domingo, 4 de octubre de 2009

DEMANAU SI A LLUC, HI RENEIX L´ESPERANÇA?



Jo diria, més bé, que des dels inicis de la nostra història, la Mare de Déu de Lluc no s´ha aturat mai de rajar gràcies damunt Mallorca.
I, en concret, aquest any de commemoració del 125è. de la seva Coronació Pontifícia ha estat un nou exponent del lloc privilegiat que ocupa en els cor dels mallorquins aquesta fe ancestral.
Encara que el fenomen de la secularització sigui cada cop més present, tanmateix la religiositat popular que congria Lluc, segueix movent persones a peregrinar cap al Santuari; a pregar davant la Santa Figura, on s´hi esplaia el cor, on s´hi demana ajut i esperança. És la fe senzilla i humil que brolla incontestable, pregària que es respecta i valora com pertoca.
Lluc és també el lloc on la natura hi és preservada, amb els seus paisatges únics del Terme de Muntanyes. Un indret que és una crítica ecològica contra els qui malbaraten el nostre sol, i, a la vegada, un cant a la grandesa i bellesa de l´obra del Creador.
Des de la nostra Renaixença que desvetlaren els nostres literats entorn de Lluc, es desperta el valor de la nostra identitat com a Poble. Sense limitacions partidistes, Lluc ajuda a mantenir el bon sentiment patriòtic. Com escrigué el poeta, allà hi corre “una saba antiga i pura que fa el cor més mallorquí”.
Lluc és també oferta cultural, amb l´Escolania dels Blauets que fan resplendir la Litúrgia i escampen cultura amb els seus concerts. Comunitat que té cura de mantenir la “casa d´oració”, que posa esment, dignitat i esperit evangèlic a les Celebracions. Institució que convoca trobades, difon publicacions i ofereix als visitants l´important museu etnològic. Es un espai ample i obert que apropa escriptors i artistes, excursionistes i gent que necessita descans; joves i vell; persones de diverses races i cultures, creients i no creients.

Lluc és el “ca nostra” de tothom i la Casa Pairal dels mallorquins.

Ramon Ballester msscc

No hay comentarios:

Publicar un comentario