Pregar amb Ramon Llull: AVE MARIA!:

Pregària missionera i interreligiosa

Ramon Llull conta que l’abat  Blaquerna, cogitant “com pogués honrar Nostra Dona per alcuna novella manera”, edificà una ermita on estigués un monjo completament dedicat a saludar Nostra Dona, i li posà el nom: «Ave Maria»…

Un jorn hi anà a veure en quina manera pregava, i el trobà fent la pregària podeu veure escrita en diverses llengues en el Cambril de la Mare de Déu de Lluc:

“Ave Maria! Saluda’t lo teu servidor, de part los àngels,

e els patriarques, e els profetes, e els màrtirs, e els confessors,

e les vèrgens, e los vèrgens :

 e salut-te per tots los sants de Glòria.

Ave Maria! Saluts t’aport de tots los crestians, justs e pecadors;

los justs te saluden, cor est digna de salutació

e cor est esperança de llur salvació;

los pecadors te saluden, per ço cor te demanen perdó.

Ave Maria! Saluts t’aport dels sarraïns, jueus, grecs, mogols, tartres…

Tots aquests e molts d’altres infeels te saluden per mi,

qui son llur procurador. En la tua salutació los met,

per ço que lo teu Fill los vulla remembrar.

Ave Maria! Tu est digna que per totes gents

e que en totes terres fosses coneguda, servida, amada, lloada.

Saluden-te. Ajuda e gràcia e benedicció te demanen per mi”.

(Llibre d‘Evast e Blaquerna, LXI)

Llull combrega amb els intents d'establir un diàleg interreligiós en un lloc com Mallorca, on els musulmans representaven el 40% de la població total. Partint sempre del marc català i mediterrani, abraça el món llatí, el jueu i l'islàmic. Encara més, la seva mirada s'obrirà vers els diversos grups cristians de l'Orient (grecs ortodoxos, nestorians i jacobites), i de la mateixa manera va tenir interès per la conversió dels mongols i dels tàrtars. És clar que Ramon Llull, com a fill del seu temps,  cerca la conversió dels jueus i musulmans, l'ideal de la seva vida i la finalitat última de la seva obra[1]. Però el seu esperit missioner i ecumènic ens pot inspirar la nostra pregària d'avui i el nostre interès pel diàleg interreligiós.

---

[1] Cf. Francesc -Xavier Marín, «Creure i entendre a través del diàleg». <http://www.raco.cat/index.php/Aloma/article/viewFile/96955/154301>