És el segon diumenge de Pasqua, als dies en què llegim l’encontre de Maria de Betània amb Jesús, l’amor de la seva vida, en el jardí del Càntic dels Càntics.
Unes dones gosen escriure al Llibre del Cambril de la Mare de Déu. A la penombra íntima dels llantions de plata que circumden el trono de la que és Morena però formosa, la que es va fer petita per infondre més tendresa…
- “ - "Magaly, yo, Sandra, te declaro mi amor, bajo la mirada de Dios. Espero que Él bendiga nuestro amor por toda la eternidad.
- - - Johe, yo, Fefa, después de recorrer media Mallorca en el día de hoy, aprovecho esta ocasión para declararte mi sincero amor ante Dios y la Iglesia. Te quiero.
- Yo, Johe, acepto vuestro amor, tanto mi amor a Fefa, como el vuestro en plan de amistad. Os quiero y hacéis que todo sea IMPRESIONANTE.
- Yo, Magaly, me siento muy afortunada y doy gracias a Dios por teneros en mi vida; y te declaro mi amor a ti, Sandra, aunque la gente no lo entienda”.
Algú ha tornat a escriure amb lletres majúscules: “IMPRESIONANTE”.
Han estat elles mateixes, meravellades de la força de l’amor? De l’agosarament de esplaiar el sentiment a la cambra de la Mare que les engendrà? A la casa espiritual de la Mare de Déu?
Ha estat un altre pelegrí, un turista estranger, un transeünt que no s’atreveix a jutjar ni a condemnar, a la Casa de l’amor de les tres taronges?
Jo copii, amb respecte, el ritual de prometença, aquest pacte d’amor gairebé clandestí. I vos assegur que només he canviat el nom de les protagonistes. Tot és gràcia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario