(Ens complau reproduïr el següent articlet del bon amic pobler Alexandre Ballester, on aporta la seva respostal personal a l'enquesta: A Lluc, hi reneix l'esperança?)
Sortosament el seny, aquesta qualitat d'ordenar la conducta personal, i en correspondent amplitud col.lectiva, en funció d'uns determinats principis. I, quan aquests principis es basen en la raó, sortosament, les campanes poden tocar a glòria. I això és el que està succeint a Lluc. Al cor emblemàtic de la nostra estimada terra mallorquina.
Al manco per un cantó, i serà Lluc i la seva Escolania, amb el seu col.legi i la seva residència, són les baules, sinceres i fermes que, lligant l'ahir amb el demà pluricultural de Mallorca, teixeixen fils d'esperances. Esperances concretes, fonamentades en salvar, preservar, la cultura autòctona, la nostra llengua catalana, és a dir, les nostres senyes d'identitat.
I, ben mirat, Lluc havia d'ésser, el sancta sanctorum mallorquí, una vegada més havia de mantenir encesa la sagrada flama de la tradició, de la llengua. I més en aquest futur, que ja és aquí, multi-ètnic i multi-cultural que ens espera.
He llegit, a la premsa, que actualment tenen a l'Escolania al.lots de vuit països. Un dels possibles entrebancs pels nins immigrants és que, a Lluc, l'ensenyament és íntegrament en català, com la llengua dels àngels, la de mossèn Riber i la de Francesc de B. Moll. La llengua dels pagesos i la dels capellans, la llengua del pare Bonafè i la del geòleg Colom Casesnoves. És la llengua de la nostra poesia i de la ciència.
Diu, Joan Comas, director de la residència dels Blauets que “el problema de la llengua és un problema d'adults. Siguin d'on siguin. Els nins arriben a segon d'ESO i parlen com qualsevol mallorquí”.
Què bé. Quin goig vaig experimentar en llegir aquestes paraules. Paraules d'un home, d'un mestre de seny, d'un mestre, d'un home carregat de raó. Lluc és més clar i més fidel que mai disposant en català, avui, els ciutadans del demà.
I és que quan el seny, posat i madurat, s'encaixa amb la raó, madurada i posada, és possible qualsevol miracle d'amor. I això, fa molts d'anys que Lluc ho sap.
Per voltes que faci el camí, porta a Lluc, és el seu destí. Per voltes que faci l'educació, guiada pel seny de la raó, serà una educació vàlida pel dia del demà, tot salvant el català.
Al manco per un cantó, i serà Lluc i la seva Escolania, amb el seu col.legi i la seva residència, són les baules, sinceres i fermes que, lligant l'ahir amb el demà pluricultural de Mallorca, teixeixen fils d'esperances. Esperances concretes, fonamentades en salvar, preservar, la cultura autòctona, la nostra llengua catalana, és a dir, les nostres senyes d'identitat.
I, ben mirat, Lluc havia d'ésser, el sancta sanctorum mallorquí, una vegada més havia de mantenir encesa la sagrada flama de la tradició, de la llengua. I més en aquest futur, que ja és aquí, multi-ètnic i multi-cultural que ens espera.
He llegit, a la premsa, que actualment tenen a l'Escolania al.lots de vuit països. Un dels possibles entrebancs pels nins immigrants és que, a Lluc, l'ensenyament és íntegrament en català, com la llengua dels àngels, la de mossèn Riber i la de Francesc de B. Moll. La llengua dels pagesos i la dels capellans, la llengua del pare Bonafè i la del geòleg Colom Casesnoves. És la llengua de la nostra poesia i de la ciència.
Diu, Joan Comas, director de la residència dels Blauets que “el problema de la llengua és un problema d'adults. Siguin d'on siguin. Els nins arriben a segon d'ESO i parlen com qualsevol mallorquí”.
Què bé. Quin goig vaig experimentar en llegir aquestes paraules. Paraules d'un home, d'un mestre de seny, d'un mestre, d'un home carregat de raó. Lluc és més clar i més fidel que mai disposant en català, avui, els ciutadans del demà.
I és que quan el seny, posat i madurat, s'encaixa amb la raó, madurada i posada, és possible qualsevol miracle d'amor. I això, fa molts d'anys que Lluc ho sap.
Per voltes que faci el camí, porta a Lluc, és el seu destí. Per voltes que faci l'educació, guiada pel seny de la raó, serà una educació vàlida pel dia del demà, tot salvant el català.
Alexandre Ballester ("La Rella")
Fora Vila Verd - El Mundo/El Dia de Baleares, 8.11.2009, p.6
No hay comentarios:
Publicar un comentario