domingo, 28 de mayo de 2017

Pregar amb Ramon Llull: DOMINUS TECUM



S’esdevingué una vegada que l’abat anà a fer les paus amb un pagès que havia ocupat una vinya del monestir. Blaquerna el saludà dient: “Dominus tecum”…, però el pagès no li féu cas, i es meravellà l’abat de què la salutació no tengués poder ni eficàcia. Aleshores pensà que li convenia abaixar-se, i s’agenollà davant el pagès, encara que el cellerer el reprenia com si humiliàs, així, tot el monestir.

Mes l’abat respongué que “gran humilitat féu lo Fill de Déu” quan s’encarnà i morí en creu, i que “armes de monjo són humilitat, caritat, paciència, oració… Tan devotament, i tan humil, pregava l'abat repetint: «Dominus tecum», que el pagès es penedí de la  injúria que feia a l'abadia… “e pregà l'abat que li donàs vianda del monestir, per la qual pogués viure en vida ermitana”. L’abat li edificà una altra cel·la, perquè pogués contemplar a Nostre Senyor i Nostra Dona segons les paraules del «Dominus tecum».

Ramon Llull, per a superar l'agravi i la divisió, no trobà millor camí que el de l’abaixament. Ja l’assenyala sant Pau a l'himne de Flp 2,6-9,  quan l’aplica al mateix Fill de Déu que “es va fer no res” a l'encarnació. I san Lluc al magnificat de Maria (Lc 1,46-55) i a l’exhortació del mestre: «El qui s'humiliaserà exaltat» (Lc 18, 14).

Blaquerna enraona: «Gran humilitat féu lo Fill de Déu qui volc ésser tot en la verge santa Maria home e Déu, e volc que en la creu fos turmentat e ahontat e mort».

Si et ve de gust, contempla aquest moviment d’ascens i descens en el Llibre d’Amic i Amat: «Sobre l’amor, està molt amunt l’Amat i, sota l’amor, està molt avall l’Amic. I l’amor, que està enmig, davalla l’Amat fins a l’Amic, i puja l’Amic fins a l’Amat. I d’aquest davallar i d’aquest pujar viu i pren començament l’amor pel qual pateix l’Amic i l’Amat és servit» (258). 

Demana a Déu aquesta virtut i mira de fer-te «servidor de “Dominus tecum», al servei de la reconciliació.


No hay comentarios:

Publicar un comentario