Pentecostés: La Civilizació de l'Esperit

Avui celebram la festa que els jueus anomenaven de les Setmanes (7 setmanes després de Pasqua, quan Moisès donà la Llei al poble). A Mallorca en deim la Cinquagesma (en grec Pentecostés, 50 dies, quan Jesús -pujat al cel- envia el do de l’Esperit Sant).

El projecte de la Confusió

Aquesta festa és una rèplica a Babel: Gn 11 conta el mite d’una societat deshumanitzada que intenta construir una Ciutat Mundial (una sola cultura) i una Torre (una sola religió) que arribi fins al Cel (divines i absolutes, controladores de tot el poder –una sola llengua- a tot arreu). La Bíblia afirma que és un projecte prostituït i contra el Pla de Déu perquè és deshumanitzador i mena a la gran Confusió, a la Dispersió, als 4 Genets de l’Apocalipsi (la Fam, la Guerra, la Pesta i la Mort).

El seu símbol serien les runes d’una antiga torre (ziggurat) que es trobaria a l’Irak, prop de Bagdad. Altres l’identifiquen amb estructures permanents (com el Pentàgon o el Kremlin, el Mercat o la Banca Mundial, les Torres Bessones o la Xarxa Informàtica…)

Podria aportar-vos molts de comentaris lletruts sobre aquest mite cultural, però fent un esforç per acostar-me al llenguatge dels joves, he escollit les paraules de dos cantants espanyols prou coneguts (David Bisbal i Pedrito Guerra), que canten (mirau per on!) a dues cançonetes anomenades “La Torre de Babel”.

Canta D. Bisbal amb Wisin and Yandel:

“Somos fichas de ajedrez en un juego de poder,

es necesario aprender a vivir en armonía,

porque mientras unos mueren de hambre,

otros derrochan dinero y tiempo en cosas sin sentido…

Por timonel, un grupo de invidentes
que se ha encallado en este mar de gente.
Nada importa ya, nada tiene su lugar.

Algunos en el alcohol ahogan las penas,

otros en el barrio se destrozan las venas,
Los hombres de razón,
especie en extinción.
Ha muerto la conciencia
y solo queda el eco de la decepción.
No des la espalda al llanto de la gente
que lo que mata es ser indiferente
No des la vuelta a la tormenta
porque al final serás quien pague la cuenta.

(I repeteix) Mira bien:
Todo va mal y todo está al revés
y talvez no haya una segunda vez
para mirar las rosas rojas del edén.
Mira bien
que se abre el suelo bajo nuestros pies
y caerás, no importa donde estés,
sobre las ruinas de la Torre de Babel”.

Una visió de la nostra societat ben negativa i apocalíptica, que vol provocar la nostra reacció quan encara hi ha temps.

El cantant canari Pedro Guerra proposa, més bé, fomentar les bones relacions a un món que respecti el mestissatge i les diferents cultures, basades no en el domini sinó en l’experiència multisecular:
”Contra la torre de Babel tendemos puentes,
lazos que invitan a entender.
Contra la torre de Babel hacemos mundos
hechos de mezcla y de saber…”

La Civilització de l’Esperit

I ara voldria arrodonir-ho amb el breu comentari de les lectures d’aquest diumenge. Déu no vol que bastim una Civilització regida per lleis impossibles de complir, sinó per l’única Llei de l’Esperit, que es resumeix en l’amor. El nostre temps, com les places de Jerusalem de què ens parlava la 1ª lectura, és un guirigall “de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel”. Serem capaços de fer-nos-hi entendre, encara que es parlin 600 llengües diferents?

Crist morí per a formar la nova societat “ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs (europeus o africans), esclaus o llibres (banquers o obrers a l’atur), (homes o dones), hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ha estat donat com a beguda el mateix Esperit” (2ª lectura).

Cridats a despertar una nova consciència ecològica: tots som ciutadans/es de la mateixa Casa, el planeta terra; cridats a col·laborar en la creació divina (salm responsorial).

Jesús se’ns apareix cada diumenge a la celebració eucarística, ara mateix quan meditam les Escriptures... és que no el reconeixem? Ens mostra les mans i el costat plens de cicatrius. Són les ferides d’una vida pesada, de la feina feixuga, de la defensa de la justícia, de la vida donada per amor. No escoltau la seva salutació: “Pau a vosaltres”? No ens temem que ja començam a recuperar la pau que havíem perdut durant la setmana? No sentiu que alena damunt nosaltres, com un Vent refrescant per la calor de l’estiu? No veis que ens envia a reconstruir la Pau per tot arreu, la Pau malmenada, amb el perdó, la comprensió i la bona voluntat?

Donem gràcies a Déu que ens regala el do de l’Esperit Sant, i fa que la nostra Pasqua de Passió es convertesqui en Pasqua florida.

Fotografies: Dues pintures de l'amic dominicà Radhamés Minier (Santiago de los Caballeros).