Hosanna! (Gabriel Seguí, msscc)

Avui l'homilia és, en realitat, la lectura de la Passió del Senyor, aquest text que narra el bessó de la nostra salvació, perquè és el relat de l'entrega amorosa de Jesús, el Senyor, a la mort, perquè tinguem Vida, i Vida en escreix. Amb això, Jesús acompleix allò que ell mateix diu als seus deixebles segons l'evangeli de Joan: "Ningú té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics".

Nosaltres, amb els blauets que representen els infants dels hebreus, hem aclamat Jesús com "el qui ve en nom del Senyor". En efecte, Jesús és l'enviat del Pare, l'hereu de la vinya, la seva Paraula vivent, "la imatge del Déu invisible", com diu la carta als cristians de Colosses. Nosaltres el seguim a Ell; a ningú pus. Ell és "el camí, la veritat i la vida". El beat Ramon afirma que Jesús ens ha enamorat tan fort, que el presentam i l'oferim a la humanitat com l'únic Salvador vertader i digne de crèdit.

Jesús entra a la nostra ciutat, i a la ciutat del nostre cor certament, com a Rei, però el seu trono serà la creu. La seva humilitat, que ha esmentat la primera oració de la missa, és una opció pels petits, pels exclosos, pels sofrents, pels pobres, per les dones maltractades, pels infants violats i explotats. Endemés, justament perquè Jesús, el nostre Mestre, ha fet aquesta opció pels menyspreats, avui ens hem reunit en gran nombre no per demostrar la nostra força davant els qui no creuen, sinó per seguir el mateix camí de Jesús, que, en paraules del profeta Isaïes a la primera lectura, ha rebut una llengua de savi, perquè amb la paraula sàpiga sostenir els cansats i, com ens ha recordat sant Pau, va prendre la condició d'esclau. No podem esser, per tant, una Església prepotent i esclafadora, cercadora de poder i d'influència, temorenca de perdre posicions socials i polítiques, si no volem córrer el risc d'assumir el paper d'Herodes, de Pilat i dels sacerdots.

De més a més, el qui avui és aclamat per la multitud, serà empès a la mort, el Divendres Sant, per aquesta mateixa multitud. Els deixebles mateixos el deixaren tot sol. Fixem-nos com l'esglaiador poder del mal, que, en aquesta hora de les tenebres, treballa dins els cors i els inclina fins a la tortura i a l'assassinat dels innocents. Convé, doncs que treballem dins el nostre cor la tendresa, la mansuetud, la misericòrdia, l'esperit de pau i de reconciliació, si no volem convertir-nos també en botxins dels nostres germans.

L'eucaristia que avui celebram és memòria de la passió del Senyor. Que la participació sacramental de la seva creu salvadora ens estaloni a compartir la passió dels nostres germans que viuen a les fosques, en ombres de mort, i ens convertesqui en una comunitat cristiana que transita pel camí de la justícia, la pau, la fraternitat i la solidaritat.