IV Diumenge d'Advent: Maria pujà a Lluc (R. Ballester)

1.- Déu, desprès d´haver constituït el seu poble, d´haver parlat per boca dels profetes, de guiar-lo amb els patriarques i fer amb ells camí... Com cau la rosada, o aquesta neu que es
fon damunt les muntanyes i valls, va entrar, amb la Paraula feta carn, dins la nostra pobre humanitat. I per això va elegir una dona singular, verge quan la viginitat no era ben vista, de condició pobre, d´un poble gairebé oblidat, del qui es va demanar “si en podria sortir res de bò”, Maria de Natzaret.
Maria ens explica al seu cant del magnificat, que és així perque Déu ha mirat la “seva petitesa”, la seva i la nostra pobre humanitat, necessitada de poder veure d´aprop aquest “Déu Amor”, la seva Paraula propera, entenedora; el “Salvador del món”, per a sentir-lo bategar els nostres sofriments i alegries, per fer camí amb nosaltres, identificat com un home, com el fill d´un artesà.

2.- Maria fa un acte de fe admirable, difícil. No entén com pot ser això de ser mare del Salvador, del Messies promès... I dialoga amb l´àngel i, a la fi, diu, humilment, que no és res més que “l´esclava del Senyor” i que es faci el seu pla, “segons la seva Paraula”. Haurà de rebre el Fill amb la seva missió redentora. Haurà de fer camí amb el camí de Jesús Començarà a sofrir els dubtes de Josep, la incomprensió del misteri; i, més envant, sentir com una “espasa de de dolor” li atravesa el cor on hi guarda els millors records.

3.- Perque era una dona de pregària, perque solament tenia “set de Déu”, Maria va omplir-se de la Paraula fins a esdevenir en ella i per ella un cosset humà. I no es quedà quieta i embadalida perque el qui portava era Camí. I amb Ell partí, “de pressa”, cap a les muntanyes de Judà per visitar la cosina Elesabet, per comunicar-se i per servir... El seu Fill, de major, faria camí pels poblets de Galilea i els serviria fent el bé, recordant que havia vingut no per a ser servit sinó per a fer-se servidor dels altres. El Fill de la qui es va definir com “l´esclava del Senyor” es farà esclau del nostre amor, fins rentar els peus dels seus deixebles, fins a donar la pròpia vida damunt la creu.

4.- L´encontre de Maria amb la seva cosina Elisabet és un esclat de goig. Fins al punt, que Elisabet sentí que Joan Baptista s´adelantà amb alegria dins el seu ventre, anunciant “el qui havia de venir”. “Déu no pot ser res més que font de goig. Creure en Ell vol dir començar a recórrer el camí de l´alegria.. Alegria de sentir-nos estimats per Ell. Alegria de saber que Déu ve a descobrir-nos que tots som germans i que el podem anomenar Pare.

5.- Podríem dir, que des dels inicis de la nostra història de Poble de Mallorca, Maria va “venir de pressa,” pujant amunt cap a les muntanyes de Tramuntana. Va venir a visitar-nos a Lluc. I a Lluc es va quedar, per estar ben a prop nostre i gestar un Poble de Déu. I segueix mostrant i donant-nos el Fill, des d´aquesta “santa figura” somrient i petita, expressió casolana de la seva maternitat, indicant-nos l´Evangeli del Fillet que du als braços, font d´alegria, de fraternitat i de pau.
I, amb Ella i Jesús, visitem els seus predilectes: les seves imatges actuals: els pobres, els qui passen fam, malalts, devalguts.. I els serviguem amb gratuïtat i alegria.

Ramon Ballester, msscc