Medalla d'or al P. Josep Amengual i Batle, msscc

Avui celebram el dia de les Illes Balears i ahir, diumenge, es guardonà al P. Josep Amengual, superior general de la nostra Congregació i antic prior del nostre Santuari, amb la medalla d'honor de la Comunitat Autònoma. Amb molt de gust reproduïm l'article publicat pel bon amic D. Pere Fullana, antic blauet i també historiador de l'Església.

UNA MEDALLA DE COR

La concessió de la medalla d’or de la Comunitat a Josep Amengual i Batle té, entre moltes altres bondats, un to refrescant i esperançador per als amics, per als seus cercles més pròxims i per a la ciutadania illenca en general.

Els que coneixem, amb una certa profunditat, la personalitat, la trajectòria i el projecte del Pare Amengual podem donar fe de la seva solvència i solidesa des dels punts de vista moral, religiós i científic.

Entenc que la medalla d’or i el principal mèrit per a la ciutadania arranca de la dimensió de l’aportació historiogràfica d’Amengual, una obra que no es limita als orígens del cristianismo a les Balears, sinó que transcurre per tota la geografia històrica, des de l’antiguitat fins a la contemporaneïtat.

Una aportació enciclopèdica moderna, crítica i poc convencional, perquè Amengual s’ha significat com un coneixedor exhaustiude l’obra escrita, com a lectorde fonts i com un interpretador exquisit d’aquests materials, des de la coherència i el qüestionament permanent des d’un punt de vista de crítica de les fonts heretada dels bolandistes i positivistes. Des d’aquest punt de vista, l’inventari descomunal de la seva obra escrita es troba a anys llum de l’opus dels cronistes i acumuladors de dades, i navega més aviat en les aigües sempre remogudes de la interpretació. Per això, l’obra completa de Josep Amengual només es pot entendre des de la seva personalitat de roure, incombustible i tenaç, fet en el taller de la vida, d’aprenent en l’escola de la postguerra i enriquit en la universitat dels seixanta.

Una personalitat que té les arrels a Biniali, una població que conjuga l’aridesa del Pla i les bondats del Raiguer, per tant fet a mida de la saviesa pagesa i religiosa de l’avior, però amb dosis de cultura i de pedagogia; no debades, la seva mare havia estat formada a la Puresa i el seu pare i ancles al Santuari de Lluc, amb els Missioners dels Sagrats Cors. Des d’aquest punt de vista, la trajectòria visible d’Amengual té un component sobretot de caràcter religiós, en la mesura que ha esdevingut un referent viu de l’Església imaginada per Joan XXIII i repastada en el Concili Vaticà II. Una Església exigent, servidora i pobra, que només s’entén al servei de la justícia social, dels drets dels més humils i pobres, de la igualtat, del poble i com a comunitat popular. Per això mateix, Amengual, tot i que a voltes ha begut el vinagre de la incomprensió per les seves opcions cristianes sòlides, ha passat els darrers anys de la vida al costat dels pobres de la República Dominicana, de la Patagònia o dels Grans Llacs centreafricans, amb una capacitat extraordinària per compaginar aquest servei amb la recerca, i convertint aeroports i avions en els principals centres de lectura i d’escriptura, com un historiador itinerant, amb una capacitat extraordinària per no perdre el seu punt de mira i amb la brúixola de la vida sempre ben clara. Aquests, i molts altres que certament no coneixem, són els mèrits i la grandesa d’aquest home gran, savi i valent que, amb la medalla que rebrà avui, ingressarà en el panteó dels símbols i referents de cordialitat i de concòrdia d’aquest país nostre.•

Pere Fullana, historiador (dBalears, 28.02.2010)

Foto DM: M.Mielniezuk