Un periodista demana si a Lluc, hi reneix l’esperança

Llorenç Ripoll i Flexas: de vocació, periodista! Redactor en cap del diari Balears durant 30 anys i cap de premsa del Ministeri d'Educació i Ciència a Palma durant 14. Combinà aquestes funcions amb la de director i propietari del gabinet de premsa Líder, que es va especialitzar en temes turístics i en sondejos d'opinió, i destacaren els que va fer per el MEC sobre problemàtica educativa. Ara viu la seva “jubilació daurada” a recer dels Porxets de la plaça de Pelegrins, però sense jubilar-se mai de la seva vocació periodística. No és, doncs, estrany que surti a col·laborar amb l’enquesta d’avaluació de l’Any Jubilar.
En Llorenç s’ha acostat als autobusos de l’aparcament del santuari, que li queden a prop, darrere ca s’Amitger, a l’hora de l’arribada renouera, de la becadeta reposada, o de la partida imminent...
En baixa una trentena de persones; les compta una per una, fins a 28.

- Que vos podria fer una pregunta? Amb motiu de l’Any de Lluc, s’ha triat la consigna: “A Lluc, hi reneix l’esperança”... Voltros diríeu que és vera?
- Això és una realitat...
4 veïns d'Inca ho consideren "propaganda refinada"... 13 caimariencs, en canvi, que són els guardians de les portes de la santa muntanya, accepten aquest eslògan com a molt encertat, sense cap discrepància.
Aparca un altre autocar de l’Imserso, amb 43 jubilats d'Inca.

- Estam fent una enquesta: Voltros creis que a Lluc, hi reneix l’esperança?
Resposta general: Afirmativa.

N’hi ha quatre que volen puntualitzar: - Hauria de ser obligatori pujar a Lluc dues vegades cada any per a beneficiar-se del seu carisma. Com se fa en la revisió mèdica.

Un grup de turistes alemanys s’arrepleguen per partir. Acaben de visitar la basílica, el cambril de la Mare de Déu i han escoltat la Salve dels Blauets. Són 42 jubilats que segueixen la batuta de n’Elen Grafewan. N’Elen és simpàtica i col·labora de gust a l’enquesta.. Alguns d'ells diuen que no són catòlics, però tots coincideixen en el fet que "han respirat una atmosfera espiritual impressionant, tan impactant com la que varen viure a Fàtima”, un lloc que també coneixen. Fan el suggeriment d’afegir una altra cançó al "concertet" de l'Escolania. Amb dues és massa curt i una mica decebedor, essent així que es tracta d'unes veus que valoren com a "insuperables". Tres peces ja seria molt satisfactori.

Arriba un autocar procedent d'un hotel d'Alcúdia, amb unes vint parelles angleses. La majoria s'identifiquen com a anglicans. En nom seu parla la guia Margaret Ellis, que es reconeix catòlica. Així s'expressava com a portaveu dels seus clients:
“L'excursió a Sa Calobra sempre inclou Lluc. Disposen de 60 minuts per visitar l'entorn, inclosa la basílica i, si és possible, escoltar les cançons de l'Escolania, cosa que els encanta. Molt pocs visiten la Patrona de Mallorca, però se’n van ben impressionats de la bellesa natural del lloc. No parlen aquest llenguatge del reviscolament de l'esperança, però és un fet que Lluc és un paradís, amb una llum i unes muntanyes tan belles que, per una llarga estona, dubtes si trepitges la terra de cada dia. Molts comenten que s’han sentit en un paradís desconegut, i que cercaran l’ocasió de tornar-hi”.

El periodista aprofita per entrevistar dos xofers que fan la becadeta.
Juanjo diu: A mi sempre m'ha impressionat una visita al cambril de la Mare de Déu.
En Manolo: Jo tenc costum de visitar la Mare de Déu una vegada l'any, i això em provoca una alegria interior molt especial. La seva capella m'impressiona i els comentaris que escolt al bus de gent que l'ha visitada amb molt de recolliment, són que han pregat davant d'una imatge miraculosa. Això em passa sovint tot l'any, amb persones d'aquí i altres que són turistes.

El periodista continua la seva enquesta quan ha baixat a Ciutat. Fins i tot ha gosat encarar-se amb jovencells entre els 18 i els 22 anys, al·lots i al·lotes.

Ells no tenen cap problema en respondre que Lluc els atreu. Per la seva bellesa natural. Hi van com a mínim dos mesos a l'any, fent acampades d’amics i amigues.. Però la veritat és que visiten poc l’església... El periodista, que ja és padrí, els mira amb resignació i preocupació alhora...
Un grup de jubilats, homes i dones, contesten: El nostre club organitza una excursió anual i Lluc sempre aporta una dosi d'espiritualitat que a tots ens va de meravella. L'entorn de Lluc és impressionant i visitar el cambril de la Mare de Déu a tots en deixa bona impressió. Sempre en baixam ben contents.

El periodista, de tornada al seu niu de la Serra, no deixa de treure bloc i bolígraf quan fa aturada en el poblet de Selva:
- Que vos agrada anar a Lluc?
Són unes 16 persones (10 dones i 6 homes), tots jubilats, que és allò que més abunda.
Resposta a la pregunta: El resultat de cada visita a la Mare de Déu és sempre molt bo i l'estada a Lluc omple el cos d'esperit positiu. D'alguna cosa especial que no sabem descriure amb paraules. Per a nosaltres, Lluc és un lloc sagrat.

És hora d’anar a cobro perquè, amb tantes opinions, s’ha mogut un poc de vent. Tot això dóna per a reflexionar sobre el significat del nostre més gran santuari mallorquí, sobre tantes diferents vivències espirituals que té la gent, sobre com serà el futur de la religió i de la pàtria dins un grapadet d’anys...
Al periodista li agrada comentar-lo amb alguns amics.

Pere Carrió, que és president del Consell Escolar de les lles Balears, no es mulla: Jo no ho sé què dir-te. No ho veig clar.
I el bon Valentí Valenciano, mestre i periodista: "A Lluc, només hi reneix l'esperança quan tu la portes dedins. Fa falta una llavoreta perquè brosti qualque planta...".