VI- Silenci del
Germà Pau contra el pecat del món
(“Attraverso la relazione di Suor
Gioacchina, si comprende bene que si godevano nel vederle soffrire: Ciò che
risulta sopratutto nei confronti di quel Fratello, il quale, con la sua
modestia e con il suo raccoglimento, li rimproverava tacitamente”, Informatio
de la Beata Mercè Prat)
Pau va néixer a les cases de la possessió de s’Aujub,
a la vall de Sóller, que els romàntics saludaven com
la mítica entrada
al Jardí de les Hespèrides. “Ben haja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller!”
“Benvolguts pares, he pres la ploma per notificar-vos
que ja som a Barcelona. El viatge ha anat bé, gràcies
a Déu,
no m’he marejat i m’ha agradat molt.
He vist moltes coses. Aquest diumenge he anat amb els
Germans
al Tibidabo i hi ha moltes d’atraccions i una vista
molt bella
i s’hi veu tota la ciutat i les muntanyes de
Montserrat...”
Pau no deixa escrit que s’ha posat de puntes
per a contemplar la retxa blava de la mar,
que ha ensumat la mateixa saladina que a Sóller,
i ha reconegut els giscos de les gavines quan pugen
del port,
però que enyora el perfum de la flor de taronger
i el secret de l’aljub que aprengué de petit de llavis
de la mare
“Pau, fill meu, ja sé que la vida et durà lluny
d’aquí,
tu no t’oblidis mai de la casa pairal, del secret de
s’Aujub
de les aigües tranquil·les, dins el ventre corbat del
marès,
del bell so del silenci, la frescor de humitat, la
humilitat
tan modesta i senzilla, com flor de taronger.
Parla poc, Pau, fill meu, somriu sempre”.
Entre totes les pàgines evangèliques, Pau escollí el
carisma
de imitar el silenci del bon Jesús davant n’Herodes,
la mirada que condemna –tàcitament- tot el pecat del
món.
Les complicitats d’una Església oficial que pacta amb
els terratinents
(“ho tenen ben merescut”, digué una noia, “i què feien
aquests
si no és anar en contra dels pobres?”).
L’odi armat contra els símbols de la religió del
poble,
les monges i els capellans, la corona i l’escapulari,
les estampetes de sants, o
la creu on clavaren el fill d’un fuster, de classe
obrera i pagesa...
El silenci com una vaga caparruda de paraules
(“pensàvem que era un jesuïta, aquell jove no deia ni
mot”).
La denúncia silenciosa contra la mort dels innocents,
l’escorxament d’una guarda que no bela ni esperoneja,
ni retira el coll al ganivet..
“Perdonau-los, Senyor, que no saben el que fan...”
HIMNE AL BEAT PAU NOGUERA PEL COL·LEGI DELS SS.CORS
ResponderEliminarJo som Pau Noguera nascut a s’Aujub,
Solleric de debò, entre mar i coster.
Talment som la branca d’un antic noguer
i olent a tarongina, igual que tu.
Jo som Pau, el jove, mort als 19 anys,
amb el goig de viure i creure en l’amor,
he vessat la sang i m’han obert el cor
A força de bales, no de desenganys.
Jo som Pau, el màrtir, i m’han guardonat
Al vèncer la cursa, vestit de vermell,
He fet resistència, som estat feel,
Ara enton el càntic dels qui han triomfat.
Jo som Pau Noguera, l’amic dels infants,
dels al·lots que es diuen els amics de Crist,
del jovent que es nega jamai a envellir,
i els paga la pena d´esser cristians.
Tornada:
Jo som solleric, i com Pau som jove.
Som amics de Crist, la vida és com córrer!