El dies 21-23 de gener vaig viatjar a Eivissa amb l’Escolania de Blauets, contractada per oferir un bell concert a la parròquia de sant Josep de Sa Talaia. En aquesta ocasió vaig recollir algunes dades de la devoció de les Pitiüses a la Reina de les muntanyes de Lluc. En un parlament, necessàriament breu, vaig fer memòria de quatre punts, que són testimonis indelebles dels vincles que hi ha hagut entre Eivissa i Lluc des de temps immemorials: Els miracles eivissencs, les visites i pelegrinacions al Santuari, els Blauets de les Pitiusses, les mostres eivissenques al Museu.
1. Els miracles eivissencs
En el Llibre de la invenció i miracles de Mn. Rafel Busquets (1684) trobam alguns miracles a favor dels fills de l’illa germana:
“Anant Joan Tur d’Eivissa de camí per la mateixa Illa, li sortiren dos contraris seus, els quals amb moltes coltellades i punyalades que li pegaren, el deixaren, creguts que ja havia acabat la vida; però ell, invocant sempre interiorment Nostra Senyora de Lluch, implorà el seu auxili i li prometé visitar-la en la seva Casa, si escapava amb vida d’aquell perill..., i el 20 d’agost de 1621 arribà a la Santa Casa a rendir a Nostra Senyora les gràcies, i contà als Col·legials lo que li havia succeït” (pàg. 175-176).
El prior Juan Bautista Cànaves, “interrogat digue que sap de un miñó d’Esvissa a qui tirà una pernada un matxo i estigué 12 hores mort i per intercessió de Nostra Senyora de Lluc fonc curat” (Procés sobre el culte de 1642, n. 41a, p.86).
El més famós de tots és l’anomenat “el nin d’Eivissa”: “Un matrimoni d’Eivissa, desitjós de tenir successió prometé a Nostra Senyora de Lluch visitar devotament la seva Imatge, si li alcançava fruit de benedicció. Obtingueren lo que desitjaven... i quan arribà als vuit anys, s’embarcaren amb ell per a oferir-lo a Santa Maria de Lluch... Impensandament caigué a la mar... Però la fe i l’esperança que mostraren (els pares) fonc tan extraordinària com la del Patriarca Abraham... Així amb gran pena i devoció arribaren fins a Lluch... comparegué (l’infant)... es posà entre son pare i sa mare i els agafà les mans i ple d’alegria els contà que una Senyora l’havia guardat de perill” (pàg. 91-92).
Jo em vaig esforçar per explicar a l’auditori com, segons els crítics, sembla que aquest podria ser un dels dos únics “miracles” de caràcter llegendari. El primer en podria ser el de la Bella Dona (localitzat al pas del Grau de la Bretxa Vella), que també trobam atribuït a altres santuaris de Tarragona i Segòvia. El segon seria el del minyó d’Eivissa.
“És probable que l’aplicació de la llegenda general al santuari sorgeixi de l’explicació donada a qualque retauló votiu de caràcter mariner, mig perdut” (G. Llompart-R. Juan, Introducció al Llibre, p. 22). “¿En qué se podía apoyar una tradición así? Pues en una falsa lectura de un retablillo que traía un niño que se caía al agua (Núm. 27) más una concomitancia con una leyenda semejante que se atribuía a Montserrat y que traía el abad Pedro de Burgos en su Libro de Milagros” (G. Llompart, Nostra Dona Santa María de Lluc, Analecta Sacra Tarraconensia vol 61-62 (1988-1989)273. En resum, ja se’n contava un de semblant a Mon
tserrat i, a més, hi havia molts de casos d’al·lots salvats de l’aigua, de borrasca o d’un safareig. Pot ser que així s’ampliàs un fet amb ribets llegendaris.
tserrat i, a més, hi havia molts de casos d’al·lots salvats de l’aigua, de borrasca o d’un safareig. Pot ser que així s’ampliàs un fet amb ribets llegendaris. Voldria haver donat a entendre que aquesta explicació no resta punts a l’autenticitat del patrocini celestial que alimenta la nostra devoció mariana: “Llevat d’aquestes dues històries, l’autenticitat de les quals resulta a priori sospitosa, totes les altres són un entreteixit d’episodis de la vida de cada dia de la pagesia i de la marineria mallorquines. Per les planes del llibre de mossèn Busquets veim desfilar pelegrinant a Lluc minyons caiguts a safareigs i a pous, nines caigudes de torres i terrats, pagesos precipitats d’arbres i de talaies, ciutadans ferits de punyalades, tirs, pedrades, traginers arrossegats per bísties, famílies salvades del foc o de l’enrunament de la casa, malalts alliberats de febres i de mals parts, de hidropesia i de càncer, del mal de pedra i de nirvis, llenyaters que surten en vida de davall del pi que tomen, mariners que troben calma o port, col·legials de Lluc que donen gràcies perquè els corsaris moros desembarcats per robar al santuari perden el camí...” (21-22).
La vida de cada dia estava confiada i beneïda sempre per la Moreneta de Lluc. (Continuarà)
La vida de cada dia estava confiada i beneïda sempre per la Moreneta de Lluc. (Continuarà)
No hay comentarios:
Publicar un comentario