En ocasió de la Festa de Santa Cecília, el dijous horabaixa del 19 de novembre, es va fer un concert que esdevingué més que un concert una emotiva i participada celebració.
Encapçalava el programa un propòsit: “Pregària a la Moreneta per tots els negres i morenos del món (i amb això volem dir tots els exclosos, humiliats i tercermundistes de tots els pobles del món)”, que, després, el mestre violinista Bernat Pomar i Pomar, la interpretà i la presentà com a composició seva i l´oferí, juntament amb altres literats i artistes, a la Mare de Déu de Lluc en ocasió del 125 Aniversari de la Coronació.
L´obreta té un llenguatge descriptiu, evocador de nostàlgies i aventures, de soledat i marginació. Però, al final, hi sorgeix l´esperança que condueix a un final festós, a la convidada a un vals d´agermanament
L´acte tingué la intervenció predominant de Bernat Pomar i l´acompanyament al piano de J. Travé Pla. Interpretà amb perfecció composicions seves que partien de temes musicals populars i que foren acollides amb forts aplaudiments.
La vetlada aixecà la tensió en alguns moments. Aleshores s´eixemplà l´àmbit cap a altres pobles i cultures.
Fou quan una al·lota d´origen xinès, adoptada per una família mallorquina i ja adaptada a la nostra identitat, executà amb finor exquisida la partitura d’Henryk Waizniawski, “Llegenda”.
Un altre moment fou l´entrada de tres subsaharians fent una batucada amb els seus tambors tribals. Un d´ells intentà traduir els sons en dansa: l´entorn abassegador blanc,
el contrast amb les dolces melodies dels violins, la seva presència humil, empegueïda, no l´ajudaren a endevinar el ritme… Potser, per això mateix, emocionà i s´agraí l´oferta. Desvetlaren sentiments d´afecte i acollida fraterna, de penediments per certes discriminacions socials.
El final fou una sorpresa que tocà fibres endèmiques, ancestrals: Bernat Pomar començà a sonar el “Dins el cor de la muntanya” i, a poc a poc, s´hi afegiren alumnes seves acompanyant-lo amb els violins; després s´incorporaren les veus dels blauets, fins a contagiar tots els assistents…
Certament fou més que un concert habitual. Fou una experiència de germanor sense fronteres ni races. Fou una celebració , un temps de festa, de reconciliació i pregària.
Ramon Ballester, msscc
Encapçalava el programa un propòsit: “Pregària a la Moreneta per tots els negres i morenos del món (i amb això volem dir tots els exclosos, humiliats i tercermundistes de tots els pobles del món)”, que, després, el mestre violinista Bernat Pomar i Pomar, la interpretà i la presentà com a composició seva i l´oferí, juntament amb altres literats i artistes, a la Mare de Déu de Lluc en ocasió del 125 Aniversari de la Coronació.
L´obreta té un llenguatge descriptiu, evocador de nostàlgies i aventures, de soledat i marginació. Però, al final, hi sorgeix l´esperança que condueix a un final festós, a la convidada a un vals d´agermanament
L´acte tingué la intervenció predominant de Bernat Pomar i l´acompanyament al piano de J. Travé Pla. Interpretà amb perfecció composicions seves que partien de temes musicals populars i que foren acollides amb forts aplaudiments.
La vetlada aixecà la tensió en alguns moments. Aleshores s´eixemplà l´àmbit cap a altres pobles i cultures.
Fou quan una al·lota d´origen xinès, adoptada per una família mallorquina i ja adaptada a la nostra identitat, executà amb finor exquisida la partitura d’Henryk Waizniawski, “Llegenda”.
Un altre moment fou l´entrada de tres subsaharians fent una batucada amb els seus tambors tribals. Un d´ells intentà traduir els sons en dansa: l´entorn abassegador blanc,
el contrast amb les dolces melodies dels violins, la seva presència humil, empegueïda, no l´ajudaren a endevinar el ritme… Potser, per això mateix, emocionà i s´agraí l´oferta. Desvetlaren sentiments d´afecte i acollida fraterna, de penediments per certes discriminacions socials.
El final fou una sorpresa que tocà fibres endèmiques, ancestrals: Bernat Pomar començà a sonar el “Dins el cor de la muntanya” i, a poc a poc, s´hi afegiren alumnes seves acompanyant-lo amb els violins; després s´incorporaren les veus dels blauets, fins a contagiar tots els assistents…
Certament fou més que un concert habitual. Fou una experiència de germanor sense fronteres ni races. Fou una celebració , un temps de festa, de reconciliació i pregària.
Ramon Ballester, msscc
En Miquel Mascaró escriu des de La Real:
ResponderEliminarJo també vaig assistir al concert de la festivitat de santa Cecília, patrona dels músics i poetes. El Pare Jaume Reynés, prior del Santuari, me convidà a assistir a un concert de violí i piano, acompanyat de diverses persones de color ja que el concert tenia un títol prou significatiu: "Pregària a la Moreneta de Lluc per tots els negres i morenos del món".
El professor de violí don Bernat Pomar ens delectà amb el seu mestratge musical fent de les cançons populars de Mallorca i d’altres països peces musicals bellíssimes que ens eixamplaven el cor i ens traslladaven vers l’infinit.
Les notes d’altres cultures, sobretot de l’africana, també foren aplaudides. El renou dels tambors africans sonat per dos joves de Costa de Marfil i una dansa ballada per Mamadú, un jove de Mali. posaren no sols un altre ritme al concert, sinó també riquesa cultural. Quines diferències més significatives entre la bellesa d’unes notes sonades amb un violí i l’esplendor de so d’uns tambors africans! Tot s’integra en un concert, sobretot quan es va més enllà dels ritmes i de les melodies i es respira el ritme del cor i de la riquesa cultural per diferents que siguin.
Tanmateix no és possible una simfonia sense sonar diferents notes i diferents instruments, com tampoc no hi pot haver-hi una pintura sense la varietat de colors; tampoc hi pot haver literatura sense paraules. No hi ha res sense la riquesa de ser tots iguals i al mateix temps diferents; sols d’aquesta manera és possible construir i valorar la riquesa de la història de la humanitat.
Miquel Mascaró