Germans, més que escoltar una homilia, facem un temps de silenci, una pregària contemplativa.
Mirem el cos de Jesús, nafrat i mort, que mostra la prova de l´amor més gran: donar la vida pels amics.
Mirem el seu cap, marcat amb befa i escarni, per les espines de la corona. Ell que no volgué ser rei d´aquest món; que s´abaixà fins a fer-se com nosaltres i que no cercava els primers llocs, ni el poder, ni el prestigi, el qui rentà els peus dels deixebles, com un esclau, el qui estava sempre a punt per a servir.
Mirem les mans, amb les llagues dels claus... unes mans sempre obertes, obertes per l´abraçada cordial, per beneïr, per perdonar, per curar.
Mirem els peus ferits; els qui corrien falaguers per Galilea per convidar a formar el Regne de les Benaurances, el Regne dels pobres, dels qui passen fam, dels qui ploren, dels perseguits per viure el seu profetisme. Uns peus que no frissaven per arribar al temple, solament aturats , com els del samarità, per acostar-se al marginat del carrer, per rentar-li ferides i desvetllar-se per ell.
Mirem el costat obert per la llançada: vessa amb la sang i l´aigua una font de misericòrdia, brolla sagraments... Contemplem la fondària del seu cor, on hi caben també , tots els qui tenen l´ànima amarada de dolor: hi són tots els seu germans – els nostres germans ! - , els qui tenen fam i set, els despullats de roba i de dignitat, els rebutjats per la seva pell o procedència, els malalts i empresonats, els innocents condemnats.
Guardem amb Maria, la seva Mare, la nostra Mare, tants de records dins el cor.
Reviscolarà l´esperança. Sabrem que, en un dia hermòs, s´acabarà el divendres sant. Arribarà l´alba gloriosa de la Resssurreció.I, cada horabaixa, ens donarà el seu Pa i Vi, per seguir fent camí amb Ell.
Ramon Ballester, msscc
No hay comentarios:
Publicar un comentario