Mot introductori
Aquestes Memòries i records són el recull de tot un anecdotari i de les experiències viscudes pel P. Bartomeu Pericàs al llarg de la seva vida de comunitat, principalment els anys més propers al que en podríem dir les primeres generacions de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors.
La font d’aquest aplec és un conjunt de 19 cassettes gravades en tres ocasions diverses. No es tracta d’una història paral·lela a la Història de la Congregació, sinó, més tost, d’una història entranyable d’anècdotes casolanes i temperamentals que il·lustren la Història Gran i la fan més humana i familiar. El P. Guillem Gayà en feu la transcripció i el P. Ricar Janer, l’edició i una mínima correcció.
Introducció: Elogi dels homes il·lustres
Siràcida (o Eclesiàstic) 44 – 50: “Fem ara l'elogi dels homes il·lustres, dels nostres pares, tal com s'han anat succeint.
És gran la glòria que el Senyor ha creat, ha mostrat la seva grandesa des de sempre.
Hi ha hagut els qui han regnat en els seus reialmes, els qui han estat homes famosos pel seu poder, els consellers notables per la seva intel·ligència, els qui han parlat amb anuncis profètics.
Hi ha hagut els caps que guiaven el poble amb les seves decisions, els qui l'instruïen amb la seva intel·ligència i els qui ensenyaven amb paraules sàvies.
Hi ha hagut els compositors de melodies, els escriptors de poemes, els homes rics, els qui tenien poder i els qui vivien en pau a casa seva.
Tots ells van rebre honors dels seus contemporanis, els tingueren per motiu d'orgull mentre van viure.
Alguns d'ells han deixat un nom, i encara avui en fem l'elogi.
D'altres, però, no han deixat cap record, han desaparegut com si no haguessin existit, han passat com si no haguessin arribat a ser, igual que els fills que han vingut darrere d'ells.
Els nostres avantpassats van ser homes de bé i les seves obres justes no han estat oblidades.
Amb la seva descendència es conserva la bella herència que va sortir d'ells.
Els seus descendents han estat fidels a l'aliança i, gràcies a ells, també els seus fills.
La seva descendència continuarà per sempre i la seva glòria no s'esborrarà.
Els seus cossos van ser sepultats en pau, però el seu record perdura de generació en generació.
Totes les nacions parlaran de la seva saviesa i l'assemblea del poble en farà l'elogi”.
Com veis, això és el pròleg, la introducció. Llavors comença a parlar d’Enoc, d’Israel, de Moisès, d’Aaron... fins al gran sacerdot Simó. Per tant, és molt conforme a la Paraula de Déu aquest record gloriós que en tenim dels nostres avantpassats, i que ens pot servir també per a la nostra instrucció i, recordant el que ells feren, també en certa manera són glòries nostres, glòries dels fills.
A l’Església, a més de les Cartes de Pau i dels records de Sant Lluc en els Fets dels Apòstols, en el segle IV, comencen a introduir-se els calendaris eclesiàstics per a recordar, en dies determinats, personatges, i fets.
Hi ha un calendari molt cèlebre i que és un escrit, en el sentit artístic, degut a un miniaturista anomenat Dionisio Filopalo. I el que en diuen “Depositiones Episcoporum”, que narren gestes i records de papes i bisbes ja difunts. Les ”Depositiones Martyrum” comencen a enregistrar els primer records dels màrtirs. Després n’hi ha un altre que és el calendari de “Nicomèdia”. Ja en el segle V comencen a sorgir els Martirologis, que no solament recorden tal dia un fet, d’un o de diversos cristians, sobretot màrtirs, perquè el culte comença amb el record dels Apòstols, dels Màrtirs, i més tard venen els ascetes, sobretot monjos, i llavors les verges, i els confessors en general. Encara que es diguin Martirologis, inclouen tots els sants, tant si són màrtirs com si són confessors.
El primer Sant que rebé culte i no es “màrtir” fou Sant Martí de Tours. Comencen els Martirologis. N’hi ha un que és molt cèlebre i que es el que va donar origen al “Martirologi Romà”; és el “Martirologi Jeronimià”, falsament atribuït a sant Jeroni.
Llavors venen els Martirologis que es diuen “Històrics” que comencen ja en el segle VIIIè o IXè. El primer Martirologi històric es el de “Sant Pere”. És Gregori XIIIè el primer papa que publica un “Martirologi Romà” oficial, en el segle XVIè, 1584. El Martirologi era obligació llegir-lo quan el rés era públic. Als monestirs encara hi havia un altre costum. Quan moria un monjo, s’enviaven cartes -que eren com un elogi fúnebre- als altres monestirs.
Aquestes Memòries i records són el recull de tot un anecdotari i de les experiències viscudes pel P. Bartomeu Pericàs al llarg de la seva vida de comunitat, principalment els anys més propers al que en podríem dir les primeres generacions de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors.
La font d’aquest aplec és un conjunt de 19 cassettes gravades en tres ocasions diverses. No es tracta d’una història paral·lela a la Història de la Congregació, sinó, més tost, d’una història entranyable d’anècdotes casolanes i temperamentals que il·lustren la Història Gran i la fan més humana i familiar. El P. Guillem Gayà en feu la transcripció i el P. Ricar Janer, l’edició i una mínima correcció.
Introducció: Elogi dels homes il·lustres
Siràcida (o Eclesiàstic) 44 – 50: “Fem ara l'elogi dels homes il·lustres, dels nostres pares, tal com s'han anat succeint.
És gran la glòria que el Senyor ha creat, ha mostrat la seva grandesa des de sempre.
Hi ha hagut els qui han regnat en els seus reialmes, els qui han estat homes famosos pel seu poder, els consellers notables per la seva intel·ligència, els qui han parlat amb anuncis profètics.
Hi ha hagut els caps que guiaven el poble amb les seves decisions, els qui l'instruïen amb la seva intel·ligència i els qui ensenyaven amb paraules sàvies.
Hi ha hagut els compositors de melodies, els escriptors de poemes, els homes rics, els qui tenien poder i els qui vivien en pau a casa seva.
Tots ells van rebre honors dels seus contemporanis, els tingueren per motiu d'orgull mentre van viure.
Alguns d'ells han deixat un nom, i encara avui en fem l'elogi.
D'altres, però, no han deixat cap record, han desaparegut com si no haguessin existit, han passat com si no haguessin arribat a ser, igual que els fills que han vingut darrere d'ells.
Els nostres avantpassats van ser homes de bé i les seves obres justes no han estat oblidades.
Amb la seva descendència es conserva la bella herència que va sortir d'ells.
Els seus descendents han estat fidels a l'aliança i, gràcies a ells, també els seus fills.
La seva descendència continuarà per sempre i la seva glòria no s'esborrarà.
Els seus cossos van ser sepultats en pau, però el seu record perdura de generació en generació.
Totes les nacions parlaran de la seva saviesa i l'assemblea del poble en farà l'elogi”.
Com veis, això és el pròleg, la introducció. Llavors comença a parlar d’Enoc, d’Israel, de Moisès, d’Aaron... fins al gran sacerdot Simó. Per tant, és molt conforme a la Paraula de Déu aquest record gloriós que en tenim dels nostres avantpassats, i que ens pot servir també per a la nostra instrucció i, recordant el que ells feren, també en certa manera són glòries nostres, glòries dels fills.
A l’Església, a més de les Cartes de Pau i dels records de Sant Lluc en els Fets dels Apòstols, en el segle IV, comencen a introduir-se els calendaris eclesiàstics per a recordar, en dies determinats, personatges, i fets.
Hi ha un calendari molt cèlebre i que és un escrit, en el sentit artístic, degut a un miniaturista anomenat Dionisio Filopalo. I el que en diuen “Depositiones Episcoporum”, que narren gestes i records de papes i bisbes ja difunts. Les ”Depositiones Martyrum” comencen a enregistrar els primer records dels màrtirs. Després n’hi ha un altre que és el calendari de “Nicomèdia”. Ja en el segle V comencen a sorgir els Martirologis, que no solament recorden tal dia un fet, d’un o de diversos cristians, sobretot màrtirs, perquè el culte comença amb el record dels Apòstols, dels Màrtirs, i més tard venen els ascetes, sobretot monjos, i llavors les verges, i els confessors en general. Encara que es diguin Martirologis, inclouen tots els sants, tant si són màrtirs com si són confessors.
El primer Sant que rebé culte i no es “màrtir” fou Sant Martí de Tours. Comencen els Martirologis. N’hi ha un que és molt cèlebre i que es el que va donar origen al “Martirologi Romà”; és el “Martirologi Jeronimià”, falsament atribuït a sant Jeroni.
Llavors venen els Martirologis que es diuen “Històrics” que comencen ja en el segle VIIIè o IXè. El primer Martirologi històric es el de “Sant Pere”. És Gregori XIIIè el primer papa que publica un “Martirologi Romà” oficial, en el segle XVIè, 1584. El Martirologi era obligació llegir-lo quan el rés era públic. Als monestirs encara hi havia un altre costum. Quan moria un monjo, s’enviaven cartes -que eren com un elogi fúnebre- als altres monestirs.
Ara, anem a lo nostre. He volgut fer una miqueta d’introducció per a saber de què anàvem, ve a ser com un Martirologi, com les Cartes d’edificació per als nostres germans. Nosaltres, en la Congregació, tenim com una mica del que cont en aquest pròleg. El P. Zubitegui, feu un breu historial de cada un dels congregants difunts.
Quan era jove, a Ciutat, en el refectori de S. Gaietà, llegíem el “Martirologio mallorquín”, en castellà, d’en Furió, i deia: “dia tal”, i posava tots els fets històrics d’aquell dia. I així, llegint allò, vaig sentir per primera vegada la idea de poder també nosaltres tenir com un Calendari historiat de lo nostre; no dels personatges, sinó dels fets; i el P. Munar, efectivament, va treballar en aquest sentit. Tenia la intenció de fer-ho. Contar no solament el fet: “avui ha mort el Pare Joaquim Rosselló, fundador de la Congregació”, sinó, “avui va succeir tal cosa”, un fet important per la nostra història. Tot això seria molt interessant: p.e.: “tal dia se va beneir la tomba del Cementiri de Lluc on hi estan enterrats. etc. etc.”; “tal dia con avui, va sortir una biografieta del P. Munar, escrita per Josep Nicolau”, etc..
El P. Munar va iniciar aquesta tasca, com també de les notes necrològiques quan moria un congregant i, d’aquests reculls , el P. Zubitegui va poder redactar les “Semblanzas”. Bé es mereix tenir aquí un record de les persones que hi varen treballar: el P. Munar, el primer, i altres com els PP. Rotger, Carbonell, Zubitegui, Nicolau...
La Congregació se va fundar l’any 1890, i el primer que va morir va ser el Fundador, P. Joaquim Rosselló, l’any nou del segle següent; gairebé vint anys després de la fundació. L’any 1910 morí el Germà Agustí Maspons, que tampoc vaig conèixer; aleshores jo encara no havia nat. Tampoc he conegut el Germans Bernat Beltran, Joan Rosselló Suau, Antoni Perelló Cladera, Joan Muntaner Torrandell, i els PP. Francesc Solivellas Company i Julià Mut Carbonell. Per lo tant, hi ha vuit congregants que jo no he conegut mai; tots el altres els he conegut.
Era molt jove quan vaig conèixer tres dels que més tard serien els màrtirs del Coll. Aquests eren: El Germà Francesc Mayol que ja era profés, el Pare Ponset (Miquel Pons) i el Pare Simó Reynés. De tots jo en guard memòria i molts de records.
Quan era jove, a Ciutat, en el refectori de S. Gaietà, llegíem el “Martirologio mallorquín”, en castellà, d’en Furió, i deia: “dia tal”, i posava tots els fets històrics d’aquell dia. I així, llegint allò, vaig sentir per primera vegada la idea de poder també nosaltres tenir com un Calendari historiat de lo nostre; no dels personatges, sinó dels fets; i el P. Munar, efectivament, va treballar en aquest sentit. Tenia la intenció de fer-ho. Contar no solament el fet: “avui ha mort el Pare Joaquim Rosselló, fundador de la Congregació”, sinó, “avui va succeir tal cosa”, un fet important per la nostra història. Tot això seria molt interessant: p.e.: “tal dia se va beneir la tomba del Cementiri de Lluc on hi estan enterrats. etc. etc.”; “tal dia con avui, va sortir una biografieta del P. Munar, escrita per Josep Nicolau”, etc..
El P. Munar va iniciar aquesta tasca, com també de les notes necrològiques quan moria un congregant i, d’aquests reculls , el P. Zubitegui va poder redactar les “Semblanzas”. Bé es mereix tenir aquí un record de les persones que hi varen treballar: el P. Munar, el primer, i altres com els PP. Rotger, Carbonell, Zubitegui, Nicolau...
La Congregació se va fundar l’any 1890, i el primer que va morir va ser el Fundador, P. Joaquim Rosselló, l’any nou del segle següent; gairebé vint anys després de la fundació. L’any 1910 morí el Germà Agustí Maspons, que tampoc vaig conèixer; aleshores jo encara no havia nat. Tampoc he conegut el Germans Bernat Beltran, Joan Rosselló Suau, Antoni Perelló Cladera, Joan Muntaner Torrandell, i els PP. Francesc Solivellas Company i Julià Mut Carbonell. Per lo tant, hi ha vuit congregants que jo no he conegut mai; tots el altres els he conegut.
Era molt jove quan vaig conèixer tres dels que més tard serien els màrtirs del Coll. Aquests eren: El Germà Francesc Mayol que ja era profés, el Pare Ponset (Miquel Pons) i el Pare Simó Reynés. De tots jo en guard memòria i molts de records.
No hay comentarios:
Publicar un comentario