(Dijous passat celebràrem la festa de Jesucrist Sacerdot amb una Jornada, que ja s’ha fet tradicional, del presbiteri de Mallorca. Don Jesús, el bisbe, presidí l’eucaristia de cloenda de l’Any Sacerdotal, fent-li corona a l’altar els qui complien els 50 anys d’ordenació. Després el nostre Santuari els oferí un dinar de germanor a Sa Fonda, on enguany ens reunirem gairebé 130. Recolliré la salutació que els vaig fer, com a Prior.)
“Durant molts d’anys, a Lluc, s’han recitat poemes
de poetes catalans que eren eminents preveres.
Ara, quan pareix que la poesia també se secularitza,
he pensat dedicar-vos i dirigir-me a mi un poema
del poeta mallorquí i columnista del diari Balears
Bartomeu Fiol, que jo definiria un poc profètic.
Profètic per la data (és del seu llibre Camp Rodó 1973) i la seva actualitat,
pel to provocador, perquè va dirigit a tothom, i pel vestit del personatge:
“El poeta és el personador, el qui toca la trompa”.
“Tot poema ha de dir més que el que ha volgut dir el poeta;
Tot poema hauria de ser una epifania de la realitat”.
Diu així, i esper que vos agradi:
“Enc que siguem porucs i poca cosa
per tal com ens sabem molt susceptibles
i estranyament som incapaços
de corregir-nos com caldria,
no ens ha de fer por
arribar al silenci,
gens de por
restar en silenci...
No hem de pretendre dictar la veritat,
donar lliçons, llegir la bonanova,
les estadístiques recitar, ben informats,
o, com qui ha triomfat per endavant,
dictaminar la terapèutica, punt per punt.
De la trona devallam per sempre més.
Del faristol facem estelles.
Ja hem desmuntat els altaveus, eixordadors.
Si per cas, emprarem el llenguatge de les mans.
No, no ens ha de fer por
entrar en el silenci”.
Un silenci humil i eloqüent, com el de Santa Maria de Lluc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario