Pregar amb Ramon Llull: GRATIA PLENA

Marededéu multiplicadora del blat

En un temps s'esdevingué gran carestia de blat en la terra per falta de pluja… i l’abat Blaquerna s’entristí molt perquè els graners es buidarien i el monestir no podria seguir fent almoina de pa i de llegum a tots els pobres… Però  un frare llec (“qui sobre totes coses amava e honrava Nostra Dona Santa Maria”)  li digué que posàs confiança en  Nostra Dona, qui és plena de gràcia.

“E altra vegada obrí la sija, e atrobà-la plena de blat… e per açò féu edificar en un lloc del monestir una cambra a la qual mes nom «Gratia plena»; e en aquella cambra volc que lo frare estegués tots los temps de sa vida adorant e contemplant Nostra Dona, plena de gràcia... Tot aquell monestir era inluminat per aquell frare e per lo frare d’«Ave Maria»… Lo plaer ni la fraternal companyia d'ambdós, ¿qui la us poria recomptar? Ni el bo exempli que donaven a tots los monges e a tots los frares, ¿qui el vos poria dir?”

Aprenguem nosaltres també a pregar l’Avemaria amb força i poder, No separem mai l’Ave Maria del Gratia plena, la pregària de la solidaritat.

«Si nosaltres usàssem del or e del argent e dels altres tresors segons la manera que vós los nos havets dats, ja no ploraren los pobres, per fam ni per set ni per nuedat» ( Libre de Contemplació, I, 168).

«Defalliment ha en lo món de Gratia plena». «A honor de nostra Dona donau i feis almoina». El monjo estava convençut que si santa Maria era plena de gràcia, la comunitat devia esser plena de caritat.

Repeteix i prega: «En tu és plena nostra fe, esperança i caritat». ¿No és cert que a tu també «los grans negocis temporals» han «molt fortment enclinat son (ton) pensament en aquestes coses terrenals»?