2. Visites i Pelegrinacions d'eivissencs a Lluc
No tenim a mà detalls de la Confraria de la Mare de Déu de Lluc, present a Eivissa des del segle XVI, i que segurament ajudà a mantenir-ne viva la devoció. L’estimació dels eivissencs pel Santuari és patent també a una dita popular, que ha resistit tots els canvis de la modernitat: “Qui va a Mallorca i no va a Lluc, se’n va ase i torna ruc”.
Entre totes les pelegrinacions eivissenques a Lluc és memorable la de 1910 que subvencionà el petit monument aixecat al lloc de la Trobada. Fou encapçalada pels bisbes D. Antoni Cardona Tur (bisbe de Sion i més tard Patriarca de les Índies) i D. Joan Torres Ribas (bisbe de Menorca), ambdós fills d’aquesta illa d’Eivissa.
L’any 1932, en presidí una altra el bisbe D. Salvio Huix i Miralpeix (aleshores administrador apostòlic d’Eivissa i que seria assassinat a la guerra del 36), acompanyat de 80 diocesans.
L’any 1934 pujaren a Lluc 5 sacerdots amb un grup de 20 eivissencs.
Es recorda molt especialment la de l’Any marià (1954), anomenada “model de pelegrinacions”: Els dies 1-3 de setembre pelegrinà a Lluc un centenar de persones, amb el bisbe D. Antoni Cardona, 4 canonges i una bona representació del clergat parroquial i civil dels ajuntaments. La parròquia de Sant Josep, com a més nombrosa, rebé l’obsequi d’una imatge de la Mare de Déu de mida natural.
50 anys després (1984), amb motiu del Centenari de la Coronació, el bisbe D. Josep Gea, escrigué una Carta en la qual convidava els seus diocesans a pelegrinar a Lluc. Es va fer dia 27 de maig, presidida pel mateix Prelat i organitzada pel rector de Sant Jordi, Mn. Joan Alarcon. També se’ls regalà una imatge de mida natural, venerada en aquesta parròquia. Hi participà el president del Consell Insular d’Eivissa, D. Cosme Vidal, que ofrenà una bandera. El grup de danses “S’Estol de Migjorn” alegrà la trobada amb amb els seus balls de pagès i féu deixa d'unes castanyoles i un tambor eivissencs. El bisbe emèrit, D. Francesc Planas, mallorquí i ben amic de Lluc, no faltà a la cloenda del Centenari.
Podríem citar moltes visites individuals o en parella de les quals es guarda constància a l’Arxiu del Santuari. N’espigolam uns exemples de fitxes disperses: el 18.11.1726 el patró Bernat Tur, d’Eivissa, paga una missa a Lluc; el 26.11.1953 D. Mariano Roig i la seva esposa Dª. Beatriu Guasch donen gràcies pels favors rebuts; el 25.02.1954 D. Josep R. Prats puja a peu des de Selva complint una promesa; el mes de maig de 1954 puja D. Lluc Costa Costa; per l’agost del mateix any D. Josep Guasch Ferrer, de S. Carles, agraint la salut d’una neboda; el 19.09.1954 D. Pere Guasch, de S. Eulàlia, ofereix una missa i encén 7 ciris. El 25.01.2010 un anònim escriu al Llibre del Cambril: “Vengo de Ibiza y no puedo irme sin venir a Lluc a ver a la Virgen. Te pido la salud para toda mi familia”. Aprofit per a citar també la família de la meva germana Catalina Reynés i el seu marit Francesc Perelló, mallorquins de neixement i eivissencs des de fa mig segle, que no deixen de visitar la Moreneta, li han ofert unes estovalles brodades per l'altar del Cambril i una imatge perquè es veneri a la parròquia de sant Antoni.
Certament, avui no s’organitzen tantes pelegrinacions religioses. Però, atesa la força que han pres les excursions de la tercera edat, gosaríem dir que mai com ara els eivissencs havien visitat tant la Mare de Déu i el Santuari de Lluc.
3. Blauets i missioners dels Sagrats Cors eivissencs
Entre totes les pelegrinacions eivissenques a Lluc és memorable la de 1910 que subvencionà el petit monument aixecat al lloc de la Trobada. Fou encapçalada pels bisbes D. Antoni Cardona Tur (bisbe de Sion i més tard Patriarca de les Índies) i D. Joan Torres Ribas (bisbe de Menorca), ambdós fills d’aquesta illa d’Eivissa.
L’any 1932, en presidí una altra el bisbe D. Salvio Huix i Miralpeix (aleshores administrador apostòlic d’Eivissa i que seria assassinat a la guerra del 36), acompanyat de 80 diocesans.
L’any 1934 pujaren a Lluc 5 sacerdots amb un grup de 20 eivissencs.
Es recorda molt especialment la de l’Any marià (1954), anomenada “model de pelegrinacions”: Els dies 1-3 de setembre pelegrinà a Lluc un centenar de persones, amb el bisbe D. Antoni Cardona, 4 canonges i una bona representació del clergat parroquial i civil dels ajuntaments. La parròquia de Sant Josep, com a més nombrosa, rebé l’obsequi d’una imatge de la Mare de Déu de mida natural.
50 anys després (1984), amb motiu del Centenari de la Coronació, el bisbe D. Josep Gea, escrigué una Carta en la qual convidava els seus diocesans a pelegrinar a Lluc. Es va fer dia 27 de maig, presidida pel mateix Prelat i organitzada pel rector de Sant Jordi, Mn. Joan Alarcon. També se’ls regalà una imatge de mida natural, venerada en aquesta parròquia. Hi participà el president del Consell Insular d’Eivissa, D. Cosme Vidal, que ofrenà una bandera. El grup de danses “S’Estol de Migjorn” alegrà la trobada amb amb els seus balls de pagès i féu deixa d'unes castanyoles i un tambor eivissencs. El bisbe emèrit, D. Francesc Planas, mallorquí i ben amic de Lluc, no faltà a la cloenda del Centenari.
Podríem citar moltes visites individuals o en parella de les quals es guarda constància a l’Arxiu del Santuari. N’espigolam uns exemples de fitxes disperses: el 18.11.1726 el patró Bernat Tur, d’Eivissa, paga una missa a Lluc; el 26.11.1953 D. Mariano Roig i la seva esposa Dª. Beatriu Guasch donen gràcies pels favors rebuts; el 25.02.1954 D. Josep R. Prats puja a peu des de Selva complint una promesa; el mes de maig de 1954 puja D. Lluc Costa Costa; per l’agost del mateix any D. Josep Guasch Ferrer, de S. Carles, agraint la salut d’una neboda; el 19.09.1954 D. Pere Guasch, de S. Eulàlia, ofereix una missa i encén 7 ciris. El 25.01.2010 un anònim escriu al Llibre del Cambril: “Vengo de Ibiza y no puedo irme sin venir a Lluc a ver a la Virgen. Te pido la salud para toda mi familia”. Aprofit per a citar també la família de la meva germana Catalina Reynés i el seu marit Francesc Perelló, mallorquins de neixement i eivissencs des de fa mig segle, que no deixen de visitar la Moreneta, li han ofert unes estovalles brodades per l'altar del Cambril i una imatge perquè es veneri a la parròquia de sant Antoni.
Certament, avui no s’organitzen tantes pelegrinacions religioses. Però, atesa la força que han pres les excursions de la tercera edat, gosaríem dir que mai com ara els eivissencs havien visitat tant la Mare de Déu i el Santuari de Lluc.
3. Blauets i missioners dels Sagrats Cors eivissencs
L’Escolania de Lluc té més de 500 anys i no tenim registrat tots els que n’han format part. Però podem afirmar que en els darrers 100 anys hi ha hagut 10 blauets eivissencs (4 Santa Eulàlia, 3 de Vila, 1 de Sant Antoni de Portmany, 1 de San Salvador i 1 de Sant Miquel): (1923) Joan Lliteras Melis i Jaume Palou Covas, de Santa Eulàlia; (1932) Miquel Torres Salas, de Sant Miquel; (1938) Vicenç Costa Ribas, de Santa Eulàlia; (1939) Antoni Costa Ribas, de Santa Eulàlia i Francesc Torres Planells, de Sant Salvador; (1943) Josep Juan del Campo i Moisès Juan del Campo, d'Eivissa; (1948) Bartomeu Ramon Ramon, de Sant Antoni; (1962) Anselm Pérez Chorat, d'Eivissa...
.jpg)
També hem de comptar 3 missioners dels Sagrats Cors (la congregació fundada pel P. Joaquim Rosselló que des de 1891 es feu càrrec del Santuari), un dels quals exercí el càrrec de Prior :
El P. Rafel Juan Escandell (el Pilar, Formentera 1884 — la Real, Mallorca 1973) De família pagesa, cursà estudis eclesiàstics en el Seminari d’Eivissa i fou ordenat de sacerdot el 1907. Fou ecònom de la parròquia del Salvador del barri de la Marina, vicari de Sant Josep de sa Talaia, ecònom i rector del Salvador i, després, fou nomenat canonge de la catedral d’Eivissa, càrrec que alternà amb el de professor de moral i director espiritual del Seminari. A causa del freqüent contacte amb el pare Jaume Rosselló, missioner del Sagrat Cor que predicà diverses vegades a Eivissa, va decidir entrar en aquesta congregació, cosa que va fer el 1930 i va romandre durant un temps en el noviciat de sant Honorat. El 1933 fou nomenat superior del santuari-parròquia del Coll a Barcelona. Entre 1934 i 1939 fou prior de Lluc. Aquest últim any fou destinat a Vic com a familiar del bisbe. Entre 1940 i 1945 fou superior d’Artajona (Osca); l’any 1945 retornà a Lluc com a professor de moral i dret canònic. En el capítol de 1951 fou elegit 3r conseller general i, poc després, mestre de novicis amb residència a la Real, d’on fou superior el trienni 1954-57. Després d’aquesta data continuà prestant els seus serveis a les cases d’Artajona, Sant Honorat i Lluc fins a la seva mort. Va col·laborar assíduament a la revista Lluc, editada per la seva congregació, en la qual va relatar les peripècies que li succeïren les primeres setmanes de la Guerra Civil Espanyola, que l’agafà a Eivissa on desenvolupava diverses tasques sacerdotals. [EEiF].
El Germà Joan Juan Ferrer (El Pilar, Formentera 1921-La Real, Mallorca 2000), nebot de l’anterior.
Finalment, l' Estudiant Bartomeu Ramon Ramon (Sant Antoni 1933), que no s’arribà a ordenar.
A molts de pobles de l’illa predicaren missions i exercicis espirituals els Missioners dels SS. Cors (per ex. El famós P. Jaume Rosselló, els PP. Rafel Juan Escandell, Antoni Mascaró i Bartomeu Pericàs a Sant Miquel, Sant Llorenç, San Jordi, Sant Josep, etc.).
L’Escolania hi anà a cantar anteriorment al manco en dues ocasions. Convidada al Primer Congrés de Cultura Pitiüsa (1980) i a la presentació del segon volum de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (1997).
5. Mostres eivissenques al Museu de Lluc
Procedents de la deixa de D. Antoni Mulet, el Museu de Lluc exhibeix algunes joies preuades de la cultura eivissenca: Vestits, joies i instruments típics d’una parella evissenca. I almanco tres pintures: El port d'Eivissa (anònim), Ibicenca d’ Enrique Ochoa i una altra Ibicenca de Rigoberto Soler.
Acabaré amb unes paraules de l’escriptor mallorquí, Guillem Frontera: “Però tal vegada la prova decisiva de la capacitat miraculosa d’aquesta Mare de Déu ens la proporciona el testimoni literari d’Enrique Fajarnés, que en el seu llibre Lo que Ibiza me enseñó, consigna la devoció dels eivissencs a la Mare de Déu de Lluc, per més que ens parli de dues illes separades per tota casta de suspicàcies i greuges. La devoció dels eivissencs a la nostra Mare de Déu és un fet inqüestionablement miraculós. Quan la lectura d’aquest llibre m’obrí els ulls a aquesta meravellosa realitat, se’m va despertar el somni d’un país que més o menys coincidiria geogràficament amb el que ara és el territori d’una simple comunitat autònoma” (Pregó de La Diada de l'any passat, 2.009).
Acabaré amb unes paraules de l’escriptor mallorquí, Guillem Frontera: “Però tal vegada la prova decisiva de la capacitat miraculosa d’aquesta Mare de Déu ens la proporciona el testimoni literari d’Enrique Fajarnés, que en el seu llibre Lo que Ibiza me enseñó, consigna la devoció dels eivissencs a la Mare de Déu de Lluc, per més que ens parli de dues illes separades per tota casta de suspicàcies i greuges. La devoció dels eivissencs a la nostra Mare de Déu és un fet inqüestionablement miraculós. Quan la lectura d’aquest llibre m’obrí els ulls a aquesta meravellosa realitat, se’m va despertar el somni d’un país que més o menys coincidiria geogràficament amb el que ara és el territori d’una simple comunitat autònoma” (Pregó de La Diada de l'any passat, 2.009).
I tant jo que les citava, com l'eurodiputat D. Bernat Juan que assistí al concert de sant Josep, les volem fer nostres.
Joan Arbona (I) acaba de rebre COMUNICACIÓ LLUC i ens escriu les primeres impressions, acabades de desenfornar:
ResponderEliminarGràcies Jaume, per el nº101 de Comunicació. Cada vespre en llegesc un poc i te puc dir que me’n vaig a dormir amb bon gust de boca, amb pau, serenitat i il.lusió.
D’estels d´esperança en nèixen tots els díes enmig de la lluminosa Vall Llucana. Els testimonis del qui traballen a Lluc, m´han agradat ferm, i segur que encara podrien dir molt més.
Els testimonis dels periodistes, també molts bons. El Pregó, quina finesa, i quin gran estel és l’Escolania. És veritat que el seu manteniment ens porta molt de mals de caps, però quin gran servei i quina catequesi viva i bella aporta amb els seus cants i celebracions litúrgiques!!!
I l´Estel Blau de les "monges blaves", quin bé han fet durant aquest 75 anys. Quantes hores generoses i gratuïtes, quants de consols, quants de peus rentats... És Casa de Marta, Maria i Llàtzer on els amics de Jesús cerquen el que necesiten... una paraula, un tassó d´aigua, un medicament o unes cures o fregues... per seguir caminant...
i Els Missioners, que d´infants, com l´heura nascuda a la Muntanya Lul•liana, fórem traspassats a les encletxes fresques i humides del "Puig de les monges" o "dins el salt del torrent d´Aubarca". Una teringa de Missioners, com a llàgrimes del Sant Rosari o com les lletanies, podíem anar resant..."pregau per nosaltres". P. Fundador... Germà Bartomeu... P. Rafel... Germans Francesc Oliver i Joan Pol... Tots han posat els seus dons i qualitats al servei de la Madona, Mare i Padrina, i de tots els néts, els mallorquins d´avui, els extrangers i emigrants.
De Joan Arbona (II): El Portal Major del Santuari de bon matí obri les portes, no és necessari ni tocar, ni donar cops de baules, ni tocar campanes ni timbres perquè les portes estan obertes de bat a bat. Entrar sense pagar entrada, descansar i trobar-se amb la Santa perls poblers, amb la Moreneta per tothom. Sempre amb el sonriure, sempre amb el servei d´escoltar, sempre amb l´estil nadalenc montrant-nos el seu Filló i guardant en el seu cor la penes i alegries, angoixes i esperances de tots els que pelegrinam fins al seu peus...
ResponderEliminar"Las penas compartidas son menos penas", m’ensenyaren els pobres de Rep. Dominicana. Són els petits i grans miracles de Lluc. Pujar amb una bon engavatxada i esplaiar-te confiadament davant la santa imatge i baixar amb el gran do de la pau i amb el desig de anunciar a parents, amics i coneguts, com la velleta i viuda Anna del Temple de Jerusalem, les meravelles de Jesús de Natzaret.
Els Missioners del Ss.Cc. servidors de la Santa Casa, no podem dormir, sempre hem d´estar vigilant com el pastors de Betlem, o el pastoret Lluc de les nostres muntanyes. Hem de cercar el nou ESTEL de la FE-ESPERANÇA que ens animi a cercar nous camins on trobar Jesús com els Màgics d´Orient, He d´Esperar com el Vell Simeó per adorar, i donar a conèixer l´Esperat de TOTS els TEMPS i no hem de descansar mentre cada pelegrí no baixi de Lluc amb desig de beure el vi millor de les Noces de Canà, o el NOU de l´Eucaristia...
Lluc, Esperança i Compromís. Acollir i acompanyar els "traspassats" d´avui, emigrants, drogueadictes, aturats... tots els qui pugen cansats, desanimats, sense autoestima. Perquè sentin que Déu els estima i mai falla, malgrat que molts al llarg de la vida els hagin defraudat... La fe sense obres és morta. Al final del nostre pelegrinar serem examinat sobre l´amor. Què bé si quan arribi l´hora de la gran esperança poguéssim fer com ens diu el Bisbe Pere Casaldàliga: " Quan em trobi cara a cara amb l´Abbà, li obriré el meu cor plè de noms".
Gràcies a tots els qui pregau per la nostra missió, gràcies a tots els qui pujau a Lluc a CERCAR, gràcies Moreneta perque vetlau nit i dia pels missioners perquè no defalliguem i seguiguem portant l´AMOR del vostre Fill, unit al vostre, pels 4 vents del món. Amén.
Així el 125 de la Coronacio i els 100 de la pasqua del nostre Fundador seran un nou "Kairós" sempre viu, actual. Un ARA, AVUI... L´HORA de DÉU que tots hem de sebre descobrir dins el renou de la nostra societat, "com l´aire pur de la Serra que fa el cor més mallorquí".
Joan Arbona m.Ss.Cc.
Valcheta, Río Negro. Patagònia Argentina
Hem rebut una carteta del senyor Felip Cirer Costa, Departament de Política Educativa i Cultural del Consell d'Eivissa, felicitant-nos "pel magnífic parlament que vàreu pronunciar com a preàmbul a l'exquisit concert que els Blavets de Lluc realitzaren en gener a l'església de Sant Joep d'Eivissa. Quan vàreu llegir les diferents notes de la relació que hi ha hagut sempre entre Lluc i Eivissa, vaig fer memòria de l'escassetat de dades de la veu "Lluc, santuari de la Mare de Déu de", publicat al volum 8è del'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera i que vaig redactar jo mateix amb la informacióo de diverses notes de premsa i d'un article publicat a "Lluch", núm 23 de 17 de setembre de 1910, que tenguéreu l'amabilitat de fer-nos arribar. Pens que en els aannexos que l'Enciclopèdia ha de publicar properament o bé en l'edició digital caldria ampliar la informació sobre aquesta veu, per la qual cosa us demanaria que tenguéssiu l'amabilitat de fer-nos arribar les notes que vàreu llegir en el vostre parlament".
ResponderEliminarMoltes gràcies pel seu interès i per la còpia que envia d'aquesta veu i de l'exemplar del llibre sobre el bisbe eivissenc J. Cardona Tur. Amb molt de gust li faré arribar el material que em demana i que hem publicat en aquest bloc.
Voldria aprofitar per excusar-me de no haver mencionat l'important col·lecció de materil púnic procedent principalment de la necròpolis del puig des Molins, exhibida al nostre Museu. Jo sempre havia sentit a dir que procedia d'un fons de don Ignaci Furió.