Avui no pensava penjar res, però acab de rebre aquest missatge de n'Antonio Fernández, refrescant com un flobi de la neu que hem tengut, com una mandarina dolça a les postres. N'Antonio ja és un home madur, que s'acaba d'ordenar de sacerdot, i viu la seva lluna de mel a les nostres comunitats de República Dominicana. És un home del qual podríem dir "no soy de aquí ni soy de allá" perquè s'encarna a tot arreu, que estima la nostra llengua i la parla amb gust. Clicant aquí podeu veure els reportatges complets. Amb aquesta nadala diferent, a tots i totes vos desig els molts d'anys.
"Benvolgut P. Jaume,
Els espanyols vam portar aquí la verola i van morir els indis, i ara es vengen amb mi, però gràcies a Déu nosaltres tenim antibiòtics, i estic agafant les malalties que van passar aquí de petits, cosa normal, per a aclimatar-me (aplatanar-me, és la paraula que diuen ). I diu la doctora que reacciono molt bé als tractaments, així que GLÒRIA A DÉU.
La culpa no és de ningú, jo sóc el que em fico en la contaminació, i així a veure si m'aclimato del tot ben aviat... Però és que els ancians, malalts de Sida, i els barris marginats en general són la meva debilitat missionera.
He estat visitant alguns camps de Montecristi al nord de la Illa, i gaudint amb la pastoral popular. Especialment a LA CAÑADA DE TUFI, plena de “ranchitos”, amb una plaga de nens i de gent amb poca convivència, apallissada per la vida.
Allí, les mares em van proposar netejar un “basural” per a fer les Assemblees, i amb un camió de l'Ajuntament i un poc de gent traguérem cinc matalassos plens de centpeus i un munt d'escombraries... El divendres encara no havia resolt la neteja del terreny, el camió no podia entrar perquè les plaques de la cañada no suporten tant de pes, així que havíem de transportar la brutor a 400 metres, però àdhuc faltava, i les mares volien un lloc per a adesar-lo i celebrar el Nadal, els “Aguinaldos” i per a celebrar les misses, i vaig buscar 25 sacs per a treure escombraries en motocicletes, “de colmado en colmado”.
El divendres passat s'acostava Nadal i encara hi havia escombraries per llevar. Dissabte es van unir 7 veïns i netejàrem el solar, amb tanta de sort que descobrirem el pis de ciment de la casa que un dia hi hagué en el lloc, i quedà una petita plaça amb un femer (“basural”) rehabilitat, un galliner on rebre al Nen Déu... Així em va anar, ronc i amb faringitis arrenquí el diumenge a assajar, i el dilluns vam començar la primera missa a les 6 del matí, i després aguinaldos, tenint present a Maria, la dona de fe que va acceptar la voluntat de Déu. Vaig prendre un te de gingebre fet dins una llauna de conserves i així el dimarts, tots junts, demanàvem pau i fraternitat, i les mares que veies abans amb les cares deprimides ara estaven gojoses, els nens ballant i els joves feliços. El súmmum fou el dimecres quan, juntament amb la celebració de la paraula que feim a La Cañada, van venir tots els de la Parròquia a la zona mes baixa i deprimida de la LA CAÑADA DE TUFI, en una trobada fraterna, que va ser molt gojosa i cantàrem molt i van parlar la gent bona i no els tirs ni els matxets, van parlar els bons veïns. El fet és que consagrant el Cos i la Sang de Crist a La Cañada de Tufi, en un barri de barraques, TOT ES TRANSFORMA, la joia ve, la tristesa se`n va i JESÚS TOT HO CANVIA.
Diumente he de fer 6 batejos allà mateix, i, entre eucaristies i baptismes, Jesús va sembrant concòrdia a La Canyada en un Nadal de goig i diferent. La Junta de Veïns planeja accions comunitàries, moguts per aquest Jesús que va caminant pels carrers de La Cañada. I donin-los vostès de menjar, repartint pollastres i mercaderia, aconseguida de donacions i del govern. És un Nadal caribeny, plè d’alegria.
Que la pau del Nen Déu arribi als nostres cors, compartint l'esperança en un món millor.
Una forta abraçada per a tu i total la Comunitat, i una Salve a la Mare de Deu de part meva".
Antonio Fernández Cano, msscc
Els espanyols vam portar aquí la verola i van morir els indis, i ara es vengen amb mi, però gràcies a Déu nosaltres tenim antibiòtics, i estic agafant les malalties que van passar aquí de petits, cosa normal, per a aclimatar-me (aplatanar-me, és la paraula que diuen ). I diu la doctora que reacciono molt bé als tractaments, així que GLÒRIA A DÉU.
La culpa no és de ningú, jo sóc el que em fico en la contaminació, i així a veure si m'aclimato del tot ben aviat... Però és que els ancians, malalts de Sida, i els barris marginats en general són la meva debilitat missionera.
He estat visitant alguns camps de Montecristi al nord de la Illa, i gaudint amb la pastoral popular. Especialment a LA CAÑADA DE TUFI, plena de “ranchitos”, amb una plaga de nens i de gent amb poca convivència, apallissada per la vida.
Allí, les mares em van proposar netejar un “basural” per a fer les Assemblees, i amb un camió de l'Ajuntament i un poc de gent traguérem cinc matalassos plens de centpeus i un munt d'escombraries... El divendres encara no havia resolt la neteja del terreny, el camió no podia entrar perquè les plaques de la cañada no suporten tant de pes, així que havíem de transportar la brutor a 400 metres, però àdhuc faltava, i les mares volien un lloc per a adesar-lo i celebrar el Nadal, els “Aguinaldos” i per a celebrar les misses, i vaig buscar 25 sacs per a treure escombraries en motocicletes, “de colmado en colmado”.
El divendres passat s'acostava Nadal i encara hi havia escombraries per llevar. Dissabte es van unir 7 veïns i netejàrem el solar, amb tanta de sort que descobrirem el pis de ciment de la casa que un dia hi hagué en el lloc, i quedà una petita plaça amb un femer (“basural”) rehabilitat, un galliner on rebre al Nen Déu... Així em va anar, ronc i amb faringitis arrenquí el diumenge a assajar, i el dilluns vam començar la primera missa a les 6 del matí, i després aguinaldos, tenint present a Maria, la dona de fe que va acceptar la voluntat de Déu. Vaig prendre un te de gingebre fet dins una llauna de conserves i així el dimarts, tots junts, demanàvem pau i fraternitat, i les mares que veies abans amb les cares deprimides ara estaven gojoses, els nens ballant i els joves feliços. El súmmum fou el dimecres quan, juntament amb la celebració de la paraula que feim a La Cañada, van venir tots els de la Parròquia a la zona mes baixa i deprimida de la LA CAÑADA DE TUFI, en una trobada fraterna, que va ser molt gojosa i cantàrem molt i van parlar la gent bona i no els tirs ni els matxets, van parlar els bons veïns. El fet és que consagrant el Cos i la Sang de Crist a La Cañada de Tufi, en un barri de barraques, TOT ES TRANSFORMA, la joia ve, la tristesa se`n va i JESÚS TOT HO CANVIA.
Diumente he de fer 6 batejos allà mateix, i, entre eucaristies i baptismes, Jesús va sembrant concòrdia a La Canyada en un Nadal de goig i diferent. La Junta de Veïns planeja accions comunitàries, moguts per aquest Jesús que va caminant pels carrers de La Cañada. I donin-los vostès de menjar, repartint pollastres i mercaderia, aconseguida de donacions i del govern. És un Nadal caribeny, plè d’alegria.
Que la pau del Nen Déu arribi als nostres cors, compartint l'esperança en un món millor.
Una forta abraçada per a tu i total la Comunitat, i una Salve a la Mare de Deu de part meva".
Antonio Fernández Cano, msscc
No hay comentarios:
Publicar un comentario