Elogi de la Font Rúbia (Màrtirs del Coll, IV)

III-Lectura de la Paraula des de la muntanya del Carmel

(“Subimos al terrado y nos convencimos de que había mucho jaleo en la parte céntrica de la ciudad... A eso de las once, vimos desde el terrado una gran humareda... y observándolo con atención, dije a los nuestros que me parecía casi seguro que lo que veía arder era la iglesia santuario de la Bonanova. Cuando hacíamos el examen de conciencia, oímos una detonación enorme, y, subiendo al terrado, vimos una gran humareda negra en el puente de Vallcarca”, Francesc Reynés, msscc.

Imaginem el Germà Francesc, tan amant de la lectura espiritual, que llegeix l’Eclesiastès amb les seves ridícules ulleres: “Vanitat i més vanitat, diu el Savi, tot és fum, tot és vanitat...” Gira les fulles fins que troba el capítol 12).

“Recorda’t del teu Creador,

quan vénen els dies dolents,

s’escolten explosions sobre el pont de Vallcarca,

i tu, des del Carmel, com un petit profeta, en aquest juliol ardent,

escodrinyes els núvols de fum tot enlairant-se

de la ciutat cremada, del temple de la Bonanova,

de les portes centenàries del nostre santuari del Coll...

“Amagau la Santa Imatge dins un sac.

Salvau la imatge!”

Aquells dies, tremolen els homes

que abans guardaven la casa de Déu,

els més vigorosos s’encorben;

les dones que guaitaven per les finestres

ja només veuen cendra, ensumen sofre,

i es tanquen les portes del carrer,

mentre la viuda passa amb el seu cabàs,

com la valenta Judit acompanyada de la criada.

Tres homes la segueixen amb uns pantalons massa curts,

camisa massa blanca i una jaqueta al braç.

Arriba un camió ple d’homes i cridòria, el puny estret,

alguns adolescents amb tres pèls al bigoti

i vermellor a les boines i els ulls tacats de sang.

 

Quin estiu xafogós! La Muntanya Pelada i les ginestes seques.

On és la farigola del Nadal?

Pensa en l’oliva negra, madura, que es panseix  a Mancor,

les tàperes floreixen als marges de Llubí, esperen el vinagre,

i els melons dins el solc, groguencs i perfumats, de Vilafranca.

Bon any.

Bon dia per fruitar. Bon dia per morir. Bona verema.

Les ploradores ja ronden pel carrer, amunt i avall.

Sí, recorda’t del Creador tan amant de la vida,

abans que es rompi el fil de plata

i els llantions s’esquerdin,

abans que s’esmicoli la gerra del pou

que el germà més major, més cellajunt, 

treu amb una corriola que grinyola,

abans que la pols torni a la terra,

el lloc on era,

i l’alè de vida retorni a Déu,

a Ell que li havia donat”.