Criteris per una lectura pasqual de la Paraula

(Dissabte 8 m'han convidat a celebrar l'eucaristia de l’Assemblea anual de la CONFER a Lluc. El comentari que segueix fa referència a les lectures d'aquesta setmana, no només a les del Diumenge VIè de Pasqua)

Ac 16, 1-10; Jn 15, 18-21

Les lectures ens presenten unes paraules d’il·luminació i de consol per a dos punts que possiblement ens fan patir molt avui dia: La fidelitat en el conflicte de les diferents mentalitats i la fidelitat en el si d’una societat que ens menysprea, ens ridiculitza i, fins i tot, sembla que ens persegueix.

Els capítols 15-16 dels Fets dels Apòstols, que llegim aquests dies, parlen de la gran controvèrsia que suscità la conversió dels pagans a l’església primitiva. Alguns, com Jaume, germà del Senyor, defensaven que la conversió comportava acceptar tota la Llei de Moisès: la circumcisió, la moral, la litúrgia, la llengua, el menú religiós dels israelites.... Per a d'altres, com Pau i Bernabé, bastava la fe. “Com que això va provocar un conflicte i una discussió no petita... decidírem que Pau i Bernabé, amb alguns més, pujassin a Jerusalem” (Ac 15,2) i es celebràs la (primera) Assemblea (que alguns denominen, anacrònicament, primer Concili).

Demà llegirem que s’arribà a un acord: “Nosaltres hem decidit de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes indispensables: absteniu-vos de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes” (15, 28-29).

La lectura d’avui assegura que Pau i Bernabé el compliren, duent una carta oficial a les comunitats (Ac 16,4). Però l’exegesi actual dubta de l’existència o de l’època de tal acord. A Gal 2,6-10 Pau afirma: “No em van imposar res... Només ens van demanar que ens recordàssim dels seus pobres, cosa que he procurat de fer amb tot l’interès”.

Ja tenim servit el conflicte de la pluralitat de visions sobre què cal per ser cristià, de les diferents interpretacions d’un concili/capítol/sínode, de les diverses pràctiques missioneres, segons vénguin del centre o de la perifèria o del diferent tarannà dels evangelitzadors.

És clar que Jesucrist demana fidelitat i coherència en els conflictes i sempre, però també ho és que a la Bíblia es troben arguments per a defensar totes les opinions. Cada vegada més experimentam que la lectura fidel de la Paraula no es fa amb quatre grapades i d’una vegada per sempre. Es necessita una lectura contínua, feta en l’Esperit que inspirà la comunitat primitiva i que ens continua reunint a nosaltres avui, creient i pregada, il·luminada per l’estudi permanent i confrontada amb la comunitat.

Resumiré alguns dels criteris que hi podem trobar:

1. “Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures” (Gal 5,1). Per això, Pau s’oposa a la circumcisió de Titus (grec, fill de grecs) i s’enfronta públicament a Pere quan no actua correctament (cfr Gal 2).

2. “La caritat i la unitat per damunt tot” (1Co 13; Ef 4,3). Aquest principi explica per què Pau consent que Timoteu (jueu per la cama materna) es circumcidi. Que renunciï a menjar carn , ell tan fort!, per no escandalitzar els dèbils de consciència (cf 1Co 8 i 10: “i quan dic consciència, no em referesc a la vostra, sinó a la seva”).Que defensi la igualtat de les dones i la seva participació en les assemblees, però després els demani que no es llevin el vel si això ha de dificultar la bona convivència (cf 1Co11). Que proclami la llibertat de tothom, però recomani que els esclaus es subjectin als amos, a no ser que es presenti l’oportunitat d’emancipar-se (cf Flm i Codis domèstics).

3. “Recordar-nos sempre dels pobres” perquè es procuri la igualtat veritable (cf 2Co 8). Aquest és el sentit de la col·lecta, que costà a Pau un empresonament molt llarg. És la prova d’una caritat no fingida.

4. “Aplicar l’esperit de discerniment no només a les portes que es tanquen, sinó també a les noves crides que ens fa el mateix Esperit” (cfr Ac 16). Pau s’arriscà a fer el salt al continent europeu i convertí al cristianisme d'una petita secta oriental en la religió catòlica/universal.

5. “Si el món us odia, teniu present que m’ha odiat primer a mi que a vosaltres” (Jn 15, 18). Jn, que escriu després de les primeres persecucions jueves i en temps de les romanes, diu que ja estam advertits per Jesús, la nit que l’entregaren. Hi ha un món al qual Jesús no condemna i pel qual dóna la vida (Jn 3,16-17; 1Jn 4,14). I n’hi ha un altre que es tanca a la llum i no creu (Jn 1,10; 19,36). La naturalesa d’aquest món és odiar tot el que escapa al seu control, així com la naturalesa dels seguidors de Jesús és estimar. Hem de reconèixer que molts cristians, entre nosaltres, es senten avui menyspreats i, fins i tot, perseguits; entre ells hi haurà també una part de religiosos i religioses. El que importa és que mirem si és “per causa del meu nom”, pel motiu de continuar la causa de Jesús, des de la defensa de les víctimes. Perquè hi ha almanco dues postures davant aquesta situació: Els qui es senten agredits injustament pel món i promouen suports que reparin l’ofensa. I els que reconeixen que l’Esperit vol purificar la seva Esposa, la fa més transparent en l’anunci del Regne i la seva justícia.

6. “Teniu confiança, jo he vençut el món” (Jn 16, 33). Una consigna que no hem llegit encara, però que és la més característica del temps pasqual. Si el Pare ha ressuscitat Jesús, vol dir que li dóna la raó, que la seva Causa té el segell diví i que, si morim amb Ell, participarem també de la seva glòria. Una promesa que ens dóna una goiosa esperança que res ni ningú no ens podran llevar.