lunes, 2 de julio de 2018

Elogi de la Font Rúbia

EN MEMÒRIA DELS MÀRTIRS DEL COLL (I)
              
















El dia 21 de Juliol tornarem celebrar la festa litúrgica del Màrtirs del Coll. La meva relació amb aquest grup familiar ja és tan llarga i profunda que potser hagi esdevingut una mica obsessiva.

He llegit mil i una vegada la “Positio super martyrio”, amb la Relació del relator de la Causa (de Roma), la Informació (la biografia, el martiri i la fama de martiri) i el Summari (l’interrogatori del Promotor de la Fe, els testimonis dels diferents processos, els documents presentats pel Postulador, incloent-hi les cartes privades dels Servents i Serventes de Déu). Els Documents que podríem anomenar oficials u oficiosos: el Vot de la Comissió i el Decret d’aprovació,el missatge de la Conferència Episcopal Espanyola i els del nostre Superior General P. Josep Amengual, que per cert era el mateix Postulador de la Causa, el primer relat del P. Francesc Reynés (1936) i la biografia del P. Manuel Soler (1993).

He emprat i manipulat les fotografies, escorcollades dels àlbums familiars i  congregacionals, de la infantesa, del noviciat, dels primers anys de professió o ministeri, dels cadàvers arribats al Clínic de Barcelona, dels diversos dibuixos i quadres. He participat de la producció artística de pintures, pósters, muntatges audiovisuals i producció de lletres per  musicalitzar.

He participat i promogut trobades entorn de les seves figures a Espanya, Argentina, República Dominicana i Puerto Rico. He pogut compartir  diferents punts de vista amb molts de germans africans i, d’enfora, els encontres tenguts a Àfrica. També he procurat seguir els comentaris que s´han publicat, favorables o no, sobre la seva beatificació.

He pregat tot aquest material. I ara crec que ha arribat el moment de llevar-me aquesta ombra de damunt. Em decidesc a compartir la meva visió dels Màrtirs del Coll, la imatge que jo també he dibuixat.

Voldria que la llegissiu com qui fa un doble exercici: De literatura (perquè de creació literària es tracta, de prosa poètica) i de relectura bíblica (perquè hi trobareu la inspiració de pàgines senceres de la bíblia, a la llum del nostre carisma del Traspassat, tal com jo entenc que s’hauria d’actualizar avui i aquí).

NOTÍCIA HISTÒRICA


Diuen que el 7 és el nombre de les coses perfectes.
7 són les persones que formen el grup dels Màrtirs del Coll:

4 Missioners dels Sagrats Cors:
P. Simó Reynés Solivellas (de Mancor de la Vall, 35 anys)
P. Miquel Pons Ramis (de Llubí, 29 anys)
Germà Francesc Mayol Oliver (de Vilafranca de Bonany, 65 anys)
Germà Pau Noguera Trias (de Sóller, 19 anys)

Póster de R. Janer
2 Franciscanes Filles de la Misericòrdia:
Sor Catalina Caldés Socias (de Sa Pobla, 36 anys)
Sor Miquela Rullan i Ribot (de Petra, 32 anys)

I la senyora Prudència Canyelles Ginestà (Sant Celoni, 51 anys),
viuda d’Ezequiel Aguadé Soler.

Quatre homes i tres dones.
Dos capellans, dos germans coadjutors, dues monges i una viuda laica.
Diversitat de vocacions cristianes, però una mateixa consagració total.
El padrinet és el germà Francesc, que acabava de complir el que avui diríem l’edat de la jubilació. Pau no havia fet els 20, i la mort el retratà amb una cara tendra d’al·lotell. Tots els altres estaven a la plenitud de la vida.
Gent anònima, de la multitud que segueix l’Anyell de Déu, traspassat però no vençut. No estimaren tant la vida que rebutjassin la mort el dia 23 de juliol de 1936.
Uns a la Torre Alzina, sembrats per la metralla devora un bosc,  tal com arbres d’ombra perenne. 
Als altres, al camí de la Rabassada que puja a la muntanya del Tibidabo, no massa lluny del temple dedicat a l’expiació i a la reparació dels pecats del món.

En aquest pretès Elogi, he gosat acostar-me a persones que continuen reals i vives per a mi, més vives que mai en aquest moment històric: Els set màrtirs, i alguns dels qui els conegueren de prop: P. Francesc Reynés (superior de la comunitat), Teresa Roca (empleada de l’empresa i amiga de la senyora Canyelles, que jugà un paper tan directe), Antònia Canal (masovera de la torre Vila), Gabí Janer (el lleter puntual i hospitalari), Sor Joaquina Miguel (la teresiana que sobrevisqué al metrallament).  






No hay comentarios:

Publicar un comentario