement dels pelegrins que aquells dies pujaven a Lluc, fixa a la porta de l'església un manifest firmat per ell.
Molt es parlà i molt s'escrigué sobre la qüestió de Lluc. Les calúmnies eren tan grosses que no mereiexien ser contestades. Però la fama del Bisbe i el bon nom de la Congregació l'encoratjaren a escriure i publicar un escrit de defensa a la premsa.
Feia deu anys que el P. Joaquim era prior del Santuari de Lluc que s'havia transformat espiritualment i s'havia enriquit amb engrandiments, reformes i embelliment.
El P. Rosselló amb els seus missioners posaren els fonaments del seu gran floriment, fent d'ell un centre d'espiritualitat i de pelegrinatge visitat per milers de pelegrins.
IX. Renúncia al Priorat
Les fortes i desagradables impressions rebudes amb la confiscació dels béns de la Mare de Déu i la indicació facultativa d'evitar fortes impressions per evitar un nou atac de diabetis, l'obligaren a renunciar al càrrec de Prior.
Però el P. Joaquim Rosselló sempre figurarà en les planes del la història de Lluc com a benemèrit Prior del Santuari i a través del seu monument en el perfumat jardí de les Magnòlies continuarà present i veurà passar generacions i més generacions de pelegrins.
Bartomeu Pericàs, msscc