Una petita presentació
Som en Ricard Terradas, mestre de capella de l'Escolania de Lluc. Tenc 32 anys, som casat i pare de dues nines. A Lluc som el responsable de l'Escolania com a coral, Director de l'Escola de Música, professor de Llenguatge Musical, de Tècnica Vocal i de Cant Coral.
Quants anys fa que ets director de l'Escolania i com ho veus
Ara fa nou anys que som a l'Escolania i al llarg d'aquest temps he pogut veure com hi ha hagut canvis molt positius d'estructura, funcionament i organització. Encara hi ha molts esculls per superar, però l'educació és i serà sempre una tasca de gran dificultat perquè tractam diàriament amb persones úniques i irrepetibles i que, a més, estan en un moment de creixement i de preparació cap a la vida adulta. Tot això crea moments de dificultats que només poden ser superats amb seny i confiança.
Ara fa nou anys que som a l'Escolania i al llarg d'aquest temps he pogut veure com hi ha hagut canvis molt positius d'estructura, funcionament i organització. Encara hi ha molts esculls per superar, però l'educació és i serà sempre una tasca de gran dificultat perquè tractam diàriament amb persones úniques i irrepetibles i que, a més, estan en un moment de creixement i de preparació cap a la vida adulta. Tot això crea moments de dificultats que només poden ser superats amb seny i confiança.
Per l'experiència d'aquests anys creus que és cert que a Lluc hi reneix l'esperança?
A Lluc l'esperança és necessària. El lloc, l'entorn, la tradició, el camí per arribar-hi i la Mare de Déu són els elements fonamentals que influeixen en la nostra percepció positiva. L'acollida de les persones que pugen a Lluc és principal i per això feim l'esforç per millorar la qualitat de l'Escolania i l'ajuda a aquelles persones que s'acosten a nosaltres encara que sigui per fer una pregunta sense importància.
A Lluc l'esperança és necessària. El lloc, l'entorn, la tradició, el camí per arribar-hi i la Mare de Déu són els elements fonamentals que influeixen en la nostra percepció positiva. L'acollida de les persones que pugen a Lluc és principal i per això feim l'esforç per millorar la qualitat de l'Escolania i l'ajuda a aquelles persones que s'acosten a nosaltres encara que sigui per fer una pregunta sense importància.
En tens alguns testimonis concrets a la teva relació amb els blauets? Creus que de qualque manera els arriba el missatge? Penses que entre els qui han sortit de l'Escolania n'hi ha que poden ser motiu d'esperança?
Els meus testimonis concrets tenen nom i llinatges i són aquells alumnes que arriben a Lluc des d'una situació familiar complicada i troben un ordre, una estructura i un grup de persones que estan devora seu. La música ha estat en moltes ocasions l'element principal d'autovaloració i ha servit per donar seguretat a uns nins i nines que potser ningú mai els havia dit que feien alguna cosa bé o que simplement sentien que no destacaven en res. Lluc ha estat la salvació temporal d'un grup considerable de blauets.
El missatge de l'esperança els arriba però d'una forma poc intel·ligible, amb molta base teològica però amb poca projecció perceptible. Hem de treballar perquè el missatge arribi entenedor a unes orelles de nin que normalment demanen demostracions i fets.
Crec que la gran majoria d'antics blauets són motiu d'esperança perquè l'experiència viscuda és molt intensa i de molta responsabilitat personal, cosa que avui dia potser manca en l'educació familiar.
Els meus testimonis concrets tenen nom i llinatges i són aquells alumnes que arriben a Lluc des d'una situació familiar complicada i troben un ordre, una estructura i un grup de persones que estan devora seu. La música ha estat en moltes ocasions l'element principal d'autovaloració i ha servit per donar seguretat a uns nins i nines que potser ningú mai els havia dit que feien alguna cosa bé o que simplement sentien que no destacaven en res. Lluc ha estat la salvació temporal d'un grup considerable de blauets.
El missatge de l'esperança els arriba però d'una forma poc intel·ligible, amb molta base teològica però amb poca projecció perceptible. Hem de treballar perquè el missatge arribi entenedor a unes orelles de nin que normalment demanen demostracions i fets.
Crec que la gran majoria d'antics blauets són motiu d'esperança perquè l'experiència viscuda és molt intensa i de molta responsabilitat personal, cosa que avui dia potser manca en l'educació familiar.
Com veus la incorporació de les nines després d'aquests primers anys?
La veig especialment positiva i totalment normalitzada. El punt de vista femení és necessari en tots els àmbits i hem de ser capaços de reconèixer que també gràcies a les nines ara continuam mantenint el difícil model d'Escolania avui en plena crisi arreu d'Europa.
La veig especialment positiva i totalment normalitzada. El punt de vista femení és necessari en tots els àmbits i hem de ser capaços de reconèixer que també gràcies a les nines ara continuam mantenint el difícil model d'Escolania avui en plena crisi arreu d'Europa.
Quina avaluació en faries d'aquest Any Jubilar. Penses que l'himne de la gonella ha acomplert la seva funció?
Pens que l'Any Jubilar ha estat molt positiu, però que hem de fer un esforç per arribar a la gent amb coses senzilles i sentides. Crec que l'avaluació d'un any jubilar no es pot fer avui de conjunt sinó que hauríem de veure com ha afectat individualment a cada persona que ha pujat a Lluc. L'anàlisi no és senzilla perquè l'espiritualitat del poble de Mallorca tampoc ho és.
L'himne de la gonella ha intentat acomplir una funció, però un pelegrí, amb un dia o dos que potser ha pujat a Lluc al llarg de l'Any, no pot haver interioritzat un himne que només ha sonat a Lluc i que té una forma i una semàntica de dificultats considerables.
Pens que l'Any Jubilar ha estat molt positiu, però que hem de fer un esforç per arribar a la gent amb coses senzilles i sentides. Crec que l'avaluació d'un any jubilar no es pot fer avui de conjunt sinó que hauríem de veure com ha afectat individualment a cada persona que ha pujat a Lluc. L'anàlisi no és senzilla perquè l'espiritualitat del poble de Mallorca tampoc ho és.
L'himne de la gonella ha intentat acomplir una funció, però un pelegrí, amb un dia o dos que potser ha pujat a Lluc al llarg de l'Any, no pot haver interioritzat un himne que només ha sonat a Lluc i que té una forma i una semàntica de dificultats considerables.
Tu, personalment, trobes aliment per la teva esperança a Lluc i perquè?
Jo trob aliment per a la meva esperança en les petites passes que aconseguim amb l'Escolania i, sobretot, en la música. Per a mi, la música és una escala que ens condueix a un ens espiritual i que hi ha dies que tu ets el que, a través de la música, puges l'escala per arribar a dalt, però que també hi ha algunes ocasions en què algú baixa aquesta escala i se t'apropa de forma molt perceptible.
Jo trob aliment per a la meva esperança en les petites passes que aconseguim amb l'Escolania i, sobretot, en la música. Per a mi, la música és una escala que ens condueix a un ens espiritual i que hi ha dies que tu ets el que, a través de la música, puges l'escala per arribar a dalt, però que també hi ha algunes ocasions en què algú baixa aquesta escala i se t'apropa de forma molt perceptible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario