domingo, 28 de mayo de 2017

Pregar amb Ramon Llull: DOMINUS TECUM



S’esdevingué una vegada que l’abat anà a fer les paus amb un pagès que havia ocupat una vinya del monestir. Blaquerna el saludà dient: “Dominus tecum”…, però el pagès no li féu cas, i es meravellà l’abat de què la salutació no tengués poder ni eficàcia. Aleshores pensà que li convenia abaixar-se, i s’agenollà davant el pagès, encara que el cellerer el reprenia com si humiliàs, així, tot el monestir.

Mes l’abat respongué que “gran humilitat féu lo Fill de Déu” quan s’encarnà i morí en creu, i que “armes de monjo són humilitat, caritat, paciència, oració… Tan devotament, i tan humil, pregava l'abat repetint: «Dominus tecum», que el pagès es penedí de la  injúria que feia a l'abadia… “e pregà l'abat que li donàs vianda del monestir, per la qual pogués viure en vida ermitana”. L’abat li edificà una altra cel·la, perquè pogués contemplar a Nostre Senyor i Nostra Dona segons les paraules del «Dominus tecum».

Ramon Llull, per a superar l'agravi i la divisió, no trobà millor camí que el de l’abaixament. Ja l’assenyala sant Pau a l'himne de Flp 2,6-9,  quan l’aplica al mateix Fill de Déu que “es va fer no res” a l'encarnació. I san Lluc al magnificat de Maria (Lc 1,46-55) i a l’exhortació del mestre: «El qui s'humiliaserà exaltat» (Lc 18, 14).

Blaquerna enraona: «Gran humilitat féu lo Fill de Déu qui volc ésser tot en la verge santa Maria home e Déu, e volc que en la creu fos turmentat e ahontat e mort».

Si et ve de gust, contempla aquest moviment d’ascens i descens en el Llibre d’Amic i Amat: «Sobre l’amor, està molt amunt l’Amat i, sota l’amor, està molt avall l’Amic. I l’amor, que està enmig, davalla l’Amat fins a l’Amic, i puja l’Amic fins a l’Amat. I d’aquest davallar i d’aquest pujar viu i pren començament l’amor pel qual pateix l’Amic i l’Amat és servit» (258). 

Demana a Déu aquesta virtut i mira de fer-te «servidor de “Dominus tecum», al servei de la reconciliació.


jueves, 25 de mayo de 2017

Pregar amb Ramon Llull: GRATIA PLENA


Marededéu multiplicadora del blat

En un temps s'esdevingué gran carestia de blat en la terra per falta de pluja… i l’abat Blaquerna s’entristí molt perquè els graners es buidarien i el monestir no podria seguir fent almoina de pa i de llegum a tots els pobres… Però  un frare llec (“qui sobre totes coses amava e honrava Nostra Dona Santa Maria”)  li digué que posàs confiança en  Nostra Dona, qui és plena de gràcia.

“E altra vegada obrí la sija, e atrobà-la plena de blat… e per açò féu edificar en un lloc del monestir una cambra a la qual mes nom «Gratia plena»; e en aquella cambra volc que lo frare estegués tots los temps de sa vida adorant e contemplant Nostra Dona, plena de gràcia... Tot aquell monestir era inluminat per aquell frare e per lo frare d’«Ave Maria»… Lo plaer ni la fraternal companyia d'ambdós, ¿qui la us poria recomptar? Ni el bo exempli que donaven a tots los monges e a tots los frares, ¿qui el vos poria dir?”

Aprenguem nosaltres també a pregar l’Avemaria amb força i poder, No separem mai l’Ave Maria del Gratia plena, la pregària de la solidaritat.

«Si nosaltres usàssem del or e del argent e dels altres tresors segons la manera que vós los nos havets dats, ja no ploraren los pobres, per fam ni per set ni per nuedat» ( Libre de Contemplació, I, 168).

«Defalliment ha en lo món de Gratia plena». «A honor de nostra Dona donau i feis almoina». El monjo estava convençut que si santa Maria era plena de gràcia, la comunitat devia esser plena de caritat.

Repeteix i prega: «En tu és plena nostra fe, esperança i caritat». ¿No és cert que a tu també «los grans negocis temporals» han «molt fortment enclinat son (ton) pensament en aquestes coses terrenals»?

domingo, 21 de mayo de 2017

Pregar amb Ramon Llull: AVE MARIA!:



Pregària missionera i interreligiosa

Ramon Llull conta que l’abat  Blaquerna, cogitant “com pogués honrar Nostra Dona per alcuna novella manera”, edificà una ermita on estigués un monjo completament dedicat a saludar Nostra Dona, i li posà el nom: «Ave Maria»…

Un jorn hi anà a veure en quina manera pregava, i el trobà fent la pregària podeu veure escrita en diverses llengues en el Cambril de la Mare de Déu de Lluc:

“Ave Maria! Saluda’t lo teu servidor, de part los àngels,
e els patriarques, e els profetes, e els màrtirs, e els confessors,
e les vèrgens, e los vèrgens :
 e salut-te per tots los sants de Glòria.

Ave Maria! Saluts t’aport de tots los crestians, justs e pecadors;
los justs te saluden, cor est digna de salutació
e cor est esperança de llur salvació;
los pecadors te saluden, per ço cor te demanen perdó.

Ave Maria! Saluts t’aport dels sarraïns, jueus, grecs, mogols, tartres…
Tots aquests e molts d’altres infeels te saluden per mi,
qui son llur procurador. En la tua salutació los met,
per ço que lo teu Fill los vulla remembrar.

Ave Maria! Tu est digna que per totes gents
e que en totes terres fosses coneguda, servida, amada, lloada.
Saluden-te. Ajuda e gràcia e benedicció te demanen per mi”.

(Llibre d‘Evast e Blaquerna, LXI)


Llull combrega amb els intents d'establir un diàleg interreligiós en un lloc com Mallorca, on els musulmans representaven el 40% de la població total. Partint sempre del marc català i mediterrani, abraça el món llatí, el jueu i l'islàmic. Encara més, la seva mirada s'obrirà vers els diversos grups cristians de l'Orient (grecs ortodoxos, nestorians i jacobites), i de la mateixa manera va tenir interès per la conversió dels mongols i dels tàrtars. És clar que Ramon Llull, com a fill del seu temps,  cerca la conversió dels jueus i musulmans, l'ideal de la seva vida i la finalitat última de la seva obra[1]. Però el seu esperit missioner i ecumènic ens pot inspirar la nostra pregària d'avui i el nostre interès pel diàleg interreligiós.


[1] Cf. Francesc -Xavier Marín, «Creure i entendre a través del diàleg». <http://www.raco.cat/index.php/Aloma/article/viewFile/96955/154301>

martes, 9 de mayo de 2017

Pregar amb el Llibre d'Ave Maria de Ramon Llull


En aquest mes de Maig presentaré algunes maneres de pregar a Nostra Dona Santa Maria que presenta el beat Ramon Llull. Amb motiu de l'Any de Llull, que acabam de cloure, vaig publicar un fulletó sobre aquest tema i ara el podrem aprofitar. Agraesc també al bon amic i professor de la UIB Biel Camps que preparà un Glossari per ajudar a entendre el català medieval.

El pou d'on bevia el poble i l'estàtua al claustre del Monestir
              

INTRODUCCIÓ: PREGAR AMB EL LLIBRE D'AVE MARIA 

Al monestir de sant Bernat de La Real vaig fer el noviciat, i la memòria del claustre de dos pisos es manté dominada per la blanca imatge del beat Ramon Llull, que a mi sempre m’ha semblat un gegant. De la cisterna dels monjos, en bevíem nosaltres i els feligresos per a refrescar-nos d’una manera gairebé ritual.

El beat residí diverses vegades en aquest monestir de Santa Maria (o de Sant Bernat) de la Real. Probablement durant el període de formació a Mallorca (entre 1265 i 1269), i el 1274, on hauria escrit diversos llibres importants, entre ells el Llibre d’Ave Maria que l’escultura d’Andreu Orell Salvà (1952) mostra obert a les mans.
Després que els monjos tornaren a Catalunya (1835), els Missioners dels Sagrats Cors es feren càrrec del monestir (1897) i crearen la valuosa «Biblioteca Balear».  Enguany, amb motiu de l’Any Llull (700 aniversari de la seva mort) m’ha semblat escaient obrir el Llibre d’Ave Maria i oferir un breu comentari al poble feel perquè s’abeuri de les seves aigües fresques. En aquestes pàgines de la revista COMUNICACIÓ n’oferesc la primícia de la introducció i esper que enguany facem la publicació íntegra.

El Llibre d'Ave Maria

El mestre amb el llibre de l'Ave Maria obert
 
El Llibre d’Ave Maria és una petita joia, que forma part del Romanç d’Evast e Blaquerna.[1] «A significança de les cinc nafres les quals nostre senyor Déu Jesucrist prengué en l’arbre de la vera creu…  el llibre està departit en cinc llibres» per «donar doctrina i regla» a cinc estaments de gents: El primer estat és de matrimoni; el segon, de religió; el tercer, de prelatura dels bisbes; el quart, de la senyoria apostòlica del papa i cardenals; el cinquè, de la vida ermitana[2]. Presentam el nostre Llibre comprès dins el segon, capítols LXI - LXVI, amb la introducció que escrigué mossèn Salvador Galmés que encara no ha perdut la seva bellesa[3]:

«La segona part del Blanquerna[4], qui tracta de la vida regular o estament de religió, dividit en ordre de dones i ordre d’homes, acaba amb el dolç llibre d'Ave Maria, rica gemma lul·liana que fa de tancadura.

«Blanquerna fo abat d'una abadia molt honrada... Tots jorns cogitava Blanquerna com pogués honrar Nostra Dona per alcuna novella manera» Es la perpetua inquietut d'amor en afany constant de trobar noves manifestacions, car les velles li semblen poc dignes i poc expressives.

En sis capítols animats i suggestius, l’ autor desplega el seu concepte de l’educació i honrament a «la regina del cel e de tota la térra e la mar».

Es verament emotiu el primer d'aquests capitols, on Ramón exposa l’honrament a Nostra Dona per salutació continua i universal: salutació de part dels ángels i de tots els sants de gloria; de part dels cristians, justos i pecadors; de part dels infidels qui «semblant natura e figura han del teu FILL» — li diu — , qui «boques han ab qué et sabrien lloar si et coneixien; cor han ab qué et purien amar, mans ab qué et purien servir, peus han ab qué porien anar per les tues carreres. Tu est digna que per totes gents e que en totes terres fosses coneguda, servida, amada, lloada» Ave Maria! En els altres capitols; igualment aflamats d'amor i frescos d'ingenuitat que fa pensar en Fra Angélic, l' autor exercita aquella poderosa facultat animatriu, tan caracteristicament seva, fent-los moure, amb gracia i naturalitat, dins ambients locals distints per a cadascun, a saber: la vida ordinaria de l'interior del monestir (gratia plena); la de la relacio civil exterior (Dominus tecum); una aventura cavalleresca (benedicta tu in mulieribus); un sínode diocesá on és propugnada la fundació d’estudis arabics com el de Miramar (benedictus fructus ventris tui); uns episodis de vida pastoral en les selves i muntanyes (Santa Maria, ora pro nobis) insinuant les missions rurals que segles mes tard ocuparien la caritat d’un Sant Vicenç de Paül.

Tot exulta i vibra d’optimisme novicial: la llevor d’apostolat s'infla i germina amb la rica sava d aquella jocunda primavera lul·liana de Montpeller, bellament florida de projectes i d’esperances, que un estiu cru i una tardor eixuta havien d’assecar en llur major part. Pero ell «anant anava e sembrant sembrava», com diu L’autor anònim de la Vida coetánia de Ramón: escampant sement d’amor i de bellesa i d'intel-ligéncia. A nosaltres ens toca de regar amb devoció i Déu, si li plau, donará l'increment».


[1]  Corregim el nom del protagonista de Blanquerna en Blaquerna, perquè avui ja se sap que la ena s’afegí per raons eufòniques a mitjan segle XIV i no abans en domini linguístic català. Cf. Romanç d’Evast e Blaquerna. Ed. crítica d’Albert Soler i Joan Santanach. NEORLl, vol. VIII, p. 10. Patronat Ramon Llull. Palma, 2009. També defensen que seria més adient dir «Romanç» que «Llibre».
[2] Pròleg del Romanç d’Evast e Blaquerna.
[3] Llibre d’Amic e Amat. Llibre d’Ave Maria. Els nostres clàssics. Barcelona, 1927.
[4] Blanquerna: Respectam en aquesta citació l’ortografia de Galmés.

lunes, 8 de mayo de 2017

La Misericordia que brota del costado traspasado

Los MSSCC acabamos de editar un libro que es fruto del Año dedicado a la misericordia. El papa Francisco tuvo la idea de volverla a poner en el centro de la proclamación de la Buena Nueva. En el mismo centro del centro de Jesús, que es su corazón traspasado en la cruz y convertido en manantial de vida para la humanidad.
 
Hemos recogido en un volumen las cinco Cartas que nuestro Superior General, P. Emilio Velasco, ha dedicado al tema. Como una Lectio Divina reposada, una lectura contemplativa del Evangelio desde nuestro carisma heredado del P. Joaquim Rosselló. 
 
Reproduzco la introducción que escribí, como encargado de la edición del volumen:
 "Nunca agradeceremos bastante al papa Francisco que haya vuelto a poner la misericordia en el centro de la revelación, como el corazón de la Trinidad, el principio dinámico que movía la persona de Jesucristo, la viga que aguanta la Iglesia.
“Aunque se cierra la Puerta Santa”, dijo en la homilía de clausura del Jubileo, “permanece siempre abierta de par en par para nosotros la verdadera Puerta de la misericordia, que es el Corazón de Cristo. Del costado traspasado del Resucitado brota hasta el fin de los tiempos la misericordia, la consolación y la esperanza” (20.11.2016).
El P. Emilio Velasco, nuestro Visitador General, como el campesino de la parábola, se llenó de alegría al hallar este tesoro en el campo de la Iglesia. Y se tomó el trabajo de dedicarle 5 Cartas que ayudaran a nuestra Familia Sacricordiana a meditar y actualizar la relación entre la Misericordia y nuestra Espiritualidad de Misioneros de los Sagrados Corazones.
Ahora entendemos más claramente
que al contemplar los Sagrados Corazones podemos exclamar, como lo hicieron los antiguos israelitas: ‘Eterna es su misericordia’ (Sal 136);
que Ellos son para nosotros la verdadera ‘Puerta de la Misericordia’ abierta por amor a Dios y a los seres humanos. Entrar por la puerta de los SSCC significa aventurarnos por la senda que nos conduce hasta nuestro ‘más profundo centro’... hasta las “entrañas maternales” donde somos amados y regenerados;
que, al mostrarnos las llagas de Resucitado y de todos los crucificados de la historia, nos sintamos enviados como ‘misioneros de la misericordia’ a proclamar el perdón y la paz en un mundo roto por el odio, el rencor y la violencia;
que, si convertimos nuestras comunidades y nuestras familias en un “oasis de misericordia”, estamos haciendo realidad el sueño del P. Joaquim Rosselló, nuestro Fundador, y ofreciendo “competente socorro” y ayuda a la humanidad peregrina.
Nos ha parecido bien publicar en un volumen las 5 cartas, como un servicio a todos los hombres y mujeres que se sienten atraídos por la espiritualidad de los Sagrados Corazones. Y como muestra de agradecimiento sincero por el aporte que el P. Emilio nos ha prestado coincidiendo con los 25 años de su ordenación presbiteral. Muchas gracias".