Ez 34, 11-16; Rm 5, 5-5; Lc 15, 3-7
No hi ha una definició de Déu més hermosa i comprometedora , com la que fa Sant Joan a una de les seves cartes: “ Déu és Amor”.
Avui celebram la festa del Cor de Jesús, com també podria ser anomenada la festa del Déu Amor....El cor és en diverses civilitzacions el símbol de l´amor. Així, moltes vegades , les parelles enamorades, per expressar el seu afecte empren el dibuix d´un cor travessat per la fletxa de Cupido.
Nosaltres, avui, recordam i admiram un Cor enamorat de la nostra pobre humnanitat. És el de Jesús que té el seu cor travessat per una llança.... Un cor que brolla fonts de gràcia per la nostra vida i misericòrdia pels nostres pecats.. Un cor símbol de com ens va estimar el Déu encarnat, des de que va néixer fins quan va morir.
L´amor no es pot viure des d´enfora. Calia que s´abaixàs per apropar-se a nosaltres, si és un Déu Amor. La Paraula eterna es feu un gemec d´infant a Betlem, semblant als nostres nadons, acollit amb la tendresa d´una mare, bategant el seu coret a semblança nostra, solidari de les nostres febleses i necessitats.
...I, de gran, va fer camí a peu amb els més pobres, ensenyant la Bona Nova del seu Regne on els darrers seran els primers... Un Regne animat pel seu Esperit, on el Mestre es fa esclau i servidor dels altres, rentant els peus dels deixebles, repartint el seu Cos i el pa de cada dia amb els afamats. Un Regne de fraternitat universal on es curen les ferides de les injustícies socials i es respira la pau que dóna Jesús Ressuscitat.
...I, perquè el seguíssim, ens contà paràboles on la misericòrdia del seu Cor es desborda, com la del pare que espera ansiós el retorn del fill perdut, com el reb amb una abraçada emocionada i, en lloc de fer-li retrets pel seu passat, el perdona i fa festa..., o la del samarità que no té altre pressa que aturar-se per embenar les ferides del marginat i acollir-lo i responsabilitzar-se del seu futur....o, com la que hem escoltat a l´evangeli d´avui, la del Bon Pastor que cerca pressurós l´ovella perduda fins a trobar-la i posar-la, tot content, damunt les seves espatles, fent esment de la festa i l´alegria de Déu per un sol pecador convertit.
El profeta Ezequiel diu que Déu és com un Bon Pastor que ens condueix als millors pasturatges, que ens fa reposar a les seves pletes, que embena les ferides, que cura les malalties i que a tots tracta amb justícia.
Després de tantes proves d´estimació, arriba l´hora de l´Amor Més Gran: quan el Bon Pastor es fa Anyell Pasqual. L´hem de contemplar a la Creu, perdonant els qui el condemnen, obrint les portes del paradís, donant-nos sa Mare per Mare nostra, entregant el seu esperit al Pare. I, ja mort, amb el costat obert del seu cor, com diu el P. Joaquim Rosselló :” té el cor nafrat perquè tots coneguem fins on pot arribar el seu amor”.
Una espiritualitat compromesa ens mana que baixem, després, la nostra mirada cap els qui també tenen el cor traspassat per la injustícia, la marginació, la fam o la guerra.. I, com Ell, ens hi haurem d´apropar, per embenar les seves ferides, perquè gaudeixin de bons pasturatges i siguin de bon-de-veres tractats amb dignitat , amb justícia i vertadera fraternitat..
Farem camí amb ells, esperant un món nou i una Església nova. Com recorda el P. Joaquim “viurem com els primitius cristians , serà tan fort el lligam de la caritat que ens uneixi que, com ells, puguin descobrir en nosaltres, els qui ens tractin, un sol cor i un sol esperit”.
Ramon Ballester, msscc
No hay comentarios:
Publicar un comentario